El llac de l'Agulla de Manresa encara no està buit. Fins ahir al matí, l’aigua havia baixat un 45%. La previsió de l’empresa municipal Aigües de Manresa és que estigui buit a mitjan de la setmana vinent. Les obres que hi fan des de dilluns inclouen una doble actuació amb la mateixa finalitat: millorar la qualitat de l’aigua que arriba a les aixetes i que no tingui gust d’algues com passa en episodis determinats. Ara, la potabilitzadora es cuida d’eliminar aquest gust. El que faran les obres és mirar d’evitar-lo abans.
Es tracta de l’obra més important que es fa al llac des del 2011, quan es va buidar per reparar unes fuites detectades al fons. L’actual és una intervenció que estava prevista fa més de 12 anys, però que s’ha anat deixant degut a la seva complexitat; d’entrada, suposa prescindir durant un temps de l’únic dipòsit d’aigua sense tractar de la ciutat, recordava ahir Mireia Félix, sotsdirectora tècnica i responsable de l’àrea de projectes i obres d’Aigües Manresa. No hi entra aigua i la que es buida es porta, com ja es fa habitualment, a la potabilitzadora i, mentre duren les obres, als canals de regadiu mitjançant unes bombes. En cap cas se’n perd. «L’aigua està garantida perquè els dipòsits de reserva d’aigua tractada estan al 100%».
Ahir, als marges del llac ja s’hi apreciava perfectament que l’aigua havia baixat de nivell, la qual cosa ha fet que hagin sortit a la superfície un patinet i una bicicleta. Els ànecs podien nedar tranquil·lament i hi havia prou fondària com perquè no es veiessin els peixos. Sí que van aflorar les cordes per tenir estacada i controlada la vegetació que sura a l’aigua perquè no es desplaci. Una excavadora treballava per obrir un forat en un lateral.
Les dues actuacions
Per una banda, les obres inclouen fer a les parets del llac tres forats de sortida de l’aigua amb unes comportes per poder-los obrir i tancar; dos abocaran l’aigua al canal de regadiu del Poal i, el tercer, al de Viladordis. Als dos canals, actualment ja hi arriba l’aigua de la Sèquia per dues bifurcacions al punt per on entra al llac; a la bassa que hi ha abans del pontet per arribar al Berenador.
En el cas d’aquesta primera actuació, el que es vol és afavorir el moviment i circulació de l’aigua del llac més enllà de la part central per impedir que quedi estacada. Al mig del llac no hi ha aquest problema d’estancament perquè ja es crea un corrent constant de l’aigua que hi entra des de la Sèquia per un extrem i surt per anar a la potabilitzadora per l’altre. «Això fa que, als laterals, l’aigua no es renovi. Per poder tenir una aigua homogènia, disposar d’aquestes sortides farà que la renovació estigui garantida».
En el cas de la segona actuació, el que es fa és instal·lar sota terra del camí que envolta el llac al llarg de 500 metres unes canonades d’un metre de diàmetre que possibilitaran portar directament l’aigua del punt per on entra fins a la potabilitzadora sense haver de passar pel llac. Aquestes canonades aniran en paral·lel per on passa el canal del Poal. «Si es donés el cas que es detecta un creixement d’algues al llac, que podríem tractar a la planta, però que sempre ens posen en una situació més crítica, podem utilitzar la canonada perquè derivi l’aigua abans d’entrar al llac i la porti just a la sortida connectant-se a la canonada que va a la planta». Per fer possible aquesta connexió, «a la tardor ja vam fer una primera fase fins a l’arqueta on es connectarà».
En ambdós casos, l’objectiu primordial, com s’ha dit, és millorar la qualitat de l’aigua. «Hi ha moments que, per la calor, per les condicions com ens pugui venir des de la Baells i per molts altres factors, es poden generar algues que ens poden donar un mal gust o olor de fang i que ens poden complicar la potabilització. Per tant, quan comencem a detectar que l’aigua que tenim estancada presenta algun problema de qualitat, abans de portar el problema a la potabilitzadora, on se solucionaria com ho hem fet fins ara», s’utilitzarà la nova canonada per captar l’aigua directament i, mentrestant, renovar l’aigua del llac.
