«És urgent respondre a la situació d’emergència del Centre Històric de Manresa»

Milita a Junts sense haver passat pel PDeCAT. Mònica de Llorens, de 55 anys, és la número 2 de la llista de Junts per Manresa que encapçala Ramon Bacardit.

Va entrar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) als 16 anys. Es va plantar al local de campanya de Convergència i la van enviar a enganxar cartells. Era el 1984 i encara no s’ha pogut desenganxar de la necessitat de formar part d’un projecte per millorar la vida dels altres

Parella de Jordi Rodó, exregidor i responsable de política municipal de CDC als anys 90, explica que «ens havíem plantejat deixar de viure al Centre Històric, marxar com fa molta gent a fora de Manresa. Ha estat a sobre la taula. Però li he donat la volta».

Com?

Rebel·lant-me. En comptes de marxar m’agradaria contribuir a evitar que això passi. Vull treballar, ajudar a que es pugui viure millor al Centre Històric. Contribuir a que la gent es quedi o vingui a viure-hi. El problema és que els manresans marxen de la ciutat, no només del Centre Històric. Jo tinc la il·lusió d’intentar fer alguna cosa per millorar Manresa.

I això per què passa?

Jo fa 28 anys que visc al Centre Històric. Durant aquest temps he vist l’evolució o la involució que ha patit. Cada vegada més degradat, més botigues tancades, persianes avall, aquesta foscor... Veus que la gent va marxant per anar a altres zones de la ciutat o, fins i tot, fora de Manresa. Jo continuo allà, vivint-hi, comprant, i veus que hi hem de fer alguna cosa, perquè és allà on tenim l’ànima els manresans, la nostra identitat, i et fa patir quan veus que costa obrir un nou local, que hi ha tantes dificultats, tot tan lent, tan inflexible, tantes traves per obrir un negoci. Si no hi posem flexibilitat i facilitats des de l’Administració això no es reactivarà. Vas parlant amb la gent i veus que és urgent donar resposta a la situació d’emergència del Centre Històric. 

Per això fa el pas?

Faig el pas de presentar-me, primer de tot, perquè m’ho demana el Ramon Bacardit i crec en el seu projecte per a la ciutat. Fa molt temps que veig com va la ciutat i que em queixo. Parles amb la gent i hi ha molt desànim, crítica i pessimisme. Lligat amb això hi ha tota la problemàtica que pateix el comerç i que no és exclusiva de Manresa. El comerç petit és el que ens dona la identitat, el comerç de la botigueta, que t’atén personalment i dona vida a la ciutat. Jo fa molt temps que estic compromesa políticament i ara és el moment de fer-ho, de totes, totes.

Quins altres problemes destacaria?

Hi ha sensació d’inseguretat, de deixadesa, de poca cura per l’aspecte de la ciutat. Hi ha camp per córrer amb la mobilitat...

Si arriba al govern què és el primer que pensa fer?

Intentar solucionar problemes. Cal donar facilitats perquè la gent visqui al Centre Històric dignament, ha de poder aparcar, pujar amb ascensor en comptes de posar impediments per aixecar un àtic, en el cas que l’habitatge es pugui millorar. És que sembla que no vulguem que visqui gent al Centre Històric, que no aparquin el cotxe als baixos...

Però tot això amb un govern de Junts a l’Ajuntament en coalició amb Esquerra.

Dels últims 28 anys, en 24 hi ha hagut Esquerra al govern. Només no hi va ser al primer mandat de Valentí Junyent, que es va trobar un ajuntament amb un deute importantíssim en una situació de greu crisi econòmica i es va dedicar a reparar aquesta situació. El segon mandat de Junyent ja va ser amb el suport d’ERC i el tercer mandat va començar amb un mal pacte, perquè amb deu vots de diferència Junyent va ser alcalde 1 any i Aloy 3 anys. En aquest temps apareix l’escissió entre PDeCAT i Junts, que no ajuda ni propicia una bona situació, hi ha una pandèmia i un mandat que ha acabat sent bastant presidencialista per part de Marc Aloy. Tampoc es pot oblidar que és la primera vegada que Junts es presenta com a partit en solitari a les eleccions municipals a Manresa. Anteriorment era PDeCAT i Junts. Hores d’ara està clar que Junts és l’alternativa.