Els enderrocs per fer la futura seu del Govern van a pas de tortuga

Els treballs van començar el setembre passat i havien de durar quatre mesos, però encara no han acabat

Vista d’una de les cases que han d’anar a terra, que fa xamfrà amb els carrers de la Codinella i de Galceran Andreu  | MIREIA GAMISANS

Vista d’una de les cases que han d’anar a terra, que fa xamfrà amb els carrers de la Codinella i de Galceran Andreu | MIREIA GAMISANS / Gemma Camps. Manresa

Gemma Camps

Gemma Camps

El setembre passat van començar els treballs d’enderroc dels edificis on anirà la futura seu del Govern a la Catalunya central. Havien de durar quatre mesos, però, cinc mesos després, encara no s’han acabat. La majoria d’enderrocs i de sortida de les runes s’hauran de fer manualment.

L’obra d’enderroc de l’illa de cases dels antics jutjats per fer realitat l’edifici governamental, han informat fonts de la Generalitat, està segmentada en tres fases. La primera, que és la que ja està en execució, se centra en l’enderroc dels edificis adjacents (els dels carrers Galceran Andreu i la Codinella). Es fa de manera manual, per evitar entrar maquinària pesada a aquest sector del Centre Històric de Manresa. Les mateixes fonts fan saber que, temporalment, està aturada perquè cal fer una rasa per soterrar els cables elèctrics de baixa tensió que fins ara penjaven de les façanes dels edificis que s’enderroquen. Per fer la rasa s’ha requerit l’autorització, que ja s’ha rebut, i ara s’està pendent que el grup Enel faci les tasques de soterrament.

Les següents fases

La segona fase d’enderroc serà la de l’interior de l’edifici dels antics jutjats (de les escales i la claraboia cap endins) i l’estructura de la torre dels Procuradors, que és l’edifici que hi ha al costat. Aquesta fase s’iniciarà un cop acabada l’actual. I la tercera, correspon a la intervenció arqueològica, que es portarà a terme un cop acabat l’enderroc de la torre dels procuradors amb l’objectiu de determinar si el subsòl de la zona guarda alguna informació valuosa a nivell arqueològic del passat de Manresa. Tal com ja va informar aquest diari en el seu dia, a priori, d’expectatives n’hi ha. Des dels orígens de la ciutat, s’hi pot trobar de tot: el primer assentament iber, el nucli romà, el castell del rei, la trama urbana medieval, cases cremades en l’incendi del 1713...

L’estudi previ

Abans del treballs actuals, com és preceptiu en aquests casos, l’Ajuntament va realitzar un estudi per determinar quins dels elements de l’edifici dels antics jutjats i de l’edifici dels Procuradors són originals i tenen significació patrimonial. Els resultats van ser que conserva pocs elements originals d’alt valor patrimonial. Són la façana de la Baixada de la Seu i els arcs de l’anomenada sala gòtica, al cos que dóna al Parc de la Seu. Pel que fa a l’edifici dels Procuradors, existia la hipòtesi que pogués ser una torre de datació antiga, però es va constatar que és un edifici annex i modern, amb una base del segles XIII-XIV, habitual al Centre Històric.

Quant als edificis del carrer de Galceran Andreu que s’enderroquen, es va analitzar l’antic edifici de Creu Roja, on no es van localitzar elements patrimonials. Amb tot, es va decidir conservar un dels arcs, que es traslladarà a i conservarà a la nova seu de la Generalitat com a testimoni dels edificis preexistents.

Les obres s’allargaran tres anys i mig, amb un pressupost de 25,5 milions d’euros. En total, el nou edifici tindrà una superfície útil de 7.473 m2, dels quals 537 m2 es destinaran a l’OAC.

Subscriu-te per seguir llegint