Un manresà dirigeix un equipament científic únic a Europa

El científic manresà Miquel Pons, és el responsable d’un projecte pioner i únic a Europa: un aparell de ressonància magnètica nuclear que ha de servei per fer recerca biomèdica i, en última instància, dissenyar nous medicaments. Els anomenats fàrmacs diana contra malalties com el càncer.

Pons, del departament de Química de la Universitat de Barcelona, és el coordinador científic a Barcelona del projecte Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars, un programa del govern espanyol on es desenvolupen investigacions d’alt nivell en instal·lacions úniques i excepcionals en el seu gènere. L’equip de ressonància magnètica nuclear és una d’elles.

Només dos aparells al món

Es tracta d’una infraestructura única a Europa, i la segona del món -l’altre és al Japó-, que utilitza superconductors d'alta temperatura en un aparell de ressonància magnètica nuclear d'1 GHz. La tecnologia s'aplicarà en àrees de recerca com la química, la biologia i la biomedicina i ha de ser decisiva per estudiar molècules molt complexes, identificar noves dianes terapèutiques i dissenyar medicaments. L'equipament ha tingut un cost de 8,9 milions d'euros finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació i els fons europeus Next Generation.

L’aparell és al parc científic de la Universitat de Barcelona. L'equipament es va presentar aquesta setmana amb la presència de la ministra de Ciència, Diana Morant, i el conseller de Recerca, Joaquim Nadal, a més a més del rector de la UB, Joan Guàrdia i el propi Miquel Pons.

Una tècnica potent

La ressonància magnètica nuclear és una de les tècniques més potents per obtenir informació estructural i dinàmica a escala atòmica de biomolècules complexes. "Us podeu imaginar que una molècula és una orquestra i cada un dels àtoms és un músic. Nosaltres volem entendre la música que fa aquesta orquestra i identificar cadascun dels músics que hi toquen", va explicar en la presentació oficial de l’aparell el manresà Miquel Pons.

"Si el camp magnètic és molt petit, tenim una certa idea de l'orquestra, però és molt difícil distingir-ne els participants. La imatge és molt borrosa i si la molècula és una mica gran no en traurem res", va continuar dient. El que permet fer aquest instrument, va reblar el doctor Pons, és 'parlar' amb molècules que poden ser molt complexes.

L'aparell estarà obert a tota la comunitat científica mitjançant accés obert competitiu. La ministra Morant va destacar que aquest instrument és un "proveïdor d'esperança", ja que la seva tecnologia és decisiva per dissenyar medicaments de precisió que ajudaran a combatre malalties com el càncer.

Per la seva banda, el conseller de Recerca, Joaquim Nadal, va afirmar que estan construint a Catalunya un arc científic de centres i equipaments, un "gran 'lego'" d'infraestructures per fer avançar la recerca.

El nou equipament fa servir bobines dissenyades amb materials superconductors –que no ofereixen cap resistència al pas del corrent elèctric– per solucionar els problemes derivats de la resistència creada per la generació de camps magnètics ultraintensos a través del corrent elèctric d'alta intensitat.

Un segon manresà a escena

Els superconductors d'alta temperatura mantenen la nul·la resistència a temperatures molt més altes, admeten corrents molt intensos i mantenen la nul·la resistència al corrent elèctric a camps magnètics molt elevats. En el desenvolupament dels superconductors d'alta temperatura instal·lats en l'RMN ha tingut un paper essencial l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) en el marc d’un projecte d’investigació europeu dirigit per un altre manresà, Xavier Obradors, darrer premi Bages de cultura.

La UB ha comprat un sistema de reliqüefacció de l'heli –el material que s'utilitza per refredar els superconductors- que permet tornar a liquar el gas i això redueix dràsticament el consum d'aquest recurs, molt limitat, i augmenta la viabilitat davant de possibles problemes de subministrament o eventuals augments del seu cost. El director dels Centres Científics i Tecnològics de la UB, Juan Fran Sangüesa, va remarcar que amb aquest sistema l'aparell és "sostenible" i "pràcticament autosuficient" i ha destacat que n'esperen un "gran impacte".