Quiosc Regió7

Regió7

El segon gran salt de l'endeutament de Manresa

Els 14,6 milions d'augment del deute el 2021 va ser el volum més elevat en un sol any i el segon percentualment

La compra de la Fàbrica Nova ha augmentat l'endeutament Arxiu/Alex Guerrero

L’Ajuntament de Manresa cada trimestre aporta dades econòmiques al Ministeri d'Hisenda i a 31 de desembre del 2021 va fer saber que l'endeutament era de 51,7 milions d'euros, una xifra que té les seves particularitats si es posa en context.

El primer que cal dir és que suposa el salt més gran en volum d'endeutament que ha fet l'Ajuntament de la capital del Bages.

Tal i com es pot apreciar en la infografia que acompanya aquesta informació, des que aquest diari va començar el 1994 a sistematitzar el seguiment de les grans magnituds econòmiques municipals l'increment del deute d'un any per l'altre no havia estat mai de tanta magnitud.

L'endeutament de l'Ajuntament de Manresa des del 1994 Infografia/Regió7

Cal tenir en compte que dels 28 anys analitzats en 11 hi va haver una reducció i no un augment de l'endeutament.

Pel que fa als 17 anys restants, la segona posició l'ocuparien els 12,4 milions d'euros registrats l'any 2002 en relació al 2001. Altres xifres importants van ser els 6,9 milions de l'any 2001 en relació al 2000 i els 6,3 del 2008 en relació al 2007.

Pel que fa a les xifres anteriors al 1994, el pressupost de l'Ajuntament no tenia ni de lluny un volum de cent milions d'euros, com passa ara, sinó molt menor i hauria estat impossible augmentar el deute en 14,6 milions d'euros en un sol exercici.

D'altra banda, si les magnituds s'analitzen percentualment, l’increment el 2021 del 39% dels diners que es deuen als bancs va ser superat pel 44% del 2002, que com s'ha dit en aquell moment van ser 12,4 milions d’euros.

Un altre aspecte significatiu és que fins ara els grans salts endavant del volum d'endeutament s'havien produït en època del govern tripartit.

Des que Convergència va prendre el relleu al capdavant de l'Ajuntament la dinàmica va ser de reducció continuada del deute.

L'any 2011, l'endeutament va tocar sostre amb 83,8 milions d'euros. L'any 2012 va baixar a 82 milions; el 2013 a 73,7 milions; el 2014, 69,8 milions; el 2015, 63,3; el 2016, 55,3; el 2017, 47,4; el 2018, 39,7; el 2019, 37,8 i el 2020, 37,1.

Aquesta disminució també té a veure amb les mesures d'estabilitat pressupostària adoptades pel govern central i que limitaven la capacitat de l'administració local per endeutar-se.

Fàbrica Nova, la causa

El resultat del tancament del pressupost del 2021 de l’Ajuntament de Manresa va suposar posar aturador a nou anys consecutius de reducció del deute municipal. La principal causa ha estat l'adquisició per part de l'Ajuntament dels terrenys i l'edifici de la Fàbrica Nova.

Tampoc es pot obviar que el cicle econòmic ha canviat pel terratrèmol que ha suposat la pandèmia i la pluja de milions injectada des d'Europa mitjançant els fons Next Generation i que ha coincidit amb Esquerra al capdavant de l'Ajuntament. 

Esquerra havia format part del govern tripartit i governa en coalició amb els postconvergents la ciutat des del gener del 2016, fruit d’un acord entre CDC i ERC, mentre que en l’actual mandat l’acord ha estat entre ERC i Junts, amb el primer any d'alcaldia per a Junts i els altres tres per als republicans.  

L'alcalde Marc Aloy va reflexar el canvi de cicle en el seu recent discurs de presentació de candidatura al Museu de l'Aigua i el Tèxtil, amb la presència del president Pere Aragonès assegurant que sota el seu comandament l'Ajuntament havia estat capaç de "mobilitzar recursos mai vistos" i posar fil a l’agulla a múltiples projectes. Va dir que s'havien plantat moltes llavors i aconseguit els recursos per fer-los possibles. Entre aquests projectes en marxa va esmentar la Fàbrica Nova, el polígon del Pont Nou, l’Anònima, el carrer Guimerà, el nou model de residus, la recuperació i abaratiment de la zona blava, nous projectes d’habitatge o l’escola Valldaura, entre altres.

Va assegurar que suposava “l’aposta inversora més gran de la història de Manresa”. En l’àmbit de ciutat verda, va destacar l’aposta per la mobilitat sostenible, fent de Manresa la segona ciutat catalana amb més busos elèctrics, la recuperació de l’entorn natural del Cardener, el nou servei de recollida de residus, la creació d’una empresa energètica pública, la millora de l’espai públic i la remunicipalització de la zona blava, que en reduirà el preu.

En l’àmbit de ciutat dinàmica va destacar els 5 milions d’euros destinats a polítiques d’ocupació, que han permès inserir laboralment 3.000 persones els darrers quatre anys, i el suport a la creació de prop de 500 empreses, amb una taxa de supervivència que és de les més altes de la província de Barcelona. També va fer referència al desenvolupament del polígon del Pont Nou i a les obres del Parc Tecnològic com a projectes que s’han desencallat i que permetran disposar de nous espais per a empreses que s’implantin i generin llocs de treball a la ciutat. Es va referir a la reforma del carrer Guimerà, també pendent fa dècades i que es farà realitat el proper mandat, la consolidació de Manresa com a ciutat universitària, l’aposta pel turisme i la tasca en els àmbits de la cultura i l’esport.

També moltes altres actuacions que a banda dels diners aconseguits d'administracions superiors necessiten també la injecció de recursos municipals.

Altres paràmetres de rècord

El tancament de caixa del pressupost del 2021 de l’Ajuntament de Manresa inclou altres paràmetres de rècord més enllà del salt quantitatiu d’endeutament. Mai fins ara havia presentat xifres tan altes de romanent positiu de tresoreria ni del resultat de l’exercici considerat de manera aïllada.

Tampoc s’havia pagat -en els 28 anys que fa que aquest diari fa seguiment sistemàtic de les xifres finals del pressupost municipal- un import menor d’interessos pels préstecs demanats a les entitats financeres.

El romanent de tresoreria va ser de 3.746.815 euros en positiu. Mai havia arribat a aquest volum. Cal retrocedir fins al 2002 per trobar la segona xifra més alta: 3,6 milions d’euros.

Això és encara més significatiu si tenim en compte que dels 28 anys analitzats en 15 no hi ha hagut superàvit sinó dèficit, perquè l’Ajuntament ha tancat els números en vermell gastant més del que havia ingressat.

Compartir l'article

stats