Les dones continuen sent una minoria en els graus i els col·legis d’enginyeries

Entre els estudiants d’aquest curs a la UPC Manresa només hi ha un 12% de noies. Només un 8% dels col·legiats a la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Graduats i d’Enginyers Tècnics Industrials són dones, i, en el cas de la Demarcació a la Catalunya Central dels Enginyers Industrials, només són un 9%. Massa «només». Massa poques dones en un món on tradicionalment encara han estat moltes menys.

Recentment, es va celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que va establir l’any 2015 l’ONU amb l’objectiu, entre d’altres, de fomentar l’impuls de vocacions científiques i emprenedores entre les nenes. El camí continua sent llarg i costerut.

Preocupant tendència a la baixa

A l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM-UPC), no només hi ha molt poques noies, el problema és que el nombre ha baixat, tal com demostren les dades adjuntes dels darrers anys. Del 15% del curs 2019-2020 ha baixat al 12% actual. En el cas del professorat, també ha disminuït. Les dones representaven un 32% el 2017. Amb dades del març del 2022, han passat a un 21%.

Irene Jubany Güell: «Les dones amb càrrecs rellevants han de demostrar la seva vàlua doblement»

Rosa Giralt, sotsdirectora de Comunicació i estudiantat i responsable d’Igualtat de la UPC Manresa, explica que, per mirar de capgirar la situació actual, «tant des de la UPC en general com des de l’escola en particular, s’estan duent a terme diferents accions per fer veure a les noies que l’enginyeria no té gènere». En concret, a Manresa, coincidint amb l’esmentat Dia de la Dona i la Nena a la Ciència, «hem fet una taula rodona, enfocada a secundària, on noies que estudien enginyeria a la UPC Manresa van explicar com van decidir fer enginyeria, si les van intentar dissuadir, com se senten en aquest món amb tants homes, si s’han sentit discriminades... També hem fet xerrades als cicles superiors de primària de Manresa».

Josep Maria Macià, gerent i secretari tècnic del Col·legi d’Enginyers Graduats i d’Enginyers Tècnics Industrials Manresa-Catalunya Central, remarca que «ja fa anys que estem fent accions adreçades a engrescar les noies a estudiar enginyeria; fem xerrades, portem enginyeres d’èxit a les escoles, insertem imatges subliminals de noies a tot arreu on podem: web, imatges corporatives; escrivint articles a la nostra revista... i, res; no hem notat absolutament res», lamenta.

Constata que, «en els darrers deu anys», el percentatge «sempre ha oscil·lat en aquest 8 %, que coincideix amb el nombre de noies que estan estudiant els graus d’Enginyeria àmbit Industrial a la UPC Manresa». De fet, remarca, «tenim de mitjana una vintena d’ofertes a la Borsa de Treball que no es cobreixen d’empreses del nostre entorn. Indiferent el sexe en tots els casos, per a totes les edats, experiència...».

A la Demarcació a la Catalunya Central dels Enginyers Industrials remeten al seu decàleg d’equitat. Inclou deu punts, entre els quals donar «visibilitat a les dones enginyeres i treballar per incloure-les de forma sistemàtica en els òrgans de govern, junta i comissions».

Maria Roser Valentí Vall: «Moltes vegades percebia un tractament de constant avaluació»

Una sèrie amb enginyeres

Com es pot capgirar la situació? Giralt pensa que «seria molt interessant fer alguna sèrie a TV3 on la o les protagonistes fossin noies enginyeres, que exercissin i on es mostrés la feina que fan. S’haurien de mostrar com a persones normals, sociables, amb amics... i en algunes ocasions com a heroïnes. També podrien aparèixer altres dones amb càrrecs de responsabilitat. La sèrie Merlí va ser un gran èxit i va fer augmentar la demanda de filosofia. Es fan sèries de policies, de metges, d’advocats, però no d’enginyers, i seria una manera de donar-ho a conèixer». Per motivar especialment les noies, també opina que «es podria mostrar la vessant social de l’enginyeria. Els enginyers fan molts aparells que faciliten la vida dels malalts, de la gent gran i de la societat en general».

Macià coincideix amb ella en el sentit que «els enginyers tenim un handicap que és que no es coneix el que fem. A diferència d’un metge, arquitecte, advocat... I hem d’explicar que un enginyer mecànic no necessita guants, ni s’embruta d’oli de motor, ni toca eines ni aixeca pesos. Això ens va en contra quan les noies han d’escollir professió».

Ell no té clar què cal fer per portar més dones a cursar enginyeries, però sí que afirma que «els equips formats per nois i noies són els millors, els més eficients, perquè cadascú hi aporta les seves característiques. Així ens ho diu l’experiència i les empreses. La noia sol aportar ordre, meticulositat, constància, paciència, prudència... el noi és més impulsiu... Tots aquests valors són necessaris en un equip de treball. Són varis els sectors on es demana la presència de noies (Bombers, Mossos...). Això també ho corrobora», conclou l’enginyer.

Subscriu-te per seguir llegint