El deute per càpita de l’Ajuntament de Manresa està entre els més alts dels país

De les ciutats grans i mitjanes només Lleida, Reus, Tarragona i Mataró tenen una proporció superior

Imatge d'arxiu del ple de l'Ajuntament de Manresa

Imatge d'arxiu del ple de l'Ajuntament de Manresa / Arxiu/Mireia Arso

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Després d’anys de reducció del deute per càpita hi ha hagut un canvi de tendència i l’Ajuntament de Manresa torna a enfilar-se a posicions capdavanteres.

De les ciutats grans i mitjanes només Lleida, Reus, Tarragona i Mataró tenen una proporció d’endeutament superior.

L’endeutament de l’Ajuntament de Manresa de 51,7 milions d’euros a 31 de desembre del 2021 repartit entre la població dona una mitjana de 661 euros de deute per habitant.

A Mataró el deute per habitant seria de 666 euros; a Tarragona, 751; a Reus, 879 i a Lleida, 889. La quantitat a la capital del Bages és superior a la resta de ciutats catalanes de més de 50.000 habitants.

Canvi de tendència

Cal destacar el canvi de tendència que això suposa. L’any 2008, el deute per càpita de Manresa era el segon més elevat de les ciutats similars, amb 1.023 euros.

A partir d’aquí, l’Ajuntament va fer un cop de timó i l’any 2010 ja va baixar una posició i era la tercera ciutat; l’any 2016 havia descendit en el rànquing fins a la sisena població; l’any 2018 continuava la davallada fins a la vuitena. L’any 2020 mantenia aquesta vuitena plaça.

L’any 2021 no només no ha descendit més en el rànquing sinó que s’ha enfilat fins a la cinquena posició de les 23 ciutats de més de 50.000 habitants.

Pel que fa als euros per habitant d’aquest deute per càpita, si el 2008 eren 1.023; el 2010 van baixar a 1.013; el 2016 encara més fins a 969; el 2018, 632 i el 2020 van ser força menys: 495. Ara, aquesta xifra s’ha elevat a 661 euros.

Evolució del deute per càpita de les ciutats de més de 50.000 habitants

Evolució del deute per càpita de les ciutats de més de 50.000 habitants / Infografia/Regió7

Què ha passat perquè s’hagi produït aquest canvi de tendència? Quin ha estat el punt d’inflexió? Doncs que el tancament de caixa del pressupost municipal del 2021 va mostrar el salt quantitatiu de l’endeutament de l’Ajuntament de Manresa gran en els 27 anys que Regió7 elabora la comparativa de tancaments de caixa, que es va encetar el 1994.

L’endeutament va anar baixant any rere any dels 83,8 milions del 2011 als 37,1 milions del 2020. Durant aquest període cada any es devia menys diners als bancs que el precedent.

Ha estat, precisament, aquest baix nivell d’endeutament el que el govern municipal d’ERC i JxM ha aprofitat per accedir a crèdit per fer inversions o tirar endavant projectes. 

La clau: Fàbrica Nova

En aquesta línia, destaca per damunt de tot la despesa per comprar els terrenys de Fàbrica Nova.

El consistori manresà ha augmentat el coeficient d’endeutament del 47% del 2020 al 62,69 % del 2021, lluny, però, del 104% del 2013 i encara amb marge en relació al 75 % que permet la llei.

L’alcalde Marc Aloy va explicar en la roda de premsa de presentació del tancament de caixa del pressupost del 2021 que el salt es deu bàsicament al fet que el consistori, per consens, va acordar que l’operació per convertir la Fàbrica Nova en un pol de coneixement la ciutat no la podia deixar perdre.

Subscriu-te per seguir llegint