El carrer de Sant Miquel va ser, tradicionalment, un dels carrers més comercials de la ciutat, caracteritzat per un tipus de comerç a la menuda i de primera necessitat en contraposició al Sobrerroca, on, com que era el carrer més senyorial de Manresa, acollia més botigues de categoria i especialitzades: rellotgeries, òptica, farmàcies, barberies, llibreries, aparells elèctrics.
Probablement, que hi hagués aquest tipus de botigues al Sant Miquel es deu al fet que feia d’enllaç entre els dos mercats més importants, a la plaça Major i a la Plana de l’Om, on cada dia al matí hi havia productes frescos, amb un predomini de la pagesia del regadiu manresà a la plaça Gran i de pollaires en el cas de la Plana.
Tanmateix, al Sant Miquel també s’hi podia trobar alguna llibreria –com la Roca, establerta al vial des del 1824; una farmàcia (Sala, abans Cirera), sabateries (Esquius, Bebé Brut, Salvadó...), pastisseries com la Casa Amat (després Ribera) i la Sant Miquel; rellotgeria-joieria (Conesa i després Sardans), sastres o magatzems de teixits i roba (com el Gras, que feia cantonada amb la plaça Gran, i el Sant Miquel, al final del carrer).
Juntament amb Sobrerroca, la plaça, Plana i Born, formaven l’eix comercial i el rovell de l’ou de la ciutat fins als anys vuitanta del segle passat, amb un predomini de les botigues de consum diari per a la menestralia com carnisseries, tres peixateries, dos ultramarins (la Colonial i la Vainilla), queviures, forns de pa (Montlló), fruiteries (Arrufat), així com botigues que ocupaven espais molt reduïts, algunes de les quals han complert els cent anys al carrer, com l’herboristeria Sant Miquel (1919) i la Casa del Bacallà, actualment.
