Un estudi fet a Manresa mostra que els maltractadors de les dones de més de 80 anys són els fills

L’estudi «Situació de les dones a partir dels 65 anys a la ciutat de Manresa», de Mireia Foradada Villar, de la Cooperativa Sudergintza, assegura que el maltractament cap a les persones grans té gènere. El pateixen les dones i pel que respecta a les de més de 80 anys els principals responsables són els fills i les filles.

El treball realitzat denuncia la desprotecció existent, també en relació a la violència corporativa i institucional.

Destaca que les dones grans són un dels col·lectius que menys denuncien haver patit violència masclista i, conseqüentment, menys demana suport.

En el cas de Manresa, es dirigeixen al Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) «majoritàriament quan ja no conviuen amb la seva parella, ja sigui perquè són vídues o bé perquè s’han separat». 

Afirma que «en general, els serveis d’atenció a les persones grans, els familiars i la comunitat són poc sensibles a la identificació i prevenció d’aquesta violència vers les dones grans».

Així que «cal doblar els esforços des dels propis serveis sanitaris i socials especialitzats en l’atenció i detecció de les dones en situació de violència masclista perquè aquests siguin espais també de referència per a les dones grans que ho necessitin».

L’estudi subratlla que en cap cas es vol minimitzar els casos de violència cap als homes grans, ja que també la pateixen, però des d’una perspectiva de gènere són significatives les dades registrades pels serveis socials l’any 2020: 11 dones i 1 home; i l’any 2021, 9 dones i 2 homes. 

En la gran majoria de casos va ser el servei de teleassistència qui va fer la detecció dels maltractaments, per tant hi ha una alta possibilitat de que l’edat mitjana d’aquests casos d’abusos siguin els 80 anys. 

Insisteix en «la invisibilització d’aquestes situacions i que molts casos encara segueixen passant desapercebuts».

Molts més casos

Així que encara s’està lluny de tenir una fotografia real del conjunt dels maltractament a les persones grans. 

Primer de tot perquè aquestes dades són només una part dels casos, la dels serveis socials. «Hem de ser conscients que a Manresa hi ha d’altres serveis, com el sanitari, que també vetllen pel benestar de les persones grans i per tant són un altre dispositiu de detecció de maltractaments cap a les persones grans», explica l’estudi.

Així doncs, segurament si es pogués millorar la formació dels i de les professionals en aquest àmbit i centralitzar un còmput global anual per gèneres i tipus de violència, augmentaria el nombre de persones grans afectades.

En segon lloc, tot i el repte que suposa identificar la violència de l’àmbit individual per part de familiars, semblaria que el protocol del servei de teleassistència és sensible a aquesta realitat. En canvi, i com ja recollia l’Informe Social (2018), les dades reflecteixen que encara hi ha molt camí per recórrer en aquest camp pel que respecta a altres àmbits. L’absència de dades sobre violències en l’àmbit corporatiu i institucional són un reflex de que cal millorar les eines i els mecanismes de detecció, assegura l’estudi.

Per últim, dins de les violències en l’àmbit privat no s’han registrat casos de les persones cuidadores professionals, ni tampoc per violència LGBTQfòbica. Per tant, «molt probablement creixerien tots els casos en general, sense oblidar però que el maltractament cap a les persones grans té nom de dona», afirma.

Tres tipus diferents de violència

• Personal: la persona agressora exerceix de forma individual la seva violència cap a la víctima (un fill contra el seu pare, una cuidadora cap a una àvia...). 
• Corporativa o grupal: per assolir els interessos d’un grup o corporació s’utilitza la violència per pressionar la víctima (assetjament immobiliari...).
• Institucional: les normatives o la cultura establerta obliden la dignitat de les persones i fan prevaler la pròpia dinàmica per sobre del respecte als usuaris.

Radiografia de necessitats específiques

La radiografia de la situació realitzada per l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Manresa posa de manifest les necessitats específiques de les dones de més de 65 anys a Manresa.

Necessitats específiques perquè la seva situació presenta similituds entre el col·lectiu, però important trets diferencials en relació als homes i a dones més joves.

Per començar tenen un índex d’envelliment superior al masculí, fet que suposa una major proporció de dones que d’homes majors de 65 anys, una diferència que es fa més evident a partir dels 75 anys. 

Aquest resultat «planteja necessitats específiques a tenir en compte a l’hora d’encarar la cura, la dependència, l’urbanisme de la ciutat, l’arquitectura de les cases, els serveis de suport i l’assistència, entre d’altres». Per tant, es posa sobre la taula la necessitat de treballar totes les polítiques de persones grans a partir d’una perspectiva de les dones grans.

Pensions inferiors

L’estudi recorda que les dones continuen tenint pensions inferiors si es comparen amb les dels homes, i aquesta situació s’agreuja en el cas de les llars de dones unipersonals. 

Vivint més anys i amb pensions inferiors a les dels homes, l’habitatge comunitari pot aportar solucions.

Segons l’estudi, quan coneixen altres formes de cohabitatges més comunitaris, que els permeten trencar amb la soledat i reduir les despeses del manteniment de l’habitatge, aquestes semblen mostrar «molt bona predisposició per un model compartit de llar amb dones de la seva confiança i serveis comunitaris (entre 60-65 anys), així com també per llars tutelades amb serveis comunitaris a partir dels 75 anys».

La diversitat creixerà

L’origen i l’etnicitat, segons l’estudi, són eixos que mica en mica plantejaran nous reptes en forma de necessitats en les polítiques sobre la vellesa. «Hi ha un gruix important de dones treballadores estrangeres i amb etnicitats diverses, amb edats compromeses entre els 45-55 anys, que acabaran envellint». 

En aquest sentit, «hem de ser conscients que aquesta és una realitat emergent dins el col·lectiu de dones grans, i que presentarà necessitats, demandes i expectatives pròpies relacionades amb la cura i els serveis de suport i acompanyament», diu. 

Així doncs, «els serveis i la manera d’entendre les cures s’han de diversificar també des del punt de vista de les professionals d’aquest àmbit».

Planteja l’exigència en els propers anys de «perspectives de la cura que assumeixin la diversitat que configura la realitat de les persones grans en general, i específicament de les dones per la seva longevitat». 

Fent un paral·lelisme amb les persones grans LGBTIQ+, tant important és saber acompanyar d’una forma respectuosa la vellesa d’una persona amb una sexualitat gai, lesbiana o pansexual, com fer-ho respectant les pràctiques culturals i religioses d’una persona gran que procedeix d’un altre context i que decideix envellir a Manresa.

Subscriu-te per seguir llegint