Un docent de la UPC fa que la llei catalana de la ciència inclogui l’equitat territorial

Toni Dorado, de l’EPSEM, va ser l’únic científic de la Catalunya central convidat a fer aportacions a l’articulat, que s’han afegit al text final

Toni Dorado en un laboratori de la Politècnica

Toni Dorado en un laboratori de la Politècnica / Arxiu/Mireia Arso

Gemma Camps

Gemma Camps

Catalunya té per primer cop una Llei de la ciència. La va aprovar el Parlament el passat 21 de desembre i en el seu articulat inclou temes com l’equitat territorial que no constaven en la proposta de llei i que es va encarregar d’introduir en el procés de debat parlamentari Toni Dorado, coordinador del programa de Doctorat de Recursos Naturals i Medi Ambient de l’EPSEM-UPC Manresa. No només s’han tingut en compte sinó que s’han afegit l’articulat de la nova Llei 9/2022. 

Dorado és enginyer químic per la UAB, doctor en Recursos Naturals i Medi Ambient per la UPC i el responsable del projecte creat i desenvolupat a la UPC Manresa, on treballa, per recuperar mitjançant microorganismes els metalls dels residus elèctrics i electrònics. També és professor a la Universitat de Sevilla. Tal com va informar Regió7 fa un any, va ser l’única persona d’una institució o entitat de la Catalunya Central convidada a fer aportacions a la primera Llei de la ciència de Catalunya. 

L’enginyer destaca que en el projecte de llei aprovat inicialment pel Govern el va sorprendre que «molts aspectes del nostre dia a dia no hi quedaven reflectits o hi eren d’una manera molt superficial». Esmenta el tema dels joves investigadors, tenint en compte que «hi ha unes plantilles envellides»; la promoció de les vocacions científiques perquè «cada cop hi ha menys demanda»; la perspectiva de gènere, que «tampoc no es tenia en compte» i, un tema «molt important, que és l’equilibri territorial ens aspectes com el finançament i la incorporació de personal», en el sentit que «no tot es fa a Barcelona i a les capitals de província» i que «els nostres problemes no són els de Barcelona». 

El centralisme de Barcelona

Fa notar que, en universitats com la Politècnica, «ens veiem molt afectats pel centralisme que hi pot haver a Barcelona», la qual cosa és totalment perjudicial a l’hora de mantenir, per exemple, el programa de doctorat o d’aconseguir finançament en convocatòries en les quals cal competir amb centres més potents. 

Amb la nova llei, assenyala el santjoanenc, quan s’aprovi la partida per a l’activitat de recerca en els pressupostos de la Generalitat, es tindrà en compte fer-ne un repartiment coherent que fins ara no hi havia. «Sense anar més lluny, la Fàbrica Nova vol ser un centre de recerca que estigui fora de Barcelona i la nova llei ens pot ajudar a tenir més força per demanar suport econòmic», que serà bàsic per tirar-lo endavant.

Les aportacions, una a una

Pel que fa a l’equilibri territorial, explica Dorado, «el projecte de llei no feia cap referència a l’equitat territorial. Després de les propostes facilitades, es reconeix aquesta equitat territorial com un principi ordenador de l’activitat dels agents de recerca (art.6.1p). S’estableix que caldrà preveure criteris d’equitat territorial en el finançament a la recerca (art.10.3). Fixa que en el finançament de la recerca universitària caldrà tenir en compte especialment les universitats situades fora de l’àrea metropolitana (art.33.8). S’estableix que l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) s’haurà de regir per principis d’equitat territorial, mediambientals i socials, entre d’altres (art.73.3c). També fixa que caldrà establir un pla específic de transferència de coneixement per a les universitats de fora de l’àrea metropolitana (art.76.4)».

Gènere i finançament

En l’àmbit dels joves investigadors, «el projecte de llei no concretava cap aspecte de protecció. Després de les propostes facilitades, s’incorpora com a criteri per al finançament de la recerca el fet de garantir l’accés de nous investigadors al sistema de recerca (art.10.3)». Pel que fa a la perspectiva de gènere, el projecte de llei no la incorporava en el finançament. Després de les propostes facilitades pel científic, «s’incorpora com a criteri per al finançament de la recerca la perspectiva de gènere (art.10.3)». 

En el cas de les vocacions científiques, «el projecte de llei incorporava una vaga referència. La llei aprovada incorpora el text proposat: ‘El foment de les vocacions investigadores haurà de ser un objectiu dels projectes educatius dels centres i caldrà garantir el caràcter transversal en totes les disciplines’ (art.78.1)». 

Finalment, en relació amb el Personal Docent Investigador (PDI), «en el document facilitat es proposava preveure la descàrrega docent del PDI de les universitats amb especialitat en recerca per facilitar l’impuls de projectes i la compaginació de tasques. La Disposició Addicional quarta de la llei aprovada incorpora exactament el text proposat», celebra.

Subscriu-te per seguir llegint