Manresa 2022 ha costat un milió i mig i l’Ajuntament situa el retorn en 34 milions

La celebració, l’any passat, de l’efemèride dels 500 anys de l’arribada de sant Ignasi a Manresa va incloure 55 accions i 203 actes i va aplegar 51.313 persones entre els espectadors i i participants. Va suposar una despesa d’1.496.322,14 euros i, segons l’Ajuntament, que avui n'ha fet el balanç, ha tingut un retorn econòmic per a la ciutat de 34 milions. 18 són els que s’han invertit a l’espai públic i en patrimoni des del 2014, i 16 surten d’un càlcul fet a partir de la despesa que ha quedat a la ciutat a través del milió de visitants que hi han passat des del 2016, dels quals no se sap quants van fer-ho atrets directament pel tema ignasià. El mateix succeeix amb els 200.000 que, segons l’Ajuntament, van visitar Manresa el 2022.

La presentació de les dades ha tingut lloc a l’Espai 1522, nascut de la celebració ignasiana aprofitant que l’antic claustre on es troba formava part del convent dels Predicadors, on va fer estada temporal el fundador de la Companyia de Jesús quan va viure a Manresa durant onze mesos. Ha anat a càrrec de l’acalde Marc Aloy Guàrdia; de Joan Calmet Piqué, regidor de Turisme i Projecció de Ciutat, i d’Albert Tulleuda Lari, gerent de la Fundació Turisme i Fires de Manresa. Ha estat un balanç molt positiu i amb el missatge projectat en una pantalla Seguim caminant. 

Calmet s'ha mostrat convençut que «l’aposta que es va fer en el seu moment era important i encertada. Hem fet una feina que era necessària, que era pertinent, que va estar ben plantejada des de l’inici i que ha estat ben executada al llarg de tots aquests anys, i el resultats ens acompanyen». Ha insistit en la idea de la continuïtat. Aloy ha remarcat la projecció que ha tingut per a la ciutat i ha apostat perquè l’oferta cultural sorgida de l’efemèride perduri. 

Aloy als barris descontents

Preguntat per aquest diari, l’alcalde ha respost a les associacions de veïns del Centre Històric, que en el seu dia van expressar a través de Regió7 la seva decepció pel nul impacte en els respectius barris de la celebració, remetent a les obres que s’han fet (el sector Sant Ignasi, l’ascensor de la plaça Major, que va definir com «l’obra més rendible que ha fet aquest Ajuntament en els últims dos mandats»; al carrer de Sobrerroca...). També ha repassat les obres lligades a la commemoració que encara s’han de fer. «Tot això són elements que milloren la vida de les persones que viuen en aquests barris perquè millorem l’espai públic». Ha afegit que moltes activitats s’han fet al Centre Històric. «Se n’han aprofitat els comerços, la restauració, ha generat activitat econòmica, visites. El balanç que en fem nosaltres és positiu. Ha expressat que «m’hauria agradat rebre» el comentaris de les associacions de veïns «directament» i ha avançat la idea d’acostar el balanç fet avui «a les entitats perquè si tenen aquesta percepció és que alguna cosa falla», ha admès.   

Les xifres de la celebració

Segons les dades de l’Ajuntament, més de la meitat del finançament del programa commemoratiu, els 1,49 milions, va sortir de les arques municipals (52,33%; 783.057 euros), mentre que la resta s’ho reparteixen els patrocinadors (22,36%, 334.0645 euros); subvencions públiques (19,32%, 288.994 euros) i entrades i serveis (5,99%, 89.623 euros). Pel que fa a les inversions a l’espai públic i en patrimoni (2014-2024, perquè encara hi ha actuacions que s’han de fer), el 51,1% són subvencions públiques (Generalitat, Diputació, UE), amb 9,2 milions); el 33,3%, recursos de l’Ajuntament (6 milions) i el 5,6%, recursos privats (2,8). 

Quant als visitants, les dades situen en 1.057.290 els que han passat per Manresa del 2016 al 2022. Agafant aquesta xifra, i basant-se en un càlcul realitzat pel Laboratori de Turisme de la Diputació, s'ha parlat d’un impacte econòmic de 16,2 milions d’euros (comptant una despesa de 15,35 euros/visitant sense incloure pernoctacions). La suma d’aquests 16 milions i dels 18 són els 34 esmentats.

En la seva intervenció Tulleuda, ha recordat la feina prèvia de la fundació que dirigeix de cara al 2022 amb nou comissions amb gairebé 200 persones implicades, de les quals en van sortir les idees que després es van treballar amb els equips tècnics de l’Ajuntament, i els 55 projectes i 203 activitats resultants. «Vol dir que dos terços de l’any hi ha hagut activitats», ha remarcat. Ha citat les 78 entitats participants i els 10 patrocinadors i ha repassat el programa. Ha volgut fer notar les dificultats per desenvolupar-lo per culpa de la pandèmia. Dels 14,9 milions, les propostes de música i festa (33,29%), la comunicació (21,06%) i la programació de cultura i art (14,51%) són les que es van endur més diners, seguides per les d’espiritualitat i pensament (12,33%), educació (5,79%), joventut (4,71%), esport (4,33%) i de Manresa al món (3,99%). 

Joan Calmet: «La suma dels 34 milions és absolutament xula i ens en podem sentir orgullosos com a ciutat»

Joan Calmet, regidor de Turisme i Projecció de Ciutat

Calmet ha destacat que els 18 milions d’euros invertits en espai públic i patrimoni «no els hauríem tingut» sense el pla turístic ni sense Manresa 2022 i ha posat de relleu els més d’un milió de visitants des del 2016 i el seu impacte sobre l’economia de la ciutat amb els 16 milions. La suma dels 34 milions, ha dit, és «absolutament xula i ens en podem sentir orgullosos com a ciutat». 

Aloy ha recordat que a Manresa el tema turístic és un recurs que «s’havia treballat molt poc» i que amb l’excusa de sant Ignasi «hem estat capaços de crear una marca i d’explicar un projecte que ens ha servit per desenvolupar un seguit de productes que ha donat uns fruits evidents», tot i la covid. «És l’inici de tot un camí», ha afirmat.