Manresa va tenir el 2022 la inversió privada en construcció més important des del 2009
L’any passat es va demanar llicències per valor de 49 milions d’euros i es van crear 276 habitatges, dels quals 237 nous
Brígida Manau, Pol Huguet i Marc Aloy, a l’alcaldia de l’Ajuntament / Francesc Galindo
El sector de la construcció desperta a Manresa i el 2022 va demanar llicències per valor de 48,7 milions d’euros, la xifra més alta en tretze anys.
«Estem davant del volum inversor privat més important a la ciutat des del 2009», ha assegurat l’alcalde Marc Aloy i això ens mostra «un canvi de tendència».
«L’any 2021, el sector privat, en tota la tipologia d’obres diferents que es van fer, va invertir 33,8 milions d’euros i el 2022 van ser 48,7 milions d’euros, un creixement del 44%, que és molt remarcable», assegura.
Aquest creixement no es dona només a nivell de volum d’inversió sinó també en el nombre d’habitatges construïts, «on el salt és importantíssim, perquè passen de 82 habitatges construïts el 2021 a 276 l’any passat, dels quals 237 de nova construcció i 39 són fruit de reformes».
Aloy va especificar que «estem davant d’un salt del 336% en nombre d’habitatges que multiplica en més de per tres el nombre de nous habitatges».
L’alcalde afirma que «això és simptomàtic. Hi ha hagut un run run a la ciutat durant molt temps sobre que els privats no apostaven per invertir a la ciutat i no és cert. Estem al moment inversor més alt des del 2009 i fem un salt importantíssim».
Completada La Parada
D’aquest creixement d’habitatge hi ha un gran paquet que concentra els habitatges que són de grans operadors i un altre de «petits promotors i cases unifamiliars. La Parada quedarà tota completada».
Dels 276 habitatges pels quals es va demanar llicència el 2022, més de 200 són de dos grans promotors. Un és Metrovacesa i un altre d’àmbit local "i això és important posar-ho sobre la taula", afirma.
Interès dels privats
A més «hi ha moltes consultes de privats interessats que venen de l’interès que desvetlla el fet que hi hagi una inversió pública» a l’espai urbà.
Per l’alcalde resulta clar que «quan hi ha projectes transformadors i inversió pública es genera una confiança des de l’Administració pública cap al sector privat que es posa les piles i comença a invertir».
Ha assegurat que «hem rebut moltíssimes trucades de gent interessada a desenvolupar els sectors Rosselló, Cerdanya, plaça 11 de Setembre» arrel dels plans de millora urbana i de transformació que hi ha a l’entorn de tota la línia del ferrocarril que se soterrarà.
El mateix estaria passant a l’entorn de la Fàbrica Nova, «moltíssimes trucades de gent interessada en quan començaran les obres i la inversió per fer habitatges o una residència d’estudiants».
Un altre punt d’interès, però per inversió industrial, és el del Pont Nou des que s’ha anunciat que es desencallarà.
Pol Huguet, regidor de Ciutat Verda i Urbanisme, ha volgut destacar que això estigui passant en una ciutat amb un planejament urbanístic orientat a que «Manresa no creixi cap enfrora. És molt fàcil fer obra nova en una ciutat que requalifica terrenys i els passa d’agraris a urbanitzables. Aquí no és així. Estem omplint buits que quedaven pendents i això és molta més feina».
Segons, informació facilitada per la Cap de Llicències de l’Ajuntament de Manresa, Brígida Manau Vila, l’any passat es van iniciar 3.848 expedients d'activitats, llicències d'obres i rehabilitació, un nombre lleugerament superior als iniciats l’any 2021.
Si ens fixem en els expedients relatius a les obres, l’increment envers l’any 2021 és de 113, passant de 1.125 a 1.238.
D’aquests 1.238 expedients referents a obres de particulars hi ha 43 llicències d’obra major, 117 d’obra menor, 407 comunicacions d’obra menor i 463 comunicacions d’obra petita.
El pressupost dels expedients d’obres iniciats l’any 2022 va ser de 48.730.236 euros, el que significa un increment de gairebé 15 milions d’euros en relació a l’any 2021.
[object Object]L’Associació Catalana de Municipis vol signar un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Manresa per tenir accés al coneixement necessari per dotar-se de l’assistent virtual desenvolupat per agilitzar la tramitació de les llicències d’obres.
Es tracta d’una nova eina encaminada a agilitzar la tramitació de les llicències d’obres. L'aplicatiu és un assistent telemàtic que facilita l’entrada de documentació relativa a les obres i simplifica els circuits per guanyar agilitat i eficiència, per tal de promoure i fomentar l’activitat econòmica i la inversió privada a la ciutat, escurçant terminis.
L’alcalde Marc Aloy va explicar que «si la Diputació de Barcelona l’encarregués per a tots els municipis de la província, li costaria entre 1 milió i 1,5 milions d’euros. I es tracta d’una eina potentíssima que hem desenvolupat nosaltres i que, evidentment, no ens hem gastat aquests diners sinó els recursos humans necessaris».
També s’han interessat per ella col·legis professionals. Es troba en fase de proves i sortirà la versió definitiva amb totes les incidències resoltes i les aportacions recollides.
Subscriu-te per seguir llegint
- La Policia Nacional alerta sobre aquesta estafa que buida els comptes bancaris
- Ikea sorprèn amb el sabater per a l'entrada que sembla un moble de disseny
- La floració de les tulipes, un fenomen turístic al Berguedà
- Una desena de famílies d'Olvan denuncien que els fan fora de casa tot i haver pagat sempre el lloguer: "És un malviure
- El gest desagradable d'una soltera en conèixer l'afició de la seva cita a 'First Dates
- Sánchez cancel·la la seva agenda i valora deixar la presidència
- S’enfronten a vuit anys de presó per robar material d’Ausa i revendre’l
- L’Ajuntament de Manresa demana a la Guàrdia Civil que marxi, com ja va fer fa 5 anys
