La comunitat gitana mostra la seva riquesa cultural a Manresa

Per les festes de Nadal, a casa dels gitanos catalans es menja pollastre rostit, escudella i canelons. «No som tant diferents de vosaltres», els paios, «ni vosaltres de nosaltres». El sociòleg i gitano manresà Aaaron Giménez, s’ha expressat d’aquesta manera durant el Nadal Gitano que s’ha celebrat aquest dimecres a la tarda a Manresa.

S’ha dut a terme al centre cívic de La Font, organitzat per l’Associació Unió Gitana de Manresa amb la voluntat d’apropar i donar a conèixer la riquesa cultural del poble gitano a la ciutat. En aquest cas aprofitant les festes de Nadal.

A l’acte hi ha intervingut el president de l’entitat, Joan García, l’encarregat de donar la benvinguda als assistents. «Anys enrere hagués sigut impensable» una activitat d’aquest tipus, ha dit. «Per això avui és un dia de celebració». Ha recordat que a Europa, a països no tant llunyans, «encara hi ha gitanets i gitanetes discriminats».

El sociòleg «i gitano català» Aaaron Giménez, tal i com s’ha definit ell mateix, ha sigut l’encarregat d’explicar a grans trets la història del poble gitano. A partit d’un estudi que ha fet recentment juntament amb altres investigadors, ha comentat que proves d’ADN han corroborat que prové de l’Índia, i que l’idioma romanès -o romaní- té un 90 % de similituds amb la llengua del Punjab. A l’estat espanyol, però, s’ha perdut a causa de la persecució a que van ser sotmesos.

A Catalunya des de fa 600 anys

Ha continuat dient que van entrar a Europa per Grècia i els Balcans, i a Catalunya ho van fer fa més de 600 anys, segons els primers documents escrits que en deixen constància. «Això ens permet afirmar que els gitanos catalans formem part de Catalunya i que Catalunya forma part dels milers de gitanos i gitanes que hi viuen».

Però què és ser gitano?, s’ha demanat. Doncs segons una enquesta del mateix estudi, hi ha quatre elements que els defineixen: la família, el respecte, la resistència i la diversitat.

I s’ha centrat en la diversitat per dir que «hi ha moltes maneres de ser gitanos», Ho marca el territori on viuen. D’aquí que a Catalunya menjar escudella el dia de Nadal sigui «el més gitano del món». El tret diferencial és que «gitanitzem tot allò que fem» i, sobretot, el flamec i «l’ànima amb que el cantem».

I com no podia ser d’una altra manera, a l’acte hi ha hagut flamemc. Joan Clota, el Nen, ha sigut l’encarregat de cloure el Nadal Gitano. Ha començat la seva actuació amb la cançó composta per ell mateix «La nostra història», on recorda la persecució de jueus, musulmans i gitanos al llarg dels temps a Espanya. I sí, al final els presents a la sala han seguit el ritme de les cançons del Nen amb les mans. Allò de l’ànima.

Al Nadal Gitano també hi ha intervingut la regidora de Barris, Acció Comunitària i Civisme, Núria Masgrau. Ha anunciat que una aportació econòmica de la Diputació de Barcelona permetrà fer un estudi sobre la comunitat gitana de Manresa perquè «conèixer és visibilitzar i comprendre, i comprendre és estimar».

Subscriu-te per seguir llegint