El científic manresà Jordi Sardans crida a la fi de l’obsolescència programada

A la revista Trends in Ecology and Evolution adverteix que la dependència de minerals escassos s’ha doblat en 100

Jordi Sardans recollint el premi Ciutat de Barcelona

Jordi Sardans recollint el premi Ciutat de Barcelona / Arxiu/Ajuntament de Barcelona

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Nou crit d’alerta a escala global del científic manresà Jordi Sardans, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i un dels investigadors més citats al món en el seu àmbit. Sardans és coautor d’un article publicat a la prestigiosa revista científica Trends in Ecology and Evolution que reclama la fi de pràctiques generalitzades d’obsolescència programada en un marc en el qual la dependència de minerals escassos s’ha doblat en 100 anys.

L’obsolescència programada és la planificació expressa de la vida útil d’aparells o eines perquè els compradors hagin d’adquirir-ne de nous, per exemple, davant la impossibilitat de trobar recanvis.

Com que el nostre sistema econòmic ha eliminat majoritàriament la cadena de reparació molts productes que podrien durar més anys queden obsolets innecessàriament.

Es tracta només d’un dels aspectes del treball encapçalat per Jaume Terradas, fundador del CREAF, que té a Sardans i Josep Peñuelas com a coautors.

Els investigadors recorden que la natura fa milions d’anys que se les arregla amb uns quants elements de la taula periòdica. Carboni, calci, oxigen, hidrogen, nitrogen, fòsfor, silici, sofre, magnesi i potassi construeixen gairebé tota la vida del planeta (troncs, fulles, pèls, dents, etc). 

En canvi, per construir el món dels humans, les urbs, els productes sanitaris, les vies dels trens, els avions i els motors, els ordinadors o un telèfon mòbil es necessiten moltíssims més elements químics. 

Alerten que el conjunt d’elements químics que necessiten els humans està divergint cada cop més del que necessita la naturalesa. Al 1900 els elements que utilitzaven els humans provenien en un 80% de la biomassa (fusta, plantes, aliments, etc), al 2005 aquest percentatge ja només equivalia al 32% i es preveu que el 2050 sigui només del 22%. Ens dirigim a una situació en què el 80% dels elements que fem servir siguin de fonts no biològiques.  

Afecta a tothom

El problema és que els elements no biològics com a minerals o terres rares són escassos o pràcticament inexistents en els éssers vius i rars en general, pel que les seves reserves importants en molts casos estan localitzades en uns pocs països. Així que perquè la situació sigui sostenible «caldrà fer-ho en termes de justícia ambiental i, per descomptat, amb un ús més racional dels recursos limitats de la Terra», resumeix Jaume Terradas.

Per la seva part, Sardans explica que «els humans han passat d’usar materials comuns com l’argila, la pedra o la calç -els elements dels quals es reciclen contínuament a terra, a la natura i a l’atmosfera- a usar molts altres elements, entre ells especialment els coneguts com a terres rares», que resulten difícils de trobar i de substituir

Els elements d’origen no biològic cal obtenir-los de fonts geològiques, cosa que implica extracció, comercialització entre països. Això fa imprescindible que es desenvolupin tecnologies de reciclatge eficients.

Pel que fa a la seva escassetat i localització pot donar lloc a conflictes socials, econòmics, geopolítics i ambientals. Per això, encara que a priori, pot semblar que es tracta d’un tema d’interès només científic, en realitat té conseqüències enormes per a tothom. 

[object Object]

L’estudi revisa la història de la humanitat segons l’ús d’elements de la taula periòdica. Segons l’article, la divergència entre el que necessita la Terra i les pràctiques humanes va començar a partir del 1900, associada al continu augment de consum de materials que no provenien de la biomassa (combustibles fòssils, materials metàl·lics/industrials, materials de construcció). 

Al llarg del segle XX aquesta situació s’ha agreujat per les indústries de la construcció, el transport, la indústria i, més recentment, en les noves tecnologies, com ara els dispositius de computació, els fotovoltaics i els telèfons mòbils

Aquests elements inclouen el silici, el níquel, el coure, el crom, l’or i d’altres molt menys freqüents com el samari, l’iterbi, l’itri, el neodimi, etc. 

En les darreres dues dècades, l’ús d’aquests elements escassos s’ha incrementat per implementar i expandir l’ús de les noves tecnologies i les fonts d’energia netes. “Estem vivint un creixement anual del consum/extracció d’elements minerals del voltant del 3% que seguirà fins al 2050. En aquest escenari és possible que les reserves d’alguns d’aquests elements s’esgotin el 2050 (or i antimoni) o menys de 100 anys (Molibdè i Zinc), afegeix Josep Peñuelas. 

L’article és concloent: l’extracció d’elements químics de la Terra pot ser limitant i comportar crisis a tots nivells. Utilitzar més elements de la taula periòdica vol dir extreure més minerals, un consum creixent d’energia i les emissions de CO2 associades. A més, la creixent escassetat d’aquests elements n’amenaça la disponibilitat, especialment per als països pobres, i fins i tot dificulta el manteniment de la producció als països rics, afectant així el desenvolupament econòmic. 

Subscriu-te per seguir llegint