De les 87 llistes presentades a les eleccions a Manresa des del 79 no han entrat 31

ICV va obtenir el regidor amb menys vots, 1.426 el 1999, i la llista que es va quedar fora amb més suports va ser la del PSUC del 1983 amb 1.415

Les urnes han deixat fora de l'Ajuntament una de cada tres candidatures

Les urnes han deixat fora de l'Ajuntament una de cada tres candidatures / Arxiu/Oscar Bayona

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Una de cada tres candidatures que s’han presentat a les eleccions municipals a Manresa des de la recuperació de la democràcia no han aconseguit representació.

De les 87 llistes electorals que han concorregut fins ara als comicis, 56 van aconseguir entrar a l’Ajuntament, el 64%, i 31 no, el 36%.

La quantitat de candidatures sense representació s’ha anat fent més important a mesura que augmentava el nombre de formacions que es presentaven a les eleccions.

A les tres darreres conteses electorals hi ha hagut deu llistes que aspiraven a tenir representació. A les darreres eleccions, les del 2019, es van quedar fora cinc i a les dues anteriors, quatre.

De totes les candidatures presentades des de la recuperació de la democràcia, la que va aconseguir tenir representació amb menys vots va ser la d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), que el 1999 va obtenir un regidor amb 1.426 vots, el 5,01% dels sufragis.

Aquest ha estat el resultat més ajustat que ha permès a una formació política entrar a formar part del ple municipal. 

A continuació hi hauria el cas de Democràcia Municipal (vinculada a Podem) que el 2015 va entrar a l’Ajuntament amb 1.534 vots (5,54%). Plataforma per Catalunya (PxC) el 2007 va tenir regidor amb 1.539 vots (5,80%).

L’altra cara de la moneda és la del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que amb 1.415 vots (3,92%) es va quedar fora de l’Ajuntament en els comicis del 1983.

11 vots de diferència

Això cal remarcar-ho, per 11 vots de diferència ICV va tenir regidor i el PSUC no. La causa és el percentatge, ja que encara que una formació obtingués 1.426 vots i l’altra 1.415, en un cas va tenir el 5,01% dels sufragis i en l’altre, el 3,92%.

A més participació més vots calen per assolir el 5% i a menys participació, menys vots.

Això vol dir que als partits petits els facilita l’entrada a l’Ajuntament una major abstenció?

Relativament. Resulta obvi que a major participació més vots cal aconseguir perquè suposin el 5% dels sufragis que obren la porta a l’Ajuntament.

Votar en blanc és votar els grans?

I els partits més grans tenen més facilitat que els petits per sumar vots per una qüestió de dimensions. Quan es tenen deu mil vots, cent és un 1% i quan es tenen mil, un 10%. A una formació no li suposa el mateix esforç aconseguir un suport extra d’un 1% que d’un 10%.

D’altra banda, la baixa participació afavoreix els petits sempre i quant a aquests no els deixi de votar cap dels seus partidaris. Si les causes de l’abstenció són també aplicables a un petit llavors el raonament no es compliria.

Un detall: la referència són els vots vàlids, i això inclou el vot en blanc. Votar en blanc incrementa la xifra de participació i per tant apuja la barrera del 5%.

Podria ser que votar en blanc fos votar pels grans.

L’única formació independent que ha entrat a l’Ajuntament ha estat la liderada per Ramon Cuitó que l’any 1979 va aconseguir 2.156 vots (6,48%). 

Els resultats de totes les municipals a Manresa

Els resultats de totes les municipals a Manresa / Regió7

Les eleccions una a una

  • A les municipals del 2019, Primàries Manresa va aconseguir 792 vots (2,44%). Tampoc van entrar Vox, 429 vots (1,32%); Podemos, 583 vots (1,80%); el PP, 840 vots (2,59%), i Manresa en Comú, 988 vots (3,05%). Ciutadans va aconseguir 2 regidors amb 2.282 vots (7,04%).
  • L'any 2015, Millor Manresa, formada per MoVem, Reagrupament, Solidaritat i independents, no va obtenir representació amb els 591 vots (2,14%) assolits. Plataforma per Catalunya tampoc va entrar, 526 vots (1,90%) ni ICV, 918 vots (3,32%) ni el PP amb 1.366 vots (4,94%). Democràcia municipal, candidatura vinculada a Podem, va aconseguir un regidor amb 1.534 vots (5,54%).
  • L'any 2011, la candidatura independent veïnal MoVeM va aconseguir 770 vots (2,88%) i els independents de Manresans, 569 (2,13%). SI va rebre 544 suports (2,04%); ICV-EuiA, 1.157 (4,33) i la formació que va entrar amb menys vots va ser la CUP, amb 1.981 (7,41%).
  • L'any 2007 ni Ciutadans, 390 vots (1,47%) ni el Partit Republicà Català, 85 vots (0,32%) van entrar i sí ho va fer Plataforma per Catalunya amb 1.539 vots (5,80%).
  • L'any 2003, l'AUP es va quedar fora amb 1.114 vots (3,62%) i el PP va aconseguir 2 regidors mercès als 2.690 vots (8,75%) assolits.
  • El 1999 no van entrar ni l'AUP, 582 vots (2,05%) ni Esquerra Unida i Alternativa, 250 vots (0,88%) ni el Partit per la Independència, 155 vots (0,54%) i sí ho va fer ICV-V-EPM amb 1.426 vots (5,01%).
  • El 1995, de les candidatures presentades, la menys votada però que va obtenir representació va ser la d'IC-AUP-EV amb 2 regidors gràcies als 2,486 vots (7,91%) rebuts.
  • El 1991 no van entrar ni IC, 1.347 vots (4,53%) ni la CUP, 471 vots (1,58%) ni el PCC, 333 vots (1,12%). Sí va assolir un regidor el PP gràcies als 1,966 vots rebuts (6,61%).
  • El 1987 van quedar fora IC, amb 1.406 vots (3,98%); el Partit Demòcrata Popular, 342 vots (0,97%) i la Plataforma Humanista, amb 170 vots (0,48%). Alianza Popular va aconseguir un regidor amb els 2.137 vots (6,04%) rebuts.
  • El 1983 no va entrar ni el PSUC, 1.415 vots (3,92%) ni Nacionalistes d'Esquerra, 1.311 vots (3,63%) ni ERC, 1.091 vots (3,02%) ni el PCC, 668 vots (1,85%). Alianza Popular sí ho va fer amb 2.555 vots (7,08%).
  • El 1979 no va entrar ni ERC, 1.273 vots (3,82%) ni Falange, 460 vots (1,38%). El partit que va accedir a l'Ajuntament amb menys vots va ser el PSAN, amb 2.092 vots (6,28%).

La repassada històrica pot servir per conscienciar candidatures i electors dels alts i baixos dels partits al llarg dels diferents períodes històrics i de la dificultat de consolidar una marca electoral que aconsegueixi representació a l'Ajuntament de la ciutat.

Els partits que han tingut representació a l'Ajuntament i l'han perdut i els que han intentat assolir-la sense èxit així ho testimonien.

Subscriu-te per seguir llegint