La Fira de l’Aixada suspèn l’exhibició d’aus rapinyaires per la grip aviària

La mostra se celebrarà aquest cap de setmana amb espectacles i mercat medieval al Centre Històric

La Fira de l'Aixada es queda sense aus rapinyaires

La Fira de l'Aixada es queda sense aus rapinyaires / OSCAR BAYONA

Redacció

La Fira de l’Aixada no tindrà, finalment, exhibició d’aus rapinyaires. S’havia recuperat per enguany tenint en compte que és un dels reclams de la mostra medieval que s’ha de celebrar aquest dissabte i diumenge. Recrearà el miracle de la Llum i la construcció de la séquia el segle XIV.

La grip aviària a Catalunya ha fet que el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat hagi ordenat la suspensió de l’activitat.

L’Aixada manté tota la resta d’activitats previstes per aquest cap de setmana. La plaça Milcentenari, que es torna a potenciar, acollirà la resta d’activitats anunciades, com actuacions de dansa, espectacles de teatre, exhibicions d’esgrima i de lluita vikinga, exposició d’armes, jocs gegants de fusta i una barca medieval.

La resta d’escenaris de la fira, tant de teatre, dansa com d’altres activitats, es mantindran a la plaça Major, que acollirà els actes centrals amb un escenari al mig, el parc de la Seu, la plaça Europa, el carrer del Balç, la plaça de Sant Ignasi Malalt, la plaça Gispert, la casa Amigant i la plaça Gispert, mentre que la Plana de l’Om acollirà l’Aixada infantil.

Un dels espectacles de dansa de la mosra medieval

Un dels espectacles de dansa de la mosra medieval / ALEX GUERRERO

Les novetats d’enguany

Una de les novetats d’enguany serà la incorporació a la Baixada dels Jueus del “Jardí Jueu”, que anirà a càrrec del grup Jueus de l’Aixada. Serà al solar de darrere de l’Ajuntament. És un nou espai per descobrir la mística del món jueu medieval català.

Un altre nou campament serà el de capacitació de cavallers al parc de la Seu, instal·lat per la Companyia Cinot. A més a més, a la plaça Gispert s’estrenarà el campament víking i la demostració de fusteria.

Els actes centrals

La plaça Major acollirà els dos actes centrals, dissabte i diumenge, que enguany han ajustat els guions, estrenats l’any passat, i han incorporat nous actors de repartiment. En l’espectacle del migdia, a 2/4 d’1, titulat “L’inici de tot”, el Rei Pere III arribarà a Manresa, on els manresans i manresanes el faran coneixedor de la pobresa de la ciutat per culpa de la negativa del bisbe Galceran Sacosta a donar permís per a la construcció de la Séquia.

El rei Pere III durant la seva visita a Manresa per la Fira de l'Aixada

El rei Pere III durant la seva visita a Manresa per la Fira de l'Aixada / ALEX GUERRERO

Pel que fa a l’acte del vespre, a 2/4 de 8, “L’aigua és llum”, s’hi potenciaran els efectes d’il·luminació. La ciutat rebrà el bisbe, que es trobarà amb el rei i es resoldrà el conflicte. Els dos espectacles tornaran a produir-se a l’escenari principal, que se situarà de nou al mig de la plaça Major, en un format per ser vist a 360 graus.

Per la seva banda, els seguicis del Rei Pere III, a les 12 del migdia, i del bisbe, a les 7 de la tarda, ampliaran recorregut i aniran des del Passeig de la República fins a la plaça Major, passant per diversos carrers del Centre Històric. Els seguicis del Rei passaran per la Plana de l’Om, carrer del Born, Muralla Sant Domènec, plaça Europa, carrer del Carme i carrer Cap del Rec, mentre que els seguicis del bisbe passaran per la plaça Gispert, Plana de l’Om i carrer Sant Miquel.

200 parades

Pel que fa a les parades, unes 200, tornaran a estar escampades pels carrers del Centre Històric: zona parc de la Seu, plaça Major, carrer Sant Miquel i carrer Vilanova, Sobrerroca, Joc de la Pilota, plaça del Carme i zona de plaça Europa, Muralla del Carme i Infants. Quant a l’Aixada infantil, tornarà a fer-se a la Plana de l’Om, que acollirà diferents tallers gratuïts, entre els quals de paper artesà, modelatge, escuts medievals, creacions de vidre i creació de sabó.

La Fira de l’Aixada forma part de la Festa de la Llum que culminarà el pròxim 5 de març amb la popular Transéquia.