Per fer aquestes dues obres, va puntualitzar Félix, no hauria calgut buidar el llac totalment, però «ho volem aprofitar per canviar la vàlvula de buidat del llac i la que dona aigua cap a la planta. Són vàlvules de diàmetres grans i per canviar-les cal tenir el llac buit».
La primera de les tres setmanes que estarà tancat al públic
Els treballs al parc de l’Agulla els fa l’empresa ICMAN, amb una durada prevista de tres mesos. El pressupost total de l’obra és de 757.944euros (IVA inclòs). Les tres primeres setmanes i mitja-aquesta és la primera- es tanca el parc a l’accés del públic per temes de seguretat.
El buidatge s’aprofitarà per fer inventari de la fauna que viu al llac
El buidatge del llac del parc de l’Agulla s’aprofitarà per fer un inventari de la fauna que hi viu a través de l’empresa d’enginyeria i consultoria ambiental de Santpedor Phragmites, que ja és la que se’n cuida habitualment. La idea és saber quin tipus de peixos hi ha actualment.
Segons va explicar ahir Mireia Félix, sotsdirectora tècnica i responsable de l’àrea de projectes i obres d’Aigües Manresa, pel que fa als peixos autòctons, el que es farà serà posar-los en uns tancs d’aigua mirant de mantenir les condicions en que viuen al llac per poder-los-hi retornar quan es torni a omplir.
De l’Agulla en sortiran vius
Quant als peixos al·lòctons, és a dir, les espècies que no són originàries del territori i que sovint són invasores, Félix comentava que el que es farà és, «com ens diu l’equip que es cuidarà de tota la fauna, completar el cicle de vida. Vol dir que potser alguna d’aquesta fauna farà d’aliment en centres de rescat on pugui servir o bé es sacrificaran o moriran perquè ja no els poden tenir aplegats més temps». En tot cas, de l’Agulla «en sortiran tots vius».
La darrera vegada que es va buidar el llac va ser l’any 2011 per reparar unes fuites que es van detectar al llit de vas. Aprofitant aquesta actuació, es va voler comprovar quants peixos hi havia perquè un càlcul que s’havia fet el 2009 amb el sistema per ecosonda els situava en milers. A l’hora de la veritat van ser 600, alguns dels quals de grans dimensions. Es van treure 80 exemplars de silurs, que es van sacrificar a posteriori i que és una espècie invasora; 450 carpes, que es van repartir pels rius Cardener i Llobregat, i al llac de Navarcles, per repoblar-los, i algun exemplar de carpí i de peix sol, a banda de 600 nàiades (mol·lusc) que es van retornar al llac quan el van reomplir.
Hi ha un volum d’aigua que podria omplir 76 piscines olímpiques
El parc de l’Agulla és el principal dipòsit d’aigua crua (sense tractar) de Manresa i la rodalia. Té una superfície de 64.000 m2 i un volum de 190.000 m3 d’aigua, que corresponen a 76 piscines olímpiques.
Dona servei a Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Callús. el Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Salvador de Guardiola, Castellfollit, Rajadell, Fonollosa, Sant Mateu de Bages, Castelltallat i Marganell. Són més de 100.000 persones.
La profunditat del llac és de quatre metres de mitjana i suposa tenir «uns nou dies de reserva d’aigua preparada per ser tractada», explicava ahir la tècnica d’Aigües de Manresa Mireia Félix. El llac es va començar a construir l’any 1966 i va entrar en servei el 1974.
La làmina d’aigua està envoltada per un parc amb 628 arbres de 20 espècies diferents que s’ha convertit en un important pulmó verd i, també, en una zona d’esbarjo de tota la comarca molt valorada.
