De la primera víctima per covid a Manresa a sumar-ne 657 en 3 anys

En aquest període Althaia i Sant Andreu han atès 5.400 persones amb coronavirus

Una persona infectada rep atenció mèdica

Una persona infectada rep atenció mèdica / Arxiu/Mireia Arso

Francesc Galindo

Francesc Galindo

El primer mort en un centre hospitalari de Manresa confirmat per covid va ser el 15 de març del 2020. En una setmana ja s’havien sumat 5 morts més. Tres anys després la xifra és de 657 víctimes mortals en una guerra contra l’epidèmia que només ara veiem com es difumina.

Les primeres morts a Althaia s’havien produït de forma esglaonada i es van confirmar de cop quan es van tenir els resultats de les proves per saber si havien estat causades pel coronavirus. El dia 21 de març hi havia hagut sis morts i mig centenar de persones estaven ingressades. Havia començat un període macabre de 50 dies amb morts diàries que va elevar la xifra de víctimes fins a 220.

Gravats en la memòria

L’Hospital de Sant Andreu va confirmar el 4 d’abril els dos primers morts a causa del coronavirus, tot i que les setmanes anteriors 8 persones més havien mort amb símptomes de patir la malaltia. Un terç del total de morts per l’epidèmia es va produir en menys de 2 mesos que quedaran per sempre gravats en la memòria.

La columna de necrològiques del diari es triplicava. Se sap amb seguretat que la mortalitat ha estat superior a causa de les defuncions que hi ha hagut fora dels hospitals o que no es van poder certificar oficialment com a atribuïbles a la Covid-19 durant la fase més agressiva de la pandèmia.

Fa 3 anys, per rebaixar la càrrega assistencial de l’Hospital d’Igualada es traslladaven persones infectades a l’Hospital de Sant Joan de Deu, de Manresa. Hi havia una desena de professionals d’Althaia aïllats com a precaució perquè presentaven simptomatologia.

Una imatge de l'hospital Sant Joan de Déu

Una imatge de l'hospital Sant Joan de Déu / Althaia

Althaia assegurava que la situació estava controlada i que cada dia els professionals treballaven per planificar els recursos, tant materials com de personal, per garantir l’atenció mèdica.

Els responsables d’Althaia agraïen a la ciutadania que estiguessin fent un ús responsable dels recursos assistencials i també tenien una menció especial per als professionals que hi treballaven, tant mèdic com d’altres àrees, perquè estaven donant «la millor resposta possible». La fundació sanitària s’estava coordinant amb altres institucions per adaptar-se a la situació. 

Els treballadors de l’hospital rebien mostres d’agraïment de ciutadans que els portaven menjar.  

338 ingressats simultàniament

El pitjor estava per arribar. Una data per retenir és la del 16 d’abril, quan hi havia ingressats simultàniament als centres d’Althaia i a l’Hospital de Sant Andreu 338 positius de coronavirus.

A Althaia, el rècord van ser els 284 del 2 d’abril. L’Hospital de Sant Andreu va arribar a tenir 138 ingressats a les seves unitats d’aïllament, el 17 d’abril. Amb aquestes xifres els centres assistencials treballaven amb l’aigua al coll i amb un nombre important de treballadors també afectats que maldaven per superar la malaltia i tornar a primera línia de la lluita contra l’epidèmia. 

Dels primers ingressats es va passar a 286 el dia 31 de març, entre Althaia i Sant Andreu, amb 62 morts comptabilitzats.

En el conjunt de l’Estat espanyol, el 15 de març del 2020 es donava notícia de 1.700 nous infectats pel virus i en total s’arribava als 7.553 casos. La xifra de víctimes mortals va ascendir a 288, el doble que el dia anterior. A Itàlia, els positius sumaven 24.400 contagiats i 1.809 morts. Alemanya tancava les fronteres.

A Manresa no es podia passejar pel parc de l’Agulla. L’optimista previsió era que la restricció seria de dues setmanes. S’acabava d’encetar un període que va forçar els límits en tots els àmbits, professionals i personals, que mirat amb perspectiva, més enllà d’una crisi sanitària mai vista va mostrar, també, la millor cara de la nostra societat: la generositat, el sacrifici, la capacitat d’encarar de forma comuna reptes que, en aquell moment, eren d’una dimensió desconeguda i, per això, psicològicament perillosíssims.

A les parròquies es pregava pels malalts i s’accelerava la venda de congeladors i frigorífics.

Si el març es van comptabilitzar als centres assistencials de Manresa 62 víctimes mortals, l’abril en van ser més del doble, 132. 

S’albirava que la situació seria molt pitjor. Les direccions dels serveis de salut tenien informes amb previsions catastròfiques. El mes d’abril s’obria amb una enorme incertesa i l’afectació, sense arribar a complir les previsions més pessimistes, va ser brutal.

Un 40% més de defuncions

Sumant el Bages, el Moianès, el Berguedà, la Cerdanya, el Solsonès, l’Anoia i l’Alt Urgell el 2021 s’hi van registrar un total de 4.228 defuncions. 

A totes set comarques, la mitjana anual d’aquest segle abans de la pandèmia (2000-2019) era de 3.708. Per tant, el registre del 2021 es va situar el 15 % per sobre. Però és que el registre del 2020 va ser de 5.217 morts, el 40% més que la mitjana dels vint anys precedents.

Però amb mesures, vacunes i restriccions la situació va canviar. En aquest procés, les dades aportades pels hospitals han servit per prendre el pols a l’epidèmia amb xifres que, si bé no abasten totes les víctimes, s’han pogut estandarditzar per mostrar tendències fiables i tenir una guia sobre els moments de màxima i de mínima afectació. 

[object Object]

Hi ha moltes formes de mostrar l’afectació de la pandèmia de coronavirus. La dada més dolorosa sempre és el recompte de pèrdues de vides humanes. El balanç del 2020 va ser de 324 víctimes mortals als centres assistencials de Manresa a causa de l’epidèmia. El 2021 n’hi va haver 183, el 2022, 148 i el 2023 n’hi havia hagut 2 entre gener i febrer. Si es mantingués la tendència serien 12 al llarg de l’any.

L’evolució minvant és clara: 324, 183, 148 i dues fins a l’1 de març d’enguany. Dues morts en dos mesos quan en 50 dies, del 21 de març al 9 de maig del 2020 n’hi va haver 214 i en 2 mesos, 226. 

Queda clar que la situació era més de cent vegades pitjor.

Una altra forma de seguir l’evolució de l’epidèmia es mostra en les vuit onades que reflexen les gràfiques.

Subscriu-te per seguir llegint