Les jornades del Montepio criden a fer justícia amb la Catalunya no metropolitana

Manel Larrosa, de FemVallès, destaca que "Manresa té una situació excepcional que no té cap altra capital de província"

Manel Larrosa, durant la seva intervenció d'ahir a la sala d'actes del Montepio

Manel Larrosa, durant la seva intervenció d'ahir a la sala d'actes del Montepio / Francesc Galindo

Francesc Galindo

Francesc Galindo

El cicle "Parlem de la nova mobilitat", organitzat per Fundació Montepio va posar ahir sobre la taula la imperiosa necessitat de fer justícia amb la Catalunya no metropolitana. Una justícia basada en l'equitat necessària en un país que, segons Manel Larrosa, de FemVallès, pot continuar equivocant-se falcant la visió que Catalunya és Barcelona o desmuntar-la i obrir-se de mires.

Dintre d'aquest exercici per repensar Catalunya, Manresa jugaria un paper diferent pel fet de tenir "una situació excepcional que no té cap altra capital de província", tant per la centralitat geogràfica com per les dues línies de tren, de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat, que la creuen.

Segons l'arquitecte i regidor d’Urbanisme de Sabadell entre 1979 i 1987, un bon horitzó seria "fer un centre de rodalies pensat des de Manresa" cap al país i no de Barcelona cap als territoris exteriors que es difuminen a mesura que s'allunyen de la capital.

Més enllà de la marca Barcelona

Larrosa va començar descrivint un panorama en el qual les xifres de valor brut industrial i de productivitat més enllà dels serveis i el turisme de baixa qualitat plantegen la necessitat d'articular un país que no es basi en la marca Barcelona i que superi l'engany d'un món en el qual només compten les grans ciutats.

Per aconseguir una Catalunya millor que faci justícia amb els sectors de creixement i les possibilitats d'incrementar-los caldria superar tòpics com pensar que el desenvolupament passa per les startup de Barcelona deixant de sobredimensionar la seva importància i acceptant, per exemple, que "Barcelona està envoltada d'un País Basc sense ser-ne conscient".

Una feina que passa per crear noves aliances territorials com les que s'haurien de bastir, des del seu punt de vista, entre el Bages i el Vallès, però no només entre aquests dos territoris sinó entre el conjunt de la Catalunya no metropolitana que resta impassible mentre es dediquen milers de milions a la L9 al mateix temps que "la mitjana distància ferroviària està abandonada del tot, sense inversions".

Trens semidirectes

Larrosa va qualificar d'"absolutament possible" tenir bons semidirectes amb Barcelona des de Manresa i "pentinar" el territori amb millor servei de rodalies amb inversions en millora de la senyalització, que posi fi a la descoordinació d'horaris, i per desfer colls d'ampolla puntuals que no són ni molt menys inabastables. 

La conferència de Larrosa va estar precedida per les intervencions del director del Montepio, Josep Maria Soler, i l'arquitecte i urbanista Jordi Ludevid, patró de la Fundació. 

Subscriu-te per seguir llegint