L’Oficina del Pelegrí registra 638 persones el 2022, la xifra més alta d’ençà que funciona

Després de l’aturada dels anys 2020 i 2021 a causa de la pandèmia, l’Oficina del Pelegrí del Camí Ignasià ha tornat a elaborar el resum anual de les peregrinacions amb les dades del 2022. Coincidint amb l’Any Jubilar i la celebració dels 500 anys en què Ignasi de Loiola va fer el recorregut per primera vegada, segons aquest informe oficial, van fer el camí 638 persones, més que mai. L’anterior dada més elevada va ser la del 2015, amb 443. 

Els pelegrins que té en compte l’informe són els que han omplert el formulari d’inscripció amb les seves dades personals i detalls del seu pelegrinatge. Segons l’Oficina de Turisme, la dada de pelegrins que han arribat a Manresa pel Camí Ignasià és molt superior: 2.079.

Sobretot, d’Europa

Dels 638 pelegrins, un 31,4% (200) eren de l’estat espanyol i un 68,6% (438), de la resta del món, sobretot d’Europa (427), principalment d’Itàlia i de França, seguida d’Amèrica (163). Pel que fa a l’estat espanyol, un 37,5% (75) eren de Catalunya i un 18,5% (37), d’Euskadi; un 41% (82) no ho van especificar. 483 tenien més de 36 anys; 380 van fer el camí individualment, 411 a peu i un 45% (312) per motius religiosos.

El pare Josep Lluís Iriberri, director de l’Obra Apostòlica del Camí Ignasià (OAC), posa de relleu que la celebració dels 500 anys, el 2022, d’ençà que sant Ignasi va fer el recorregut per primer cop i va arribar a Manresa, «s’ha viscut de forma molt desigual. La promoció esperada per part de l’administració a nivell de les comunitats autònomes no va arribar, tot i la proposta, el 2021, de la publicació d’una nova web i de la promoció dins del territori nacional espanyol». 

Fruit d’aquesta poca promoció, «el camí com a tal encara és molt desconegut dins del territori nacional i la invitació no arriba als pelegrins potencials». Malgrat això, apunta el jesuïta, «segons mostren les estadístiques que hem recollit a l’Oficina del Pelegrí, el 2022 s’ha vist una major afluència de pelegrins de nacionalitat espanyola, que no igualen el nombre d’estrangers, però que s’hi acosten molt més del que ho feien el 2019».  

Els pelegrins que té en compte aquest informe són els que han omplert el formulari d’inscripció

Un decalatge que caldria resoldre

Les dades aportades per l’Oficina del Pelegrí disten molt de les recollides per l’Oficina de Turisme de Manresa, que també facilita Iriberri. Mentre «nosaltres ens hem mogut el 2022 amb una xifra de 638 pelegrins inscrits a la nostra oficina, l’Oficina de Turisme de Manresa certifica el pas de 850 pelegrins ‘típics’ i de 1.229 pelegrins arribats a través d’agències de viatges». Un total de 2.079. Aquest decalatge té una explicació, però estaria bé resoldre’l decidint quina dada és la que compta de cara a les comparatives anuals que es puguin fer. 

Per explicar-lo, esmenta «una dificultat típica que es dona en totes les rutes de peregrinació quan es volen certificar les arribades de pelegrins a la destinació, que per a nosaltres és Manresa». El problema, diu, és que «els grups organitzats amb agències de viatges difícilment omplen el formulari d’inscripció per registrar-se com a pelegrins; fins i tot alguns dels que podríem identificar com a ‘típics’ (similars a la tipologia del Camí de Sant Jaume) tampoc no ho fan». D’aquests, per tant, «no en tenim constància escrita a l’Oficina del Pelegrí del Camí Ignasià, tot i que moltes vegades sí que en tenim de visual, de quan apareixen per l’oficina de la Cova i demanen informació a posteriori». 

«A l’Oficina de Turisme certifiquen el pas de 850 pelegrins ‘típics’ i de 1.229 d’agències de viatges»

Que vagin al santuari a demanar informació no és que sigui cap garantia. «N’hi ha molts que han arribat i que han demanat el certificat i que han estat comptabilitzats al taulell de recepció, però que no han deixat les seves dades». Posa el cas d’un parell de grups d’italians que «van passar per la Cova i els vaig demanar si havien omplert el formulari i em van dir que no ho veien necessari, que ja tenien el certificat...». Per això, adverteix, «les nostres dades poden servir per fer una fotografia del pelegrí, però les xifres no són les totals. Els estudis diuen que una tercera part (jo diria que més) dels pelegrins que arriben a Santiago de Compostela no s’inscriuen a les oficines del bisbat i que les xifres no son fiables. Cal sempre ser prudents i pujar més del que es té efectivament registrat i escrit».

Subscriu-te per seguir llegint