«Seria lògic que el grau de Medicina es pogués fer sencer a Manresa»

Cap del servei d’Oncologia d’Althaia, Montserrat Domènech és també la directora asistencial de la fundació sanitària. Fa un any que va assumir el càrrec. Tot el que fa referència a l’atenció mèdica passa per les seves mans. Ha format equip amb el cap d’Urgències, José Zorrilla, i la cap del servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular, Anna Badrenas. Abans d’assumir el càrrec, va ser un any adjunta a la direcció assistencial. Poc amant de les entrevistes, confessa que se sent molt manresana, i que pateix perquè no hi ha especialistes.

Per què va decidir fer gestió?

Si aquest càrrec d’ara se m’hagués plantejat als 40 o als 50 anys jo hagués dit que no, perquè jo sóc oncòloga. El que passa és que quan arribes a una determinada edat tens tota una experiència i penses que pots aportar coneixement i expertesa. Jo he sigut molt assistencial, i veia on eren els punts més dèbils o les fortaleses de tot el conjunt. Amb l’edat que tinc i amb tota l’expertesa vaig pensar que podia aportar valor.

Quina edat té?

60 anys.

Quant temps fa que es dedica a la medicina?

Quan vaig acabar medicina vaig fer l’especialitat d’oncologia via MIR a l’Hospital del Mar de Barcelona. Vaig acabar amb 28 o 29 anys. Des d’aleshores soc oncòloga.

El servei d’Oncologia d’Althaia ha rebut aquest any el premi Séquia que atorga la FUB i Aigües de Manresa. Al lliurament va assegurar que estima la ciutat, el territori i que el servei busca l’excel·lència...

Amb això som molt exigents. Intentes millorar sempre, que hi hagi una progressió contínua. Perquè estimes el teu territori. Jo estic segura que si fos oncòloga a un altre hospital que no fos a Manresa també seria una bona professional, evidentment, però estimar el teu territori és un valor afegit.

Ens hem d’oblidar de la covid?

Hi ha covid. El que passa és que la incidència ha disminuït molt i és lleu. Pràcticament no ens ingressen pacients per la covid. Molt pocs. A la UCI no n’hi ha cap.

Com va viure la primera etapa de la pandèmia?

Jo en aquell moment no era a la direcció. Era cap d’Oncologia. Tots tenim un record d’una època molt dura. Els professionals vam viure coses que no se’ns esborraran de la memòria. Quan ho recordo encara se’m posa la pell de gallina. A part de la part personal que vaig patir pel meu marit [Rafel Pérez, cap de la Unitat de Malalties Infeccioses d’Althaia que va patir la covid a l’inici de l’emergència sanitària] vivíem situacions impensables. Era impensable que al segle XXI haguéssim de viure una pandèmia amb les conseqüències que allò tenia. Tots tenim imatges a la memòria que no les oblidarem mai.

L’hospital ha recuperat la normalitat?

Sí, pràcticament del tot. Vam fer un esforç titànic. El 2020, després de l’estiu, vam recuperar bastant l’activitat. És cert que el gener i febrer del 2022 vam tornar a patir un pic de la pandèmia, però el febrer va baixar i a partir d’aquí vam recuperar tota la feia endarrerida. Hi ha hagut un esforç impressionant de tots els professionals. Totes les tasques que nosaltres fèiem habitualment van quedar parades durant uns mesos perquè tothom vam passar a fer atenció covid. Tot l’hospital era atenció covid. Aleshores es van acumular tasques: la bossa que va quedar, l’activitat normal i les entrades que tens. El 2022 vam tancar amb bons resultats pel que fa a llistes d’espera quirúgiques, primeres visites, preferents i proves complementàries. Ja no tenim aquesta bossa i ja podem treballar amb normalitat, perquè això ens angoixava bastant.

El que es va perdre s’ha recuperat, doncs?

Gairebé tot. Si no estem normalitzats no és per la covid, és per la manca de professionals, que és un altre problema que patim i que empitjorarà els propers de 2 a 5 anys. La manca de professionals és el que més em preocupa i el que em treu la son. El problema ja el tenim, però anirà en augment per una mala planificació per part del govern, tan pel que fa a nombre d’estudiants com d’especialistes que es formen. Pot ser ara tenim un sistema sanitari que era molt vàlid fa 20 anys, però ara ja no ho és.

Fa una mica de por això que diu...

Molta. És el que més em fa patir perquè no n’hi ha. No n’hi ha enlloc. Els primers hospitals que rebran són els perifèrics. Aquí a Althaia intentem retenir talent.

Com es fa?

