La família manresana Òrrit vol que el seu cas es revisi com una desaparició i no com un delicte

La família Òrrit vol que la desaparició de Dolors i Isidre, de 17 i 5 anys respectivament, a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa (Barcelona) el 5 de setembre de 1988 es revisi com una desaparició i no com un delicte, com s'ha tractat fins ara.

Així ho va explicar la germana de la Dolors i l'Isidre, Mari Carme Òrrit, en una entrevista en el marc del Dia dels Desapareguts sense Causa Aparent, el 9 de març.

Ha argumentat que, des del primer moment, la policia ha contemplat el cas com el rapte d'un nen i la inducció a l'abandonament de la llar de la nena, però ha assegurat que "no hi ha cap prova".

Els germans Òrrit van desaparèixer a l'hospital després que ingressessin el nen per unes angines i la seva germana s'hi quedés durant dos dies al centre hospitalari.

Mari Carme ha recordat la infància amb els seus 14 germans molt feliç, i ha assegurat que entre ells "es cuidaven i es feien de mares i pares", motiu pel qual Dolors es va quedar a l'hospital amb Isidre.

La desaparició

El dia de la desaparició, ha explicat que l'hospital va avisar la policia que els nens no eren a l'habitació, i els agents van avisar la mare.

La policia va dir a la família Òrrit que "no començarien a buscar els nens fins passades 48 hores", i per això un altre dels seus germans va agafar fotografies de Dolors i Isidre i va fer cartells per penjar-los per la població i a la frontera.

Ha criticat que la policia va trigar 15 dies a portar els gossos perquè investiguessin l'habitació, perquè el cas estava entre la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i "no es posaven d'acord".

El cas ho va investigar la Policia Nacional, la Policia Local, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra. "M'estàs dient que quatre cossos de policia no poden trobar dos nens? És molt fort”, ha afegit.

Poder posar flors en algun lloc

Així mateix, Mari Carme ha plantejat la possibilitat que els seus germans patissin tràfic d'òrgans, però ha dit: "Com a mínim, si ha estat una cosa així o ha passat qualsevol altra cosa, que algú, encara que sigui anònimament, ens ho digui, per poder posar flors a algun lloc, però és que no sabem res”.

"¿Què han fet amb ells? Doncs no ho sé. Poden ser vius per aquí? Que els hagin donat en adopció? Bé, no ho sé, però en algun moment algú els hauria vist", ha afegit Mari Carme.

Detectius

També ha manifestat que un detectiu va contactar amb la família per ajudar-los, però que els va donar dues opcions: o que la Dolors va voler marxar sola i que l'Isidre va acceptar, o que algun familiar se'ls va emportar a Portugal, encara que la família mai no se'l va creure per falta de proves.

Un altre detectiu els va demanar 50.000 pessetes per començar a buscar els nens i, en rebre els diners, els va agrair a la família i els va dir que tenia "carta blanca" per buscar-los per tot Europa, però mai més no ho van tornar a veure.

"Gent malvada que trucava"

"Aprofitar-te d'una cosa així... S'ha de ser mala persona. De vegades també ens trucaven per dir-nos que els havien vist en algun lloc, o gent malvada que trucava a la meva mare, li demanaven diners i li deien: 'Tinc a la teva filla aquí i li pegaré un tret' o 'No tornaràs a veure el teu fill'", ha lamentat.

Mari Carme Òrrit ha explicat que a Catalunya hi ha diverses associacions de desapareguts i que ella, el 2019, va ser una de les impulsores de l'associació Afades, que va sorgir amb la necessitat d'obtenir respostes després de la desaparició d'un ésser estimat.

Ha detallat que tots els membres de l'associació són familiars d'una o de diverses persones desaparegudes sense causa aparent, i és per això que volen defensar els drets dels desapareguts, de la família i promoure accions legals.

Des d'Afades, ha assegurat que quan algun familiar de desapareguts hi contacta, l'assessoren sobre els drets que tenen i li ofereixen ajuda legal per als tràmits, entre d'altres.

En ser preguntada per si reben alguna mena d'ajuda, Mari Carme ha lamentat: "L'Estat no ens ajuda. Vam anar al Parlament com a associació a demanar que, igual que a altres associacions, ens donin alguna subvenció. Per què a nosaltres que busquem a persones no ens ajuden?”.

Subscriu-te per seguir llegint