L’oposició de Manresa veu el superàvit com la prova de la manca d’execució del pressupost

Lamenten que hi hagi tot de previsions que no s’han dut a terme mentre queda el romanent més alt de la història

Imatge d'arxiu del plenari de l'Ajuntament de Manresa

Imatge d'arxiu del plenari de l'Ajuntament de Manresa / Arxiu/Mireia Arso

Francesc Galindo

Francesc Galindo

L’oposició no veu el superàvit rècord del tancament del pressupost del 2022 de l'Ajuntament de Manresa com un motiu perquè l’equip de govern d’ERC i Junts tregui pit. Des del seu punt de vista suposa la constatació que no s’ha executat el pressupost com tocava.

En el punt de l’ordre del dia que s’informava, al darrer ple municipal, del superàvit més elevat de la història, 9,5 milions d’euros -dels quals 3,8 milions corresponen a despesa compromesa per pagar factures, així que queden 5,7 milions de superàvit real- el portaveu socialista Anjo Valentí va exposar que «superàvit pot significar que no s’ha fet la feina per a la qual s’havia assignat pressupost».

Crítiques a la política d'habitatge

Va posar com exemple que en política d’habitatge, més del 50% del pressupostat «no s’ha executat» i que s’han deixat d’executar despeses del capítol de personal mentre que l’equip de govern d’ERC i Junts augmentava les ordenances fiscals el 2,5%, «quan la majoria d’ajuntament semblants al de Manresa van congelar els tributs».

Valentí va recordar que no es va fer cas de les peticions del teixit socioeconòmic ni del PSC quan «de ben segur ja sabien que hi hauria un gran superàvit». 

Per al PSC «si aprovem en el pressupost de l’any unes inversions, i aquestes no s’acaben no solament aquell any, sinó al cap de 4 o 5 anys, tenim un problema de gestió, i que afecta a tota la ciutadania».

Jordi Trapé, de Fem Manresa, va dir que «el que ha passat en realitat és que no s’ha executat la totalitat de pressupost que teníem». Es va referir al pressupost d’habitatge amb un 18% no executat, el que correspon a 210.000 euros «en una regidoria clau». També que dels 150.000 euros en ajuts econòmics destinats a l’habitatge «han quedat per executar més de 80.000 euros, més del 50%». Va afegir que «gairebé no s’ha executat res dels microcrèdits en matèria d’habitatge, menys d’un 25%».

Altres temes preocupants, des del seu punt de vista, són que no s’hagi invertit 720.000 euros en neteja de la via pública, 120.000 en manteniments de parcs i jardins i 360.000 en matèria d’atenció domiciliària «o no gastar 750.000 euros de la partida destinada a subvencionar el preu del transport públic».

"No s'ha invertit prou"

Segons Trapé, que el govern basi la justificació del superàvit de la història en la prudència de la gestió «per nosaltres és un error perquè no acaba de ser una aposta decidida per millorar la vida dels manresans ja que s’està reconeixent que no s’ha invertit prou en polítiques que ajudin a revertir les necessitats, sobretot en un moment de crisi tan bèstia com l’actual».

Per al president del grup municipal de Ciutadans, Andrés Rojo, el que mostren aquests números és que «hem perdut una oportunitat de congelar la tributació municipal a la qual han de fer front els ciutadans». Rojo va dir que una consignació correcta es aquella que s’acosta a zero a l’hora de quadrar els números.

L’alcalde Marc Aloy (ERC) va intervenir per reiterar que el pressupost del 2022 havia hagut de fer front a una situació de gran incertesa davant de la qual l’Ajuntament ha optat per actuar amb prudència en consideració amb el nou govern que surti de les eleccions del 28 de maig tenint encompte situacions enormement canviants com la despesa energètica o la volatilitat dels preus.

Va insistir que han arribat diners que no estaven previstos i que això ha permès alliberar recursos per a altres finalitats.