Hi ha bon ambient, s’intenta millorar carteres de serveis, potenciar la recerca i la possibilitat de fer docència. Això també atrau els professionals. I buscar que Althaia sigui atractiu pels professionals. Atractiu vol dir treballar però que pugui créixer professionalment, que pugui formar-se, que treballi a gust... Ens hem de reinventar i el professional ha d’anar enfocat amb allò que aporta valor, i això és el més important. A vegades fem tasques que no aporten tant valor. Se l’hauria de desburocratitzar. Aquí el departament ha d’ajudar, té molt a dir. El metge ha de fer allò que aporta valor. Amb la covid es van fer algunes coses que s’han quedat perquè ens va anar molt bé i les continuem fent.

Parla de reinventar-se. També hi ha qui reclama canviar el sistema de dalt a baix. Són discursos, sobretot, postcovid. Però qui mana aquí? Qui ho ha de fer?

Qui té l’aixeta és el departament de Salut. És qui defineix les carteres de serveis de tots els hospitals. Fa 20 o 30 anys potser tenia raó de ser que tots els hospitals tinguessin de tot. Però ha arribat un moment que això és insostenible. Aquí s’hauran de definir molt bé les carteres de servei de cada centre.

Es va cap aquí?

S’hi hauria d’anar.

És un problema de recursos o d’organització?

D’organització i de recursos. Però aquí qui ho diu és el departament. Nosaltres tenim molt clar que a nivell territorial, la nostra raó de ser és que el pacient estigui atès amb una bona qualitat a tot el nostre territori. Nosaltres també som responsables del Berguedà i la Cerdanya. Ja estem assumint moltes patologies i hi estem anant, però som conscients que els primers hospitals que patiran seran ells, i nosaltres n’hem de ser responsables. Això és el treball en xarxa i és el nostre territori. El que passa que en aquest procés ens ha d’acompanyar el departament. Això és evident.

Davant aquest escenari, els usuaris també haurien de canviar de mentalitat?

Sí. Ens hem de corresponsabilitzar molt més de la nostra salut. Amb un estil de vida saludable estalviaríem del 30 al 50 % dels càncers. Això és una bestiesa. A part de la salut dels pacients, també són recursos. Doncs el mateix passa amb totes les malalties. Si tots ens corresponsabilitzem de la nostra salut i dediquem l’atenció mèdica en allò que on realment un no hi pot fer res, tindríem uns recursos espectaculars.

Vostès fan alguna cosa per reinventar-se?

Amb la covid es van fer algunes coses que s’han quedat perquè ens van anar molt bé i les continuem fent. Per exemple el treball amb tots els actors del territori. Treball amb xarxa i més coordinats amb per exemple amb l’Hospital de Sant Andreu. Ara treballem d’una manera molt més coordinada de manera que un pacient que necessita més un recurs sociosanitari que no pas agut ja es detecta des d’urgències, evitem que ingressi a l’hospital d’aguts i vagi directament a Sant Andreu. Ens hem unit molt. I això va ser arran de l’atenció covid.

La relació amb Atenció Primària també ha canviat?

Una de les coses que hem de canviar és la continuïtat amb Atenció Primària. Hem d’anar a un treball més en xarxa, molt enllaçats. Hem d’evitar duplicitats, intentar que cada àrea aporti el seu valor i que el pacient vagi al recurs que li aporta aquell valor. Això és molt important. Molts projectes ja els estem fent amb aquesta mirada com més territorial, més transversal.

Posi’m algun exemple...

Els tres actors, Sant Andreu, primària i Althaia, tenim un projecte d’atenció a la cronicitat perquè tots actuem de la mateixa manera. S’ha de portar sobretot des de primària, però en el moment de la descompensació, on ha d’anar el pacient?. Quins recursos tenim per optimitzar millor el tractament i evitar que ingressin? Althaia ha fet un programa innovador en atenció a la cronicitat. Li hem donat un tomb i fem una atenció que pivota molt en infermeres que van a domicili, infermeres i metges, i aquests pacients crònics, ara n’atenem uns 500, sempre tenen els mateixos professionals. Amb aquesta atenció més propera i més freqüent de tot la cronicitat el que volem evitar són les descompensacions que són les que motiven ingrés i el deteriorament funcional associat que pateixen. També s’ha dissenyat un servei d’atenció a l’obesitat. I un projecte transversal que és el de la intervenció de fractures que l’ha tirat endavant Reumatologia conjuntament amb Traumatologia i Medicina Interna i Primària per per evitar una segona fractura.

Quan diu programa transversal, a què es refereix?

Tenim una Primària molt propera i tenim una relació excel·lent amb Sant Andreu. I això afavoreix molt treballar conjuntament per ser més eficaços. Això mateix també ho estem fent a l’hospital. Això de dir servei de Medicina, servei d’Oncologia, de Traumatologia, de Cirurgia, no ha de ser tan fragmentat, ha de ser més transversal.

Manresa treu prou profit que aquí es faci Medicina?

I tant que si. És assegurar una mica el futur. Ara tot just la primera promoció està fent sisè i sortirà aquest estiu. Jo penso que és una manera de retenir professionals. S’està fent una carrera amb un mètode docent molt innovador basat en casos clínics. Jo ho veig com una oportunitat, perquè ens falten metges. És una oportunitat perquè ens coneguin, ens vulguin escollir ja sigui per fer el MIR o el post Mir, però que ens tinguin a la seva ment.

