Entrevista | Irene Jubany Güell | Coordinadora de Recerca de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat

Irene Jubany Güell: «Les dones amb càrrecs rellevants han de demostrar la seva vàlua doblement»

Irene Jubany Güell  | ARXIU/EURECAT

Irene Jubany Güell | ARXIU/EURECAT / G.c. MAnresa

G.C. Manresa

Irene Jubany Güell (Santa Maria d’Oló, 1979) és enginyera química i doctora en tecnologia per al medi ambient. Investigadora d’Eurecat des del 2008, ha treballat en el desenvolupament de tecnologia per tractar aigua residual, sòls contaminats i aigua subterrània. Actualment, Jubany, que viu a Manresa, coordina la Recerca de l’àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, des d’on impulsa projectes de resiliència climàtica i economia circular.

El fet de ser dona, en algun moment de la seva trajectòria professional ha estat l’excusa per no contractar-la o per evitar la seva progressió professional?

Crec que no. He treballat a la indústria en un àmbit en el qual tradicionalment hi ha molts homes (gestió de residus) i també en recerca (tecnologia ambiental), on he trobat un ambient de més paritat de gènere.

Quins són els principals entrebancs que ha trobat pel camí, si és que n’ha trobat?

No en diria entrebancs. Més aviat malabarismes per conciliar la vida laboral i professional amb la familiar. Però, no pel fet de ser dona, sinó per voler donar el màxim en els dos mons.

Per què creu que costa tant que la dona se situï en posicions de màxima responsabilitat en molts àmbits professionals?

Penso que hi ha varis factors. Som en una societat on, tradicionalment, els homes han ocupat aquests llocs i que, per tant, ja hi ha establertes unes dinàmiques en aquest sentit. Per aquesta raó, molts homes poden no estar disposats a tolerar que una dona ocupi un càrrec superior al seu o, dit d’una altra manera, que una dona els mani. Per altra banda, les dones que arriben a ocupar càrrecs rellevants han de demostrar la seva vàlua doblement: com a professionals i com a dones, amb un desgast i un esforç extra. Això no té cap mena de sentit.

Com creu que caldria canviar aquesta dinàmica?

Un dels aspectes més importants és treballar per canviar la mentalitat de la societat. Que allò que en alguns moments s’ha vist com normal (que els homes ocupin llocs de responsabilitat i tipologies de feina determinades) deixi de ser-ho, tant des del punt de vista de les dones, com, sobretot, des del punt de vista dels homes. Cal treballar intensament en tots els àmbits i des de tots els àmbits, i molt especialment en l’educació. Quan més canvien les societats és quan les noves generacions ja arriben amb una mentalitat nova.

Què considera que caldria fer per animar les noies a cursar estudis de ciència i d’enginyeria?

Promoure que tinguin molts referents femenins en aquests àmbits: professores, professionals a les empreses, científiques i enginyeres reconegudes, etc. Això cal treballar-ho des de l’educació secundària i també en el si de les famílies. I, per altra banda, caldria també que el contingut que consumeixen a les xarxes socials, que és una de la seva principal font d’informació, els portés a trobar aquestes referents. Però, sobretot, fer el mateix treball amb els nois, ja que seran els companys de viatge d’aquestes noies i els que es trobaran al món laboral.

Què fa Eurecat en aquest sentit?

Eurecat té un pla que promou la igualtat en tots els processos laborals en un principi de no discriminació. A l’Àrea de Sostenibilitat on jo treballo som un 54 % de dones, actualment.