Inspiració per a la Fàbrica Nova

El nou campus de la UPC al Besòs dona pistes del que podria ser el de Manresa

Jordi Morros

La Fàbrica Nova s’ha de transformar en un pol de coneixement

El setembre del 2016 la Universitat Politècnica de Catalunya es va vestir de gala per estrenar el campus Diagonal-Besòs. Va costar perquè es va trobar amb la crisi de la bombolla immobiliària. Ara va a tota vela i és on s’emmiralla el projecte d’establir un campus nou de la Politècnica i un pol de coneixement a la Fàbrica Nova de Manresa. La dimensió és diferent. L’esperit, semblant. Text: Jordi Morros. Fotos: Oscar Bayona

El campus de la UPC on s'emmiralla la fàbrica nova

El campus Diagonal-Besòs és l’últim que ha posat en marxa la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Va entrar en funcionament el setembre del 2016 després de més de 10 anys d’obres. Va topar, a l’inici, amb la crisi de la bombolla immobiliària. És en el qual s’emmiralla el projecte de la Fàbrica Nova. Pot servir de model, va afirmar l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, a la presentació del director del projecte manresà, Xavier Massó. Exgerent de la Politècnica fins a l’octubre passat, Massó va participar activament per fer realitat, precisament, el campus Diagonal-Besòs. Ara té l’encàrrec de tirar endavant un altre campus de la Politècnica a la Fàbrica Nova i convertir-lo en un pol de coneixement obert a la ciutadania.

Però, com és el campus Diagonal-Besòs? Fa poc més de 20 anys els terrenys que ocupa ara eren pràcticament un abocador a la zona fronterera entre Barcelona, a prop de l’actual Fòrum, i Sant Adrià de Besòs, a tocar del barri de la Mina, encara ara amb un alt risc d’exclusió social. La ronda litoral hi passa pel costat. Les polítiques públiques que s’hi han dut a terme els darrers anys, en aquest cas en l’àmbit universitari i de recerca, han tingut com a objectiu revertir la situació de deteriorament d’una zona oblidada de l’àrea metropolitana i fer de motor de transformació social i econòmic.

Revertir l’abandonament

No és pròpiament la situació de la Fàbrica Nova. En aquest cas el que s’ha de revertir és l’abandonament que pateix la nau industrial i el seu entorn des de fa més de 30 anys i treure profit d’un espai erm i malaguanyat. I, igual que es va fer amb el campus Diagonal-Besòs, urbanitzar tota una zona degradada o en desús per relligar i cosir tot l’entorn. En el cas de Manresa, els barris de les Escodines, Sagrada Família i Vic-Remei. Es generaria una nova centralitat.

Lògicament, la dimensió del projecte de Diagonal-Besòs i el de Manresa és diferent. Actualment, al de Barcelona i Sant Adrià de Besòs hi ha quatre edificis en funcionament. L’edifici A acull l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) i és el nucli central del campus. Es va posar en marxa el curs 2016-2017, amb 3.100 estudiants i 400 docents. Abans les classes es feien al carrer del Comte Urgell de Barcelona. Té dotze plantes, instal·lacions per la docència, biblioteca, una àmplia sala d’actes i tretze grups de recerca.

Llavors hi ha dos edificis més destinats a fer recerca. L’edifici C, de vuit plantes amb sis grups d’investigació en energia, materials i nanotecnologia. I l’edifici I, també de vuit plantes i vuit grups de recerca més. Tres treballen en l’àmbit de l’enginyeria de materials i cinc en el d’enginyeria química. El quart edifici, que es va construir més tard, és una residència per a estudiants i professors.

Una inversió de gairebé 100 milions

La inversió inicial va ser de 97,5 milions d’euros. 20 els va aportar la Generalitat; 23 la Diputació de Barcelona; 5,8 el Consorci Escola Industrial de Barcelona, i 15,7 la UPC. La resta van ser aportacions de fons europeus i del Govern central.

El campus no s’acaba aquí. El projecte final preveu que hi hagi 13 edificis i que s’hi mogui una comunitat de 15.000 persones. Actualment s’està construint un nou equipament, orientat, també, a sectors relacionats amb la investigació i recerca, i al principi del 2024 és previst que comencin les obres d’un nou edifici de recerca en energia, sostenibilitat i enginyeria biomèdica, promogut per l’Incasòl. En aquest cas, amb una inversió de 24,3 milions d’euros.

A Manresa, els números, tot i que molt importants, són més modestos. Per a la primera fase del projecte caldrien 41 milions d’euros. Aquí hi entrarien els 12,3 que l’Ajuntament ha destinat a comprar la nau industrial i les finques adjacents. En farien falta uns 25 més per rehabilitar i condicionar la nau industrial, i deixar-la tota a punt perquè ja hi pugui haver activitat. I, finalment, ja en el que seria una segona fase, caldrien uns 5 milions més per a un edifici annex d’obra nova. També s’hauria de tenir en compte la urbanització de tot l’entorn i aparcament.

