Sant Miquel, un dels carrers més comercials de la ciutat

El carrer de Sant Miquel va ser, tradicionalment, un dels carrers més comercials de la ciutat, caracteritzat per un tipus de comerç a la menuda i de primera necessitat en contraposició al Sobrerroca, on, com que era el carrer més senyorial de Manresa, acollia més botigues de categoria i especialitzades: rellotgeries, òptica, farmàcies, barberies, llibreries, aparells elèctrics.

Probablement, que hi hagués aquest tipus de botigues al Sant Miquel es deu al fet que feia d’enllaç entre els dos mercats més importants, a la plaça Major i a la Plana de l’Om, on cada dia al matí hi havia productes frescos, amb un predomini de la pagesia del regadiu manresà a la plaça Gran i de pollaires en el cas de la Plana.

Tanmateix, al Sant Miquel també s’hi podia trobar alguna llibreria –com la Roca, establerta al vial des del 1824; una farmàcia (Sala, abans Cirera), sabateries (Esquius, Bebé Brut, Salvadó...), pastisseries com la Casa Amat (després Ribera) i la Sant Miquel; rellotgeria-joieria (Conesa i després Sardans), sastres o magatzems de teixits i roba (com el Gras, que feia cantonada amb la plaça Gran, i el Sant Miquel, al final del carrer).

Juntament amb Sobrerroca, la plaça, Plana i Born, formaven l’eix comercial i el rovell de l’ou de la ciutat fins als anys vuitanta del segle passat, amb un predomini de les botigues de consum diari per a la menestralia com carnisseries, tres peixateries, dos ultramarins (la Colonial i la Vainilla), queviures, forns de pa (Montlló), fruiteries (Arrufat), així com botigues que ocupaven espais molt reduïts, algunes de les quals han complert els cent anys al carrer, com l’herboristeria Sant Miquel (1919) i la Casa del Bacallà, actualment.

Subscriu-te per seguir llegint