El conseller de Salut considera que "en sis mesos, tothom que tingui necessitat de tenir una visita presencial a primària, la tindrà"

"El covid en si no ha desparegut del tot, està en una fase residual pel que fa a la covid aguda, però encara hi ha més de 300 ingressats al país i alguns malalts a les UCI, uns deu malalts. També és veritat que queden pacients amb síndrome de covid persistent, però crec que després de les vacunacions i la vacunació massiva, aquesta epidèmia no tornarà". És l'anàlisi de la situació que fa el conseller de Salut, Manel Balcells, tres anys després del primer decret de confinament a l'Estat espanyol.

Balcells va arribar a la conselleria el passat mes d'octubre, després de la profunda remodelació de govern que va haver de fer el president Pere Aragonès per la sortida del grup de Junts del govern de coalició que hi havia.

Ara Balcells és qui ha de gestionar la post covid, "i no és fàcil", assegura. "La pandèmia ha estat com un parèntesi, però aquests dos anys han portat uns trasbals important al sistema sanitari. El cansament dels professionals, un retard en el diagnòstic de diverses patologies que no es van poder atendre en el seu moment perquè la prioritat era salvar vides... Aquest post covid , tenim llistes d'espera més llargues, tenim intervencions quirúrgiques que no es van poder fer, professionals que van donar tot el que calia en el seu moment i que ha tingut una repercussió en el seu estat anímic i de cansament. També ha afectat la salut mental de la població i especialment la infanto-juvenil".

A partir del covid, s'han incorporat 17.000 professionals, apunta el conseller, que és una de les bones notícies per afrontar la situació actual, i, sobretot, espera que a partir del compliment dels acords després de la vaga de metges es trobi una solució als dèficits actuals. El departament també està dissenyant plans per poder reduir llistes d'espera i la dilació en les proves de diferents afeccions.

Hi ha cansament després del covid i es va fer evident en la vaga que hi ha haver, que va tenir un seguiment molt alt. No va ser com a conseqüència de la meva gestió (bromeja, perquè feia poc que era en el càrrec), sinó que era un efecte del covid i, també, perquè les retallades del 2010 no s'havien acabat de restituir. Sortosament es va desconvocar en base a uns acords que vam arribar a la taula de negociació entre el Col·legi de Metges, el mateix sindicat de Metges de Catalunya i el CatSalut. Hi ha una sèrie de compromisos presos amb la voluntat conjunta de trobar solucions. I les estem trobant. Comencem a veure una certa perspectiva de millora.

En què es millora?

Entre d'altres coses tenim un conveni laboral nou per a la sanitat concertada que ha estat molt beneficiós per al conjunt dels professionals. Estem en negociacions pel conveni de l'ICS. I hi ha una taula d'harmonització dels convenis, un espai on hem d'anar trobant que tots els convenis del sistema de Salut es vagin harmonitzant i homogeneïtzant. Al final del procés hi ha d'haver una homologació dels llocs de treball dels professionals, treballin allà on treballin. És una reclamació de justícia: si un professional treballa a l'ICS o treballa a Althaia, per fer la mateixa feina, han de tenir les mateix condicions laborals, la mateixa remuneració i una carrera professional homologable. Això és el que fa que avui aquí no tinguem vaga i a altres punts de l'Estat és extremadament diferent. Estem enfocant el post-covid de forma molt treballada.

Aquest doble model privat o concertat i públic s'ha de mantenir, és el model català, aquest?

Per a mi tot és públic. Hi ha dos convenis, un de la sanitat concertada i un altre de l'ICS, però tant un com l'altre és públic. El sistema nacional de salut és públic. Althaia és una fundació privada, però l'atenció que dona és pública. No hi ha sanitat privada i pública, és una única sanitat. El conjunt de la diversitat que tenim és el model català: un model públic amb proveïdors que són de diferents orígens, però tots tenen un servei públic sense ànim de lucre. El sistema nacional de salut té 126.000 treballadors i tots han de tenir el mateix tracte.

I 126.000 són els professionals que necessitem? En calen més?

Diria que ens manquen alguns perfils de professionals. Ens falten metges de família, pediatres, anestesisites, dermatòlegs... algunes especialitats. Hem de resoldre aquests perfils i desenvolupar els professionals que tenim ara. Estem plantejant dos grans plans, un de millora a l'accessibilitat, que aborda l'atenció primària, l'especialitzada i les proves complementàries, i el segon pla és com abordem la manca de professionals. El primer l'hem presentat, el segon el presentarem en les properes setmanes. El nostre sistema sanitari és de grandíssim nivell, comparable als millors sistemes europeus pel que fa a les patologies. Tothom sap que si un té la mala sort de tenir una neoplàsia, un càncer, serà tractat igual aquí que a Houston. Però al costat d'aquest sistema de gran excel·lència en tenim un altre que està una mica tensionat, l'atenció primària o les proves complementàries en són un exemple. En sis mesos, tothom que tingui necessitat de tenir una visita presencial a primària, la tindrà. Avui ja tenim resolt la visita urgent. Ens cal la programada. No pot ser que necessiti una ressonància i em donin hora per d'aquí a vuit mesos. Hi ha d'haver un temps molt més reduït per fer-la. És un temps que s'ha de complir i és complirà.

Centrant-nos en la manca o les limitacions de metges, a la Catalunya no metropolitana costa que li arribin els especialistes, i a la de l'entorn més rural i distant de la gran ciutat, els professionals de medicina general o de família. Hi ha solució?