Els dos primers cursos de Medicina es fan a Vic, i a partir del tercer entre Vic i la unitat docent que hi ha a l’Hospital de Sant Joan de Déu. Aspiren que es pugui fer el grau sencer a Manresa?

Sí, esperem que sí. Seria lògic que tota la carrera es pugui fer a Manresa i que es faci a prop dels professionals. És clar que la primera fase són unes assignatures més preclíniques. Tenint com tenim una universitat, el raonable seria que es fes aquí.

Creu que s’acabarà fent?

Jo crec que sí.

Otorrino i Traumatologia són les especialitats amb les llistes d’espera més llargues a Althaia. Més de 2.000 en el primer cas i prop de 3.000 en el segon, segons dades de finals de l’any passat. Què hi està passant?

A Otorrino hem tingut un problema d’especialistes i encara el tenim. N’hi ha molt pocs. Ara n’hem incorporat un de nou extracomunitari. Però hi ha places d’Otorrino a tots els hospitals terciaris com el Clínic o la Vall d’Hebron. Com pots lluitar amb ells?. Això passa perquè no es va fer una bona organització des del principi pel que fa a les places via MIR

I a Traumatologia?

Crec que es reconduirà. Té molt a veure en endreçar-nos i coordinar-nos bé amb Primària, que ha de derivar aquells pacients on Trauma pot aportar valor. Si no, no cal. El fet d’incorporar fisioterapeutes a Primària ens ajudarà molt. Una de les coses que farem són consultes al Centre Hospitalari on hi haurà el servei de Rehabilitació i el de Traumatologia. Si et visita un trauma i un rehabilitador de costat, hi ha molta més comunicació. No fas anar el pacient amunt i avall i s’és molt més eficient. No generes tantes consultes entre nosaltres. Ens hem fet un pla de dos anys per millorar aquesta llista d’espera. També hem de dir i s’ha de tenir en compte que cada mes ens arriben mil sol·licituds a Traumatologia.

Althaia gestiona dues Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de Primària a Manresa. La del Barri Antic i la de les Bases. Quant temps creu que és el raonable perquè et visiti el metge família de forma presencial?

Quan hi ha una urgència la visita és immediata. Sempre hi ha un punt d’atenció a les emergències. Si hi ha un problema agut se t’atén el mateix dia. La resta és una mica heterogeni. Depèn una mica del professional. N’hi ha que donen resposta de 3 dies i n’hi ha que la donen de 15 dies. Jo penso que hauríem d’estar per sota dels 15 dies, però també depèn del motiu. Els professionals estan fent un gran esforç, i a més a més s’ha d’ajudar a desburocratitzar Primària.

I a un especialista?

Les primeres visites preferents les donem en 30 dies, això ho garantim. Les ordinàries les hem de donar en 90 dies. Aquí fallem una mica perquè ens han faltat professionals. També hem patit molt el fet d’haver tancat les consultes durant molt temps. Recordi que a Traumatologia ens arriben mil consultes cada mes.

Hem passat un hivern amb llargues esperes a Urgències...

Sí. Ara des de fa un parell de mesos estem millor. Això va coincidir amb el pic de la grip. Els malalts greus passen de seguida. Si es tracta d’un problema banal i s’espera vuit hores, què hi farem. Jo no aniré al metge perquè tinc mal de coll.

A Manresa estem ben servits?

I tant. Jo crec que tenim un servei sanitari molt bo. Sí que hi ha patologies que aquí no es fan, que són típiques dels hospitals més grans com la cirurgia cerebral, la pulmonar o l’hepàtica. Però jo crec que aquí s’està donant una atenció molt bona. En molts aspectes no té res a envejar a ningú. Fins i tot una manera de reinventar-nos és intentar reposar aquells serveis que tu, per estructura, no pots tenir com per exemple la biologia molecular en el camp genètic. Nosaltres no en tenim. Aleshores s’ha organitzat que el pacient es fa analítica aquí i s’envia al centre de referència, en aquest cas a la Vall d’Hebron. Llavors fem comitès de biologia molecular un cop a la setmana on ens trobem amb els professionals de la Vall d’Hebron, i parlem dels resultats. És com si tinguéssim el servei aquí gràcies a les noves tecnologies. D’alguna manera aquí també fem biologia molecular. No físicament, però la fem. És com hem d’anar treballant.

S’ha perdut el tracte humà al consultori?

Hi ha molts metges que tenen un tracte humà exquisit, de la mateixa manera que abans n’hi havia que no l’oferien. No és que ara no n’hi hagi. Depèn del professional que et trobis. Quan tenim alguna queixa degut al tracte, com a direcció ens hi impliquem perquè haurien de ser zero.

Subscriu-te per seguir llegint