Onze testimonis de la Guerra Civil explicaran les seves vivències en un acte de reparació simbòlic

Escoltar. Reconeixement i Reparació. Són les tres paraules que defineixen l’Audiència Memorial que se celebrarà dimecres vinent a Manresa durant la qual onze víctimes de la guerra civil i el franquisme, i en alguns casos els seus descendents, explicaran com van patir les conseqüències del conflicte. A Manresa la Guerra Civil va causar 750 morts i més de 2.000 empresonats.

Es tracta d’una iniciativa que té com a objectiu dispensar un reconeixement institucional i una reparació simbòlica a totes les víctimes i les diverses generacions afectades per la guerra civil i la dictadura franquista. D’un bàndol i d’un altre.

Dels 11 testimonis, 4 eren petits però van patir directament la Guerra Civil. Ara ja tenen més de 90 anys. Un va patir la repressió franquista, i la resta són descendents -fins a quatre generacions- de persones que van morir al front, que van ser víctimes dels bombardejos franquistes a Manresa, que van ser assassinades per les patrulles i comitès revolucionaris, per les autoritats franquistes, o pels nazis a camps de concentració.

L’acte se celebrarà el dimecres vinent, 25 de gener, a les 6 de la tarda a la Plana de l’Om. És obert a tothom.

La iniciativa és de l’Ajuntament de Manresa i el programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, a proposta dels advocats Jordi Palau-Loverdos i la bagenca Mireia Vives, impulsors de les Audiències Memorials a Catalunya, projecte que ha rebut el Premi Justícia ADR 2022 de la Generalitat. A Manresa compta amb la participació de Memòria i Història.

Aquest migdia divendres al migdia s’ha presentat amb la participació de la regidora de Cultura, Anna Crespo; el director del programa Memòria Històrica de la Diputació, Xavier Menéndez; els advocats Jordi Palou-Loverdos i Mireia Vives; i Joaquim Aloy, president de l’Associació de Memòria i Història de Manresa.

A l’acte, després d’una introducció, es podrà escoltar el testimoni dels onze participants. Cadascun exposarà la seva experiència personal. «No és una conferència, ni un debat ni un diàleg», ha explicat Vives. Tampoc no hi haurà intervencions el públic, no es podran fer preguntes ni interrompre. «És un reconeixement públic en democràcia, amb la presència d’autoritats i al mateix lloc on van passar el fets», ha assegurat Palou-Loverdos.

Cadascun dels testimonis parlaran de manera lliure. «Es representaran a sí mateixos però al mateix temps representaran a molta gent», ha comentat la regidora Crespo, amb la idea de trencar el silenci que encara pesa sobre la Guerra Civil i el franquisme.

«Els familiars parlen de silenci, i nosaltres de trencar aquest silenci en públic», hi ha afegit Palou-Loverdos, mentre que Vives ha assegurat que parlar d’aquests fets «és una manifestació d’alliberament per trencar aquest silenci i en alguns casos tancar ferides».Pels testimonis, parlar d’aquests fets «no només té un efecte reparador, sinó també transformador per ells i fins i tot pel públic».

Per la seva part Menéndez ha assegurat que actes d’aquest tipus només es poden fer en poblacions on ja hi ha hagut un treball previ de recuperació de la memòria històrica, i a Manresa «això passa des de fa anys».

Finalment Aloy, de Memòria i Història, ha opinat que el cost humà que va tenir la Guerra Civil i la repressió franquista a Manresa és molt alt, per la qual cosa té tot el sentit del món fer un acte d’aquest tipus. «A molts municipis hi ha ferides obertes, i l’Audiència lluita contra això». Aloy ha recomanat assistir a l’acte i a gaudir-ne sense presses.

A l’Audiència Memorial Aloy farà una contenxtualitació històrica dels fets. Posteriorment hi intervindran l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; i el diputat de la Diputació, Josep Monràs. Al final de tot hi haurà una trobada i un diàleg informal entre els participants, assistents i representants institucionals.