El 37,7% dels establiments comercials del sector del carrer Sant Miquel estan tancats, segons el recompte de l’Associació de Comerciants de Sobrerroca, plaça Major, Sant Miquel i voltants. El carrer Sant Miquel és el carrer de Manresa amb més comerç centenari, amb un total de tres locals que tenen un segle d’antiguitat. Veïns i comerciants lamenten que la «deixadesa administrativa» i el gran nombre de locals buits provoquen que cada vegada menys gent circuli pel vial.
La presidenta de l’Associació de Veïns del Barri Antic, Anna Martínez, creu que l’abandonament de la zona es deu a «la falta de neteja, l'incivilment i la inseguretat». Per ella, el més important per tal de poder recuperar el Sant Miquel com un carrer comercial és que es pugui fer alguna mena d’ús dels locals que actualment estan buits o directament abandonats des de fa molt de temps, «les botigues posen llum al carrer i això també ajuda que la gent se senti més segura», comentava.
La pràctica totalitat dels comerciants de Sant Miquel estan d’acord a dir que els principals motius de la degradació del carrer són la brutícia, la falta d’un enllumenat públic potent i la falta d’aparcament.
Maria Àngels Sala és la farmacèutica titular de la farmàcia del carrer Sant Miquel. Segons Sala, el carrer està en «molt males condicions» perquè «des de l’Ajuntament no s’ha promocionat aquesta zona de la ciutat». Tanmateix, pensa que és «simplista» carregar tot el pes de la culpa a les administracions públiques; «és cert que les polítiques no ens ajuden, però també s’ha de dir que cada botiga ha de posar el seu granet de sorra a millorar el carrer», subratlla.
L’herboristeria de Sant Miquel és un dels tres negocis centenaris del carrer, juntament amb la llibreria Roca, que l’any que ve farà 200 anys que es va obrir, i La Casa del Bacallà. La propietària de l’establiment, Montserrat Zurita, està molt decebuda de la gestió municipal que hi ha hagut durant els darrers anys de tot el barri antic i de Sant Miquel més concretament. «A l’alcalde li hauria de caure la cara de vergonya quan puja per aquest carrer per anar a l’ajuntament», declarava Zurita. Considera que hi ha hagut un desplaçament del centre de la ciutat cap al carrer del Born i el passeig de Pere III, i el barri antic «ha quedat en un segon pla».
Zurita pensa que és molt complicat revifar el petit comerç del carrer i li sembla gairebé impossible que el vial torni a ser el que havia estat en el passat. Tot i això, creu que hauria d’haver-hi un replantejament municipal de la zona per conservar el patrimoni. «Nosaltres durant bastant temps vam anar a parlar amb l’Ajuntament per explicar el que passava i, com que no ens van saber donar cap solució a les qüestions que plantejàvem, vam deixar d’intervenir a les converses», explicava.
A part del local de l’herboristeria, Montserrat Zurita també regenta l’establiment del davant, dedicat a la venda de mel, xocolata i cervesa artesana. «Tenir els locals oberts és la fórmula que hem trobat per donar al carrer una sensació de seguretat i vida que les persianes abaixades no donen», assegurava.
El president de l’Associació de Comerciants de Sobrerroca, plaça Major, Sant Miquel i voltants, Joaquim Vert, detalla que el que fa que el barri antic estigui estancat és la falta d’inversions econòmiques per part de les administracions. «Ara mateix hi ha unes altres prioritats en les quals l’Ajuntament s’enfoca per aconseguir uns objectius determinats, com per exemple la Fàbrica Nova», diu. Vert pensa que la degradació del barri anirà en augment si no hi ha «una intervenció econòmica molt potent» que se centri a rehabilitar de forma integral els pisos i locals comercials.
El forn de pa Montlló és un dels negocis que tenen més èxit del carrer, juntament amb els que són centenaris. Una de les treballadores de l’establiment, Gemma Roel, creu que la forma d’animar el carrer seria aprofitar els locals que estan tancats per instal·lar-hi botigues d’artesania. «Hi ha moltes ciutats que els barris antics estan més dedicats a botigues petites d’artesans, trobo que l’Ajuntament hauria de donar facilitats per tal que aquesta gent es pogués establir al carrer Sant Miquel», proposava. Roel va néixer al Barri Antic i assegura que no en marxaria per res del món perquè se l’estima molt, però confessa que li sap molt greu «la degradació progressiva que ha patit». Pensa que si encara hi ha persones que van a comprar al carrer Sant Miquel és «pels negocis emblemàtics que han sobreviscut», considera que l’administració «no ajuda nous empresaris a emprendre els seus negocis en aquesta zona de la ciutat.
Iré Ilé Esulona és una botiga d’espelmes i essències aromàtiques que fa set anys que està oberta. La dependenta de l’establiment, Erica Aloy, creu que el problema del carrer Sant Miquel és que hi ha «un encreuament d’energies entre la gent que és de Manresa de tota la vida i les persones que han vingut de fora i no s’acaben d’adaptar als costums locals». Aloy destaca la música que sona a través dels altaveus del carrer com un aspecte molt positiu. «La música harmonitza l’ambient i fa que les persones se sentin acompanyades i més segures», comenta. Tanmateix, pensa que hi ha aspectes que caldria millorar per tal d’activar el petit comerç de la zona, i subratlla aspectes com l’enllumenat i l’aparcament com els dos eixos centrals. «A mitja tarda canvia tot l’ambient del carrer perquè hi falta llum i la gent se sent desprotegida. Si l’enllumenat fos més potent, crec que aquesta sensació es reduiria molt», opina.
El propietari de la llibreria 2 de Piques, Jaume Escrigas, afirma que el carrer Sant Miquel necessita «consideració per part de l’administració». Tot i això, té un bri d’esperança en el fet que gent jove s’anima a mantenir els comerços del carrer, com la seva llibreria. Creu que si es donessin ajudes per emprendre, la qualitat del carrer milloraria molt.
