Sor Lucía Caram vol construir un hospital de campanya a Ucraïna per atendre ferits de guerra

La Fundació del Convent de Santa Clara -liderada per Sor Lucía Caram- i Missatgers per la Pau s'han aliat per construir un hospital de campanya a Ucraïna per atendre els ferits de la guerra. Segons ha avançat Caram a l'ACN, llançaran una campanya per aconseguir els 2 milions d'euros que costa el projecte i l'objectiu és que sigui una realitat en dos mesos. "Estem enviant ajuda humanitària, tancs i armes, però també necessiten assistència mèdica", assegura. Només uns dies després de l'esclat de la guerra, Caram ja era a la frontera amb Moldàvia per acollir refugiats. Des de llavors, hi ha anat 16 vegades, l'última aquesta mateixa setmana. "La guerra m'ha ensenyat el pitjor i el millor de la societat. L'egoisme i la generositat màxima", expressa Caram.

La guerra m'ha ensenyat el pitjor i el millor de la societat

Sor Lucía Caram

— presidenta de la Fundació del Convent de Santa Clara

Sor Lucía Caram i l'organització Missatgers per la Pau fa temps que treballen per crear corredors humanitaris per portar persones malaltes i ferides d'Ucraïna a Catalunya perquè siguin ateses en centres sanitaris catalans i, després, un cop recuperats, els tornen a Ucraïna. De fet, aquesta mateixa setmana, Sor Lucía tornarà a Kíiv amb aquest objectiu. Ara, però, les dues organitzacions volen fer un pas endavant i crear un hospital de campanya a Ucraïna. Tindrà un cost de 2 milions d'euros i l'objectiu és que sigui realitat en dos mesos. "Estem enviant ajuda humanitària, tancs, armes, però també necessiten assistència mèdica. Ucraïna ha perdut una generació. Per cada mort, hi ha tres soldats ferits i dos d'aquests estan mutilats", lamenta.

Des de l'inici del conflicte, Caram i el seu equip han acollit més d'un miler de refugiats i ara centren esforços a crear corredors humanitaris d'ajuda als ferits per la guerra i malalts. En total, han enviat 84 ambulàncies, 200 equips de reanimació, i tràilers de medicaments.

Manresa, ciutat d'acollida

La Verónica Ilina és de Bakhmut, una de les zones més castigades per la guerra. Va arribar a Manresa, fugint del conflicte bèl·lic, amb el seu fill. I ara, a la capital del Bages, també hi viuen els seus pares, una tieta i una àvia. Ha aconseguit reunir gran part de la seva família i té clar que, a Manresa, s'hi quedarà "durant molt temps". De fet, ja ha trobat feina i n'està molt contenta. Tot, diu, ha estat gràcies a la religiosa manresana i al seu equip. "Ells són el meu Déu", explica a l'ACN.

Des de l'inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna, l'equip de Caram ja ha acollit més d'un miler de refugiats. Un 30% ha tornat a Ucraïna, però la resta s'han quedat a Catalunya i a d'altres parts de l'Estat. En un inici, se'ls portava a cases de famílies acollidores, però ara ja no i tots tenen un lloc per viure. A Manresa, alguns fan classe de català i castellà, i els ajuden a buscar feina.

La barbàrie de la guerra

La religiosa assegura que la situació de guerra "és surrealista". "No ens hauríem imaginat mai una situació com aquesta, hem fracassat i estem submergits en una guerra cruel", lamenta. I subratlla que "tot això està passant a tres hores d'avió".

Malgrat aquesta "barbàrie", Caram insisteix en que no vol abandonar ningú i assegura que hi anirà "tants cops com calgui mentre tingui força i recursos". "La guerra m'ha ensenyat el pitjor i el millor de la societat. La generositat màxima i l'egoisme", assegura. També en referència a aquells que ara volen que s'acabi la guerra per interès propi, només perquè afecta "la situació de benestar. Pensen que per culpa d'ells tenim un problema energètic".

Caram es resisteix a que la guerra s'acabi normalitzant: "Hi ha moments en els quals ens hem oblidat d'Ucraïna. Alguns parlaven de fatiga mediàtica, però no podem oblidar que tenim una guerra aquí al costat, a la porta de casa".