De moment l’Ajuntament de Manresa hi ha posat els 12,3 milions per la compra de la nau i les finques del voltant, i el Govern central ha aprovat un ajut de 10 milions més a través dels pressupostos generals de l’Estat. Caldrà veure si hi ha alguna partida important dels pressupostos de la Generalitat.

La Fàbrica Nova encara està pendent de la redacció del projecte de rehabilitació de cobertes i façanes. L’Ajuntament ha d’adjudicar l’encàrrec a un equip d’arquitectes. Quan estigui fet, s’haurà de convocar novament un concurs per ja anar de cara a les primeres obres per rehabilitar la vella i històrica nau industrial.

En metres quadrats també hi ha una substancial diferència. Al Diagonal-Besòs el campus té un potencial per edificar 150.000 metres quadrats. En el cas de Manresa, les quatre finques que ha adquirit l’Ajuntament fan 21.414 metres quadrats i hi ha uns drets per edificar de 41.997 metres quadrats de sostre. El total de terrenys destinats a usos públics és de 62.198, i puja a 84.415 si s’hi inclouen les piscines municipals, el parc de Sant Ignasi i la llar d’infants Picarol. A l’entorn de la Fàbrica Nova també hi ha gairebé 7.000 metres quadrats que són de propietat privada. És en un dels seus extrems, el que dona al carrer d’Ignasi Domènech Puigcercós. És on hi havia d’anar pisos.

El projecte inicial de la Fàbrica Nova preveu que hi ha unes necessitats de 18.500 metres quadrats a la nau de l’equipament i uns 8.000 a un edifici annex. Actualment les instal·lacions de la UPC a Manresa ocupen uns 8.000 metres quadrats, i és al límit de la seva capacitat.

Complicitat amb l’entorn

La idea del campus de la UPC a la Fàbrica Nova i el pol de coneixement és que sigui un espai d’interacció entre la comunitat universitària, els veïns i els ciutadans de Manresa en general. Un campus obert. La mateixa filosofia s’ha aplicat al campus Diagonal-Besòs. A part d’activitats de recerca i de coneixement obertes a tothom qui hi estigui interessat, la urbanització del seu entorn ha permès ordenar espais lliures i les seves connexions externes.

Així, per exemple, té un parc verd de més de 20.000 metres quadrats que uneix la rambla de la Mina amb el Port Fòrum i que també ha permès obrir l’accés al mar a tothom.

El jove campus Diagonal-Besòs és entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs

ACTUALMENT LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA TÉ NOU CAMPUS. La majoria a Barcelona i el seu entorn, però també hi ha el de Manresa, Sant Cugat del Vallès, Terrassa –amb més de 5.000 estudiants– i el de Vilanova i la Geltrú. Llavors hi ha els campus Diagonal sud, Diagonal nord, Diagonal-Besòs, el campus de Nàutica al port de Barcelona i el del Baix Llobregat, que és ubicat a Castelldefels

Xavier Massó

Director del projecte de la Fàbrica Nova de Manresa

Imaginar-se un campus nou i garantir la seva viabilitat, ara també a Manresa

Francesc Xavier Massó, gerent de la Universitat Politècnica de Catalunya entre el gener del 2018 i l’octubre del 2022, és el director del projecte de la Fàbrica Nova. Però també té lligams amb el campus Diagonal-Besòs. Una de les seves responsabilitats va ser imaginar-se’l i garantir la seva viabilitat. Ara haurà de fer una cosa semblant amb el nou campus de la Politècnica a Manresa, que es traslladarà de l’avinguda de les Bases a la Fàbrica Nova, on estaran més amples.

Llicenciat en Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar la seva trajectòria professional en l’àmbit privat fins que el 1992 va passar a treballar a la Politècnica. Ha desenvolupat diverses funcions en el camp de la gestió com director d’Economia i Serveis, cap de Control de Gestió, adjunt a gerència del campus Diagonal nord i el de Terrassa i gerent de la mateixa UPC fins fa quatre mesos.

Massó liderarà el projecte de la Fàbrica Nova, gestionarà el pressupost i dirigirà l’equip que es formi a mesura que la iniciativa avanci. Els propers passos que s’han de fer són acabar de definir el programa funcional que estan elaborant tant l’Ajuntament com la UPC per concretar què hi ha d’anar, l’ordenació de les edificacions i els espais lliures, concretar els usos d’aquests espais, el desenvolupament dels projectes arquitectònics, l’execució de les obres que s’hagin de fer, el model de governança que tindrà el complex i la formalització dels acords amb entitats i institucions que participaran en el projecte.

