La capitalitat de Manresa és l’eix menys desenvolupat del pla 2020-23

Entre els eixos d’actuació que es va imposar l’actual govern municipal format per Esquerra i Junts per Manresa en aquest mandat, el que ha quedat a la cua és exercir la capitalitat de la Catalunya central.

L’Ajuntament s’autoatorga un 53% d’assoliment dels objectius marcats, un percentatge menor que a la resta d’eixos del full de ruta del govern de la ciutat per al període 2020-2023.

L’Ajuntament afirma que l’estat global d’execució del Pla d’Actuació Municipal 2020-2023 hores d’ara és del 71%.

De les 248 accions, 111 ja estan finalitzades i 137 pendents.

El pla es divideix en 66 actuacions de l’àmbit Manresa, ciutat verda i sostenible, que es troben en un estat de desenvolupament del 64%; Manresa, ciutat dinàmica i d’oportunitats, executades el 79% de les 54 actuacions; Manresa, ciutat de trobada i acollidora, el 75% de les 71 actuacions; Manresa, ciutat cívica, propera i compromesa, el 72% de les 45 accions, i el ja esmentat 53% de l’eix Manresa: capital.

¿Però, com s’havia d’exercir la capitalitat de la Catalunya central aquest mandat?

El pla d’actuació plantejava fer-ho en quatre àmbits dels quals el que menys ha avançat és l’estructuració de la ciutat amb el sistema urbà, això vol dir que s’havia de modificar el sistema de transport públic col·lectiu de l’àrea territorial de la ciutat, cosa que no s’ha fet. A aquest objectiu el govern li atorga un 5% de compliment i, un 10% a promoure passeigs laterals de les carreteres que connecten la ciutat amb els municipis veïns.

Puntuacions superiors s’atribueixen a millorar les infraestructures viàries (57%), millorar equipaments de caràcter territorial i promoure’n de nous (61%) i promoure la coordinació de la promoció econòmica (80%).

Integració de la línia dels FGC

En el cas de la millora de les infraestructures viàries es considera desenvolupada al 100% el fet de promoure la integració de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a la ciutat.

En aquest sentit, s’informa que els FGC ja han licitat l’estudi informatiu de la primera fase, pressupostada en uns 40 milions d’euros, que preveu desenvolupar els pròxims quatre anys. El projecte integra i prolonga la línia ferroviària des de la carretera de Santpedor fins al centre de la ciutat.

Considera que ha complert al 50% el lideratge de la reivindicació per unes infraestructures dignes.

Admet que no ha complert encara el 80% de l’actuació per impulsar l’elaboració d’un pla de mobilitat supramunicipal. La pretensió, encara majoritàriament pendent, és coordinar una estratègia comuna entre els municipis veïns per a millorar la mobilitat intermunicipal.

També queda camp per córrer en la millora dels equipaments de caràcter territorial i promoure’n de nous.

Aquí destaca que es consideri assolida en un 60% la redefinició del model del sector de la Fàbrica Nova; en un 100% treballar per a una nova ubicació per a l’Arxiu Comarcal; en un 80% facilitar la implantació de la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya central i en un 75% posar en funcionament el Museu del Barroc de Catalunya.

Ampliació del parc de l'Agulla

ERC i Junts considera assolit en un 40% promoure l’ampliació del parc de l’Agulla i, en un 10% dotar d’activitats amb projecció territorial a diferents equipaments del centre de la ciutat.

Pel que fa a aquesta darrera actuació, l’equip de govern afirma que s’han iniciat activitats diverses a L’Anònima, tant culturals com d’altre tipus, tot i que està pendent d’elaborar el pla d’usos. S’ha d’acabar de definir el paper del Teatre Conservatori i recuperar l’Auditori Sant Francesc.

Pel que fa a promoure l’ampliació del parc de l’Agulla es troba en procés i contempla l’ordenació urbanística global de l’àmbit del Consorci de l’Agulla per possibilitar l’ampliació del parc, i la dotació d’infraestructures i serveis en benefici de la seva utilització per esdevenir un punt de referència del territori. 

Es recorda que el govern de la Generalitat va impulsar a finals de 2021 un procés participatiu a Manresa i Sant Fruitós de Bages previ a la redacció del nou Pla director del Parc de l’Agulla per recollir les necessitats del territori.

Pel que fa a l’objectiu de promoure la coordinació de la promoció econòmica, el govern li atorga un percentatge d’assoliment del 80% pel que fa a impulsar un model de concertació territorial i promoure una agència comarcal de desenvolupament econòmic.

Segons explica, s’han proposat mecanismes sobre com concertar i com generar marcs més estables de col·laboració. Es va fer la valoració de l’antic pla d’accions i s’està enllestint un pla estratègic de desenvolupament comarcal, participat per ens locals i agents socials i econòmics bagencs.

Es definiran conjuntament mecanismes d’execució i avaluació. S’ha encetat un contacte periòdic amb el SOC per fer coherent la concertació amb el nou model de desplegaments de les polítiques d’ocupació a Catalunya.

El passat novembre, el govern municipal va fer, davant del Consell de Ciutat, l’exposició de l’estat del Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2020-2023 i altres projectes de ciutat. 

Consell de Ciutat

El balanç es va fer seguint les quatre àrees en què està organitzat l’Ajuntament de Manresa (Territori, Drets i Serveis a les Persones, Desenvolupament Local i Serveis Generals) i van anar a càrrec dels regidors que són els caps de cada una d’aquestes àrees. Per la seva part, l’alcalde va exposar actuacions en altres apartats com Capitalitat, Pla de Reconstrucció o Fons Next Generation.

L’alcalde Marc Aloy va recordar l’evolució del PAM des de l’any 2019 a l’any 2023, que fins ara ha aconseguit un grau d’execució del 71%.

Subscriu-te per seguir llegint