El manresà Ignasi Ribas ajuda a descobrir 59 nous exoplanetes

L'astrofísic bagenc signa un estudi que permet identificar una desena de mons candidats a allotjar vida

Un planeta en una imatge d'arxiu

Un planeta en una imatge d'arxiu / RENDER AREA / CARMENES/ J. A. CABALLERO

Valentina Raffio

Des que es va posar en marxa fa set anys, CARMENES no ha deixat de buscar planetes similars a la Terra fora del Sistema Solar. Avui, els científics d'aquest projecte internacional han fet recompte: entre el 2016 i el 2020 han descobert 59 exoplanetes, deu potencialment habitables. L'astrofísic manresà Ignasi Ribas, director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya l'IEEC, és l'autor principal de l'article que presenta la troballa a la revista Astronomy & Astrophysics.

CARMENES no només és el nom del projecte científic, també és el nom de l'instrument principal, un espectròmetre instal·lat al telescopi de 3,5 metres de l'Observatori de Calar Alto d'Almeria i finançat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Societat Max Planck d'Alemanya.

Aquest instrument, que mesura tant la llum visible com la infraroja dels objectes que analitza, cerca planetes rocosos (o exoterres) amb condicions per albergar aigua líquida i, per tant, vida.

Després de diversos anys de treball, l'equip científic -més de 200 investigadors d'onze institucions alemanyes i espanyoles i coliderat per l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA), amb la participació de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC), i Centre d'Astrobiologia (CAB)- acaba de publicar tota la informació del projecte. L'article, que es publica avui a la revista 'Astronomy & Astrophysics', inclou dades de 20.000 mesuraments a 362 estrelles fredes properes.

"CARMENES va ser una aposta arriscada del CSIC i de la Societat Max Plank que van finançar el projecte, però avui sabem no només que ha estat revolucionari i pioner, sinó que a més a més està obtenint grans resultats", destaca en declaracions a EFE el manresà Ignasi Ribas, autor principal de la recopilació.

Tècnica de velocitats radials

Per detectar planetes, CARMENES utilitza el mètode 'Doppler' o tècnica de mesura de la velocitat radial, capaç de mesurar velocitats en estrelles amb una precisió extrema, "de l'ordre d'un metre per segon, que és la velocitat d'una persona que està passejant ", explica Ribas. D'aquesta manera, la tècnica permet trobar planetes petits al voltant de les estrelles de baixa massa.

I encara que altres equips científics han fet servir aquest mètode des de mitjans de la dècada de 1990, CARMENES ha estat el primer en l'ús de velocitat de radials per estudiar nanes vermelles, més febles i fredes que el Sol, "i un tipus d'estrelles que s'han d'observar en una longitud d'ona diferent", apunta.

Des de llavors, CARMENES ha estudiat 17 planetes coneguts i ha descobert 59 planetes més propers al Sistema Solar però "amb un plus molt interessant: CARMENES estudia les estrelles més fredes i que, per tant, es troben a menor distància del Sistema Solar", és a dir, permet descobrir els planetes que estan més a prop nostre, "els que en el futur podrem estudiar amb detall".

Troballes boniques i molta ciència

En aquests anys, el projecte ha fet algunes troballes "especialment boniques", com els dos sistemes planetaris al voltant de les estrelles de Teegarden i GJ 1002, amb dos planetes cadascun d'una massa similar a la de la Terra i orbitant una nana vermella a la seva zona habitable, és a dir, en unes condicions que "si tinguessin aigua aquesta podria estar líquida".

Però amb CARMENES els astrònoms també han esbrinat moltes coses: "hem observat que, en general, hi ha pocs planetes gegants al voltant d'estrelles petites. Les estrelles petites solen tenir planetes petits, encara que hi ha excepcions notables", comenta Ribas.

Un exemple és l'estrella GJ-3512 que té dos enormes planetes d'una mida similar a la de Júpiter. "Encara no sabem com una estrella tan petita ha pogut formar dos planetes tan grans. És un misteri i una de les grans troballes de CARMENES", recorda l'investigador.

Per a Ribas, tots aquests resultats avalen la importància d'un projecte que "ha posat Calar Alto i els seus investigadors en el mapa mundial de la recerca d'exoplanetes. Ara estem recollint els fruits de tota aquesta ciència de primera qualitat", subratlla.

CARMENES seguirà observant estrelles fins a finals d'aquest any i, després, "el que és desitjable" és que el projecte es torni a prorrogar per continuar amb aquests estudis "més enllà del 2023", conclou Ribas.