Això és veritat. Dins del pla de professionals, hi ha línies específiques per a la ruralitat. Es tracta de prioritzar, no només econòmicament, els professionals que es desplacin en els llocs de més difícil cobertura. A vegades amb el tema econòmic no n'hi ha prou i cal, per exemple, que s'integrin en centres o equips, de manera que el professional no es trobi sol. Necessitem la xarxa de la resta de companys i la capacitat de treball i desenvolupament professional. Hem de procurar que no hi hagi la concentració de talent només a les àrees metropolitanes. Hem demanat a l'Associació de Micropobles, a l'AMC i a la FMC que ens ajudin una mica per afavorir el tema de l'habitatge.

Hem de tornar a que els pobles tinguin el pis del metge?

Exacte. El pis del metge de tota la vida. I fins i tot facilitar si es pot trobar una feina per la parella del metge. Hem de fer que sigui atractiu per als professionals anar a viure a determinats llocs. El desenvolupament de la fibra també ajudarà.

I amb això es resolen els dèficits actuals?

Al mateix temps estem potenciant molt l'atenció domiciliària integrada, un treball conjunt entre el sistema sanitari i el social. Hem de crear una agència integrada Salut i Social. Això ens ha de permetre atendre molt millor a pacients que viuen en zones rurals.

I en el número de nous professionals que surten de les universitats, en medicina o en infermeria, aquí no hi ha d'haver novetats?

Aquest any ja n'hi han. Hem acordat amb els degans de les facultats de medicina que per al curs que ve hi haurà un increment del 10% en places de medicina. En el cas d'infermeria ja es va acordar l'increment de 600 places.

Aquestes últimes és l'increment de curs passat?

Sí, sí, les de l'any passat.

Perquè l'increment de professionals que es formen ara es traslladi al món professional calen uns anys?

En el camp dels metges, com a mínim 10 anys. Per tant, hem de fer altres coses membre no arriben. Hem d'intentar que els que acabin es quedin. N'hi ha que venen a estudiar aquí i després volen tornar a les seves terres, i és normal, però els hem d'intentar seduir. A fora no en marxen gaires. És una quantitat mínima, que sempre hi serà. I d'aquests, molts són investigadors que va a l'estranger a fer recerca. Metges que se'n van a la Franja de Ponent perquè cobren més, com s'ha dit, això comença a no ser veritat. Amb el conveni del Siscat que ja està aprovat, un metge que ha acabat medicina de família, un any després d'haver-se incorporat ja té un sou superior al de la mitjana dels professionals de l'Estat espanyol. Fins ara no passava.

Alguns centres tenen problemes per poder assumir més infermers o infermeres en pràctiques. Això limita el creixement?

És una preocupació que tenen els degans de medicina i els d'infermeria. Amb les dimensions dels creixements que hem comentat, es garanteix que tots puguin fer pràctiques. Incrementar més seria més complicat. No s'ha confirmat l'increment de places fins que no hi ha hagut la garantia que hi havia el lloc per poder oferir les pràctiques.

Entre pobles rurals, hi ha hagut polèmica per si tenen prou metges o si s'està en desacord amb la tendència a concentrar serveis. Canviaran les polítiques respecte aquests nous models?

En algunes especialitats segur que hem de canviar cap a aquestes concentracions.

En la medicina rural?

Crec que no ha de canviar gaire, però hem d'entendre que a vegades hi ha qüestions que poden ser ateses per infermeria i no cal que sigui el metge. I també estem introduint noves professions, referents del benestar emocional, fisioterapeutes, higienistes... I en el cas assistencial, i sobretot en l'àmbit rural, infermeria té un gran paper. Això passa molt en patologia crònica. No sempre hi ha d'haver el metge in situ. I amb algunes especialitats, com la pediatria cal unir equips. Potser hi haurà pares que tindran una primera atenció del fill al metge de capçalera i després, si no es resolt, hauran d'anar a un especialista que tindran a poca distància. Estem molt ben acostumats amb molta proximitat i en algunes especialitats ho hem de replantejar. Els equips de concentració pediàtrica estan ben considerats.

A l'Anoia, que hi ha un conflicte clar amb la pediatria perquè es vol concentrar a Igualada, el departament farà el que tenia plantejat?

Sí. A l'Anoia la satisfacció és alta amb l'equip de concentració pediàtrica. Cal molta pedagogia i que tothom sàpiga entendre quina és la situació. Al final, per a una família, si té una criatura malalta, el que vol és que sigui atesa en el millor lloc possible, de la millor manera possible. I si cal fer un quilòmetre, no és un problema.

I el desabastament d'algunes medicaments a les farmàcies, aquí el departament hi pot incidir?

Aquí, malauradament no tenim les competències. Ens agradaria. També és veritat que si hi ha desavastament, des de famàcia s'ha indiicat quin era el producte equivalent. Fins ara no ens hem trobat que no hi hagi producte equivalent.

No ens aniria bé tenir més indústira, més producció local?

En tenim molta, gairebé tota la de l'Estat. Més que això, el que reclamem la gestió del medicament, que no està traspassada. L'Agència Espanyola del Medicament tarda molt a acreditar nous fàrmacs. I això és fatal. Voldríem aquesta competència i la del MIR (les proves d'accés al sistema mèdic).

Subscriu-te per seguir llegint