També s’hauran de fer els canvis legals urbanístics tenint en compte que la previsió inicial era que a la Fàbrica Nova hi anés un centre comercial i ara serà un equipament universitari.

L’edifici central del campus Diagonal-Besòs

Un dels edificis del campus Diagonal-Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya, el darrer que ha posat en marxa la UPC i el que pot servir de model per al projecte de la Fàbrica Nova

Un dels laboratoris de l’edifici C del campus Diagonal-Besòs de la UPC

«Un entorn universitari es desenvolupa amb temps»

A la presentació del director del projecte de la Fàbrica Nova, Xavier Massó, que es va fer a Manresa, el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Daniel Crespo, va assegurar que a les universitats «estem acostumats que els campus es desenvolupin de forma orgànica, de forma natural. Es van construint edificis i després es van ocupant». Una referència a com va ser l’evolució del campus Diagonal-Besòs, però també com pot anar el de la Fàbrica Nova. A poc a poc, i no tot alhora, va venir a dir. Per molts motius. També l’econòmic. «Un entorn universitari es desenvolupa amb temps», va manifestar Crespo. El Diagonal-Besòs va néixer amb tres edificis. Actualment se n’està construint un altre i al principi de l’any vinent se n’alçarà un més. N’acabarà tenint tretze.

També en va parlar el director del projecte de la Fàbrica Nova, Xavier Massó. Gerent de la Universitat Politècnica de Catalunya del gener del 2018 fins a l’octubre passat –abans va desenvolupar diverses funcions de responsabilitat en l’àmbit de la gestió a la mateixa UPC– i que va participar d’una forma activa en el desenvolupament del campus Diagonal-Besòs. «Quan parlem del campus hi ha gent que diu que el miracle és trobar finançament en un moment de crisi», com va passar en aquest cas. «Jo crec que el miracle és, sobretot, posar vàries institucions a treballar conjuntament sense voler passar una per sobre de l’altra per un projecte determinat». Tota una declaració d’intencions perquè aquest objectiu també s’ha d’aconseguir a Manresa, va dir. D’entrada, «partim d’una bona base. Tant l’Ajuntament com la UPC tenen un relat i un concepte de campus compartit, però hi hem d’implicar institucions com la Generalitat i la Diputació».

El campus Diagonal-Besòs té el suport dels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià, la UPC, la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consorci del Besòs.

Inauguració oficial

El campus es va inaugurar oficialment el 2016. A l’acte van participar l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; i l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, entre altres personalitats del món polític, econòmic, social i educatiu de Catalunya.

Una curiositat. El llavors conseller d’Empresa i Coneixement, que també va assistir a l’acte, era Jordi Baiget, actual director general de la Fundació Balmes, titular de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Va destacar l’aportació de la Generalitat per incrementar l’aposta per a la formació de futurs enginyers i per aconseguir la cohesió social i territorial a la zona del Besòs.

El complex va començar a edificar-se el 2009 i era previst que les primeres classes s’impartissin el 2012. La crisi de la bombolla immobiliària ho va impedir, i tot va anar més tard del previst. Els estudis d’enginyeria que s’hi imparteixen es duien a terme fins aleshores al carrer del Comte d’Urgell, a Barcelona. Actualment, a l’edifici principal s’ofereixen set graus: enginyeria Biomèdica, Elèctrica, Electrònica, de l’Energia, Mecànica, Química i Enginyeria de Materials. També màsters i doctorats, i tasques de recerca.

A l’Escola d’Enginyeria tenen un equip de Formula Student, com a Manresa

L’hidrogen està de moda

El campus disposarà d’un laboratori i d’una planta pilot per produir hidrogen

Una de les darreres novetats al campus Diagonal-Besòs de la UPC és que s’ha iniciat la construcció d’un laboratori d’hidrogen i d’una planta pilot de producció d’hidrogen. Es tracta d’un àmbit estratègic clau en la transició a la descarbonització del sector energètic, a nivell industrial i del transport, que ha agafat especial rellevància amb l’anunci dels governs espanyol, francès i portuguès, de la construcció d’un corredor entre Barcelona i Marsella del que en diuen hidrogen verd. Una inversió de més de 2.500 milions d’euros.

El nou laboratori és a l’edifici C del campus, amb la particularitat que també tindrà una planta pilot de producció d’hidrogen que s’instal·larà al terrat de l’equipament.

Les línies de recerca que es duran a terme al laboratori seran sobre producció, compressió i transport, emmagatzematge i ús d’hidrogen. Alguns dels projectes de recerca se centren a desenvolupar nous sistemes d’emmagatzematge d’hidrogen líquid, transformar-lo en combustible d’emissions zero, dissenyar piles d’hidrogen per a vehicles elèctrics, utilitzar-lo com a producte químic o com a fertilitzant.

