Manresa demana diners per posar arbres a la vorera de la carretera de Cardona

De la Muralla al Pont Nou s’ampliarà l’espai de vianants i hi haurà carril bici, si es concedeix el finançament

Imatge de la vorera de la carretera de Cardona a prop del Pont Nou

Imatge de la vorera de la carretera de Cardona a prop del Pont Nou / Oscar Bayona

Francesc Galindo

Francesc Galindo

L’equip de govern d’ERC i Junts per Manresa ha demanat al govern central finançament per ampliar, arbrar i posar carril bici a la carretera de Cardona, des de la Muralla al Pont Nou.

Es tracta d’una de les peticions plantejades, d’un cost d’uns 750.000 euros, dintre de la sol·licitud d’una subvenció global al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic de 3 milions d’euros per a la «Renaturalització del riu Cardener a Manresa».

El projecte preveu millorar la connectivitat entre la ciutat i l’espai de ribera i aquesta és una de les iniciatives plantejades per aconseguir-ho.

No és l’única, també es planteja la necessitat global de millorar l’ús públic de la riba de forma compatible amb els seus valors naturals; eliminar canyissars i altres espècies invasores i plantar vegetació autòctona de ribera.

Una altra intervenció seria la restauració ecològica de la Alameda de Can Poc Oli.

El projecte global planteja una transformació «molt important» de l’entorn del riu, tant per la importància de la superfície prevista com per les millores socials i ambientals que suposarà. Amb el projecte es busca «renaturalitzar el riu Cardener, la infraestructura verda i blava a l’àmbit urbà i periurbà, millorar la connectivitat social entre la ciutat l’espai de ribera i incrementar la biodiversitat i la seva conservació, alhora que millora l’adaptació al canvi global i l’habitabilitat de l’entorn urbà».

Zones d’aigües tranquil·les

El regidor de Ciutat Verda, Pol Huguet, també explica que un dels objectius és millorar zones humides del Cardener facilitant la creació d’espais d’aigües tranquil·les per a flora i fauna especialitzada en aquests ambients.

Això s’aconseguirà «aprofundint algun braç de riu existent, que actualment només s’inunda en casos de grans crescudes, i creant alguna bassa vora el riu». Segons Huguet, la bassa «també ajudarà a depurar aigües provinents de ramals de la Sèquia abans d’entrar al Cardener». Tot això es planteja a l’extrem nord el parc del Pont Nou.  

La transformació de les carreteres de Cardona i Vic ampliant voreres i posant arbrat és un dels grans projectes de ciutat pendents d’executar fa anys i panys.

De forma reiterada al llarg del temps es planteja que aquestes carreteres passin a ser carrers, avingudes o passeigs que creuin la ciutat d’est a oest, però no es concreta l’endreça d’aquesta façana interior de la ciutat.

[object Object]

Una de les propostes que va emergir durant el procés d’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbana de Manresa (POUM) va ser que les carreteres de Vic i de Cardona canviessin de nom perquè aquesta denominació era contraproduent.

Els urbanistes consideraven que la idea de pacificar la carretera de Vic i la de Cardona s’entendria molt més bé si, d’entrada, els dos vials es presentessin amb una terminologia diferent de la de carretera, com avinguda, carrer o passeig. 

Els responsables del POUM consideraven que suposaria un canvi mental, un clic que seria molt beneficiós per a la ciutat i les persones que la trepitgen dia a dia.

En el capítol del pla dedicat a l’estructura funcional (un dels cinc grans reptes estratègics, amb el de capitalitat, centre històric, entorn i desenvolupament), una prioritat era la de descarregar de cotxes les carreteres de Vic i de Cardona i, a canvi, poder-ne ampliar les voreres i plantar-hi arbres. El director del POUM, Mauro Mas, entenia que, ja d’entrada, tenir dos vials que porten el nom de carretera anuncia el que són i el que no són. 

Per això, explicava que no veuria malament parlar de l’avinguda de Cardona o bé del passeig de Vic. Per pacificar la xarxa viària, el pla també apostava per habilitar aparcaments dissuasius. En situa al Congost, a la zona universitària, a la Cova i a Prat de la Riba, o bé aprofitant els que ja hi ha o bé fent-los nous.

El capítol de l’entorn arrodonia l’aposta per una ciutat més amable establint una xarxa de camins per a vianants i per a bicicletes que relacionaria la ciutat més urbana amb l’Anella Verda.

 Per aconseguir això calia millorar la connexió entre una i altra, una petició que els usuaris dels espais verds que envolten la ciutat plantejaven i continuen plantejant per imbricar amb fluïdesa asfalt i verd.

Subscriu-te per seguir llegint