Definitivament, «El Misteri de la Llum» no es farà més al Carme

El bisbat es referma en la negativa i el govern veu «més avantatges que inconvenients» a passar pàgina

La regidora de Cultura, Anna Crespo

La regidora de Cultura, Anna Crespo / Arxiu/Mireia Arso

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Aquest diari ja va avançar que el "Misteri de la Llum" no es representaria més a l'església del Carme. Al ple de novembre, el PSC va demanar a l'equip de govern d'ERC i Junts que intercedís davant del bisbat perquè es repensés la negativa a autoritzar la realització dins del temple. En el darrer ple, dijous, el govern va informar que el bisbat mantenia la negativa i la regidora de Cultura, Anna Crespo, va deixar ben clar que trobava "més avantatges que inconvenients" a passar pàgina.

Crespo va explicar que per al bisbat es tractava d'una "carpeta tancada".

Però també va admetre que "els fets ens han conduït, potser sense buscar-ho, això s'admet, a un nou format de la representació. I en el canvi trobem més avantatges que inconvenients".

Va voler deixar clar que el "Misteri de la Llum" "fa 10 anys que existeix. No és una tradició secular a la qual, ara de cop, una regidora o el bisbat diu que no. Això s'ha de tenir molt en compte. I amb els temps, les coses van variant".

Segons Crespo, "el primer i principal obstacle per a la continuïtat de la representació dins l'església del Carme és la negativa de la propietat a seguir autoritzant-la adduint motius de protecció del patrimoni artístic present dins del temple".

I va afegir que "amb independència que l'Església ho autoritzi hi ha raons de tipus tècnic i arguments relacionats amb la proposta escènica que posen en qüestió que es continuï representant el Misteri dins el Carme".

"És evident que l'espai no ofereix les condicions"

Va dir que "des d'un punt de vista de muntatge escènic és evident que l'espai no ofereix les condicions més apropiades. És necessari adequar-lo amb un enrenou considerable dins del temple. Moure bancs, muntar una rampa d'accés a l'altar, convertir-lo en escenari, il·luminar i sonoritzar l'espai escènic amb importants limitacions tècniques. Amb tot, aquestes operacions no garanteixen unes condicions òptimes, ni de bon tros, per a la representació i el gaudiment de l'espectacle".

Per a la regidora més important encara és que "des del punt de vista de la seguretat i la legalitat administrativa es plantegen, també, algunes dificultats. Òbviament, el recinte no està pensat ni disposa de cap llicència que contempli aquest tipus d'activitat. En ser l'Ajuntament l'organitzador no és preceptiu que es tramiti la llicència per a una activitat extraordinària, però sí l'estricte compliment de la normativa en matèria d'espectacles de pública concurrència".

Va afegir que "no tenim un pla d'autoprotecció i és probable que hi hagués dificultats tècniques per obtenir-lo".

Sobre la possibilitat d'assegurar els retaules, plantejada pel PSC, va dir que "no és possible assegurar un bé que no és de titularitat municipal".

Imatge d'arxiu del "Misteri d ela Llum" a l'església del Carme

Imatge d'arxiu del "Misteri d ela Llum" a l'església del Carme / Arxiu/Marta Pich

"S'ha d'adaptar i renovar"

Pel que fa a la proposta escènica, considera que "és necessari que s'adapti i es renovi, segurament com tot. En aquest sentit cal distingir el que constitueix l'essència de la tradició, que és la commemoració dels fets a l'entorn del misteri, del que són les manifestacions i els llenguatges propis de cada moment històric, que vull pensar que haurien d'anar evolucionant.

La representació no es pot considerar un element essencial i indissociable de la festa de la Misteriosa Llum. De fet, nosaltres pensem que hauria d'anar cap a una cosa més suggerent. Potser en la idea d'un làser que emulés l'arribada de la llum al Carme sí que ens hi podríem trobar una mica tots".

En la seva intervenció va argumentar que "l'experiència del període de pandèmia que ha obligat a desplaçar-lo a un espai exterior, amb un guió adaptat, ens ha descobert que el format permetia guanyar una mica de coherència al discurs global de la festa, amb la possibilitat d'incorporar altres elements escènics i capacitat integradora en fer-se fora d'un espai on potser algunes persones, no sé si moltes o poques, no se senten convidades a entrar".

Per tots aquests raonaments, "i sense desmerèixer el valor del que ha estat fins ara l'acte considerem que els fets ens han conduït, potser sense buscar-ho, això s'admet, a un nou format de la representació i que en el canvi trobem més avantatges que inconvenients".

Subscriu-te per seguir llegint