Els darrers anys la Universitat Politècnica de Catalunya ha obtingut sis milions d’euros de finançament per a projectes directament relacionats amb l’hidrogen, bona part d’ells provinents de fons europeus. La UPC té un Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen que es va crear fa un any, que aglutina tota l’activitat de recerca en aquest àmbit. Hi participen 39 investigadors de 9 grups d’investigació. Es tracta d’un centre referent. També perquè les empreses puguin explorar noves vies d’innovació en aquest camp.

Interior de la nau, on hi han fet un accés nou des de la Via de Sant Ignasi

Una de les visites guiades que hi ha hagut a l’interior de la Fàbrica Nova un cop va passar a mans municipals

CRONOLOGIA

Resum dels 30 darrers anys d’història del complex industrial de Manresa

1989. El complex tèxtil Bertrand i Serra tanca portes després d’una lenta agonia. Havia arribat a donar feina a 3.000 persones.

1995. La Seguretat Social posa a subhasta la Fàbrica Nova per eixugar els deutes que té. El preu és de 22,2 milions d’euros.

1999. L’empresa constructora de Manresa Cots i Claret i la immobiliària Sacresa compren els terrenys abandonats. En total, 60.000 m2.

Gener del 2004. El ple de l’Ajuntament aprova el conveni entre Sacresa, Cots i Claret i el mateix consistori per executar l’operació urbanística. A final d’any es presenta el projecte als consells de districte.

Març del 2005. Es defineix el calendari de l’operació. Primer, es construiran 420 habitatges i un aparcament subterrani per a 900 vehicles. Després, un gran complex comercial i un parc central de quatre hectàrees.

Octubre del 2005. Comença l’enderroc de la Fàbrica Nova. Se celebra un acte simbòlic amb treballadors de l’antic complex i un cop de mall de les autoritats i empreses promotores a la terrassa de la Torre de l’Amo, que representa l’inici de la recuperació del recinte industrial tèxtil més important de la ciutat.

Gener del 2006. Acaben les obres d’enderroc amb la demolició de totes les naus tret de la central, que es manté dempeus per reconvertir-la en un equipament comercial, inicialment, de 10.000 m2.

Juny del 2008. Les obres fa molts mesos que no avancen. Promotors i Ajuntament demanen que la superfície comercial s’ampliï de 10.000 m2 fins a 13.000, notícia que no agrada a la UBIC ni tampoc a Pimec de la Catalunya Central, mentre que la Cambra de Comerç de Manresa ho defensa.

Octubre del 2008. Amb les obres paralitzades, la Fàbrica Nova canvia de mans. La família Sanahuja, propietària de Sacresa, es ven les accions a Servihabitat, nom que tenia aleshores la filial immobiliària de La Caixa, per 42 milions d’euros. Una part dels terrenys segueix sent propietat de Cots i Claret.

Juny del 2009. L’Ajuntament i Servihabitat anuncien que caldrà reformular tot el projecte.

Novembre del 2009. Es fan treballs mínims de dignificació i consolidació de la nau central per evitar que es degradi, i també a tot l’entorn. El més visible d’aquests treballs són les lones exteriors.

Novembre del 2014. Criteria Caixa (societat d’inversions que gestiona el patrimoni de la Fundació La Caixa) i l’Ajuntament de Manresa signen un conveni, que serà gestionat per Servihabitat, per transformar profundament l’entorn de la Via de Sant Ignasi amb les càrregues urbanístiques de l’operació de la Fàbrica Nova.

Desembre del 2014. El Banc de Sabadell entra en l’operació de la Fàbrica Nova després de tancar una dació en pagament per un terreny de 2.300 m2 propietat de la manresana Cots i Claret, on tenia previst construir un bloc per a 96 habitatges, del qual en va executar bona part dels fonaments. Cots i Claret continua tenint terreny al recinte.

Octubre del 2019. Les obres per ampliar l’avinguda de Bertrand i Serra inclouen l’enderroc de la porta del complex fabril i d’una part del mur perimetral.

Octubre del 2020. L’Ajuntament i La Caixa negocien replantejar l’operació de la Fàbrica Nova. L’alcalde Aloy declara a Regió7 que, després de 15 anys sense que s’hagi pogut executar l’operació com està plantejada, cal «un cop de timó».

Novembre del 2021. L’Ajuntament de Manresa anuncia la compra de totes les propietats que la immobiliària de la Caixa té al recinte de la Fàbrica Nova, inclosa la històrica nau industrial. Hi destina 12,3 milions d’euros. L’anunci es fa dins el recinte, amb representants de tots els grups municipals.

Novembre del 2021. L’Ajuntament de Manresa i la Universitat Politècnica de Catalunya presenten el projecte per fer un nou campus i un pol de coneixement i tecnologia a l’antic complex industrial.

Maig del 2022. El Govern central destina 10 milions d’euros a la Fàbrica Nova.