Althaia forma un centenar de metges en una tècnica japonesa per detectar càncer colorectal

L’any 2016, el digestòleg, metge expert en diagnòstic endoscòpic i investigador de la Fundació Althaia de Manresa, Ignasi Puig, va decidir anar-se’n al Japó per aprendre una nova tècnica per millorar el diagnòstic i tractament del càncer de colorectal. Ara és ell qui coordina un curs de formació i un assaig clínic únic al món per explicar aquesta tècnica arreu

Després d’anys de recerca ha sistematitzat un mètode d’ensenyament que fins i tot ha despertat l’interès dels especialistes japonesos. Un centenar de digestòlegs d’arreu de l’estat espanyol s’han inscrit a la formació. De moment només hi participen facultatius d’hospitals espanyols, però la idea és obrir-ho a endoscopistes de tot el món interessats en aquesta tècnica.

Avui se celebra el Dia Internacional Contra el Càncer de Còlon. És el més estès si no es té en compte el gènere. En dones el més comú és el de mama. En homes el de pròstata. En homes i dones en conjunt, el colorectal. Durant el 2022 a la Fundació Althaia es van diagnosticar 175 nous casos.

Cap a Japó

És un curs únic al món que ajuda els especialistes a determinar mitjançant una colonoscòpia quina és la millor forma d’extreure els pòlips colorectals, siguin benignes o malignes, i evitar proves i cirurgies que poden ser innecessàries. En definitiva es tracta de millorar la detecció precoç d‘un dels càncers més comuns i poder-lo diagnosticar amb més precisió.

Puig ja va fer anteriorment un estudi amb un equip internacional liderat per la Fundació Althaia sobre la malaltia. «Ens van adonar que ens faltava una tècnica que els japonesos ja tenien, que es diu magnificació, i que nosaltres no en disposàvem. Doncs per què no anar al Japó, aprendre-ho i portar-ho aquí?».

Puig va escriure un mail al National Cancer Center, ara a la ciutat de Tsukuba, i em van acceptar per fer-hi una estada» al costat de Taku Sakamoto, el «gurú», en diu Puig, d’aquesta tècnica. «La relació personal continua i de fet són darrere el curs com a mentors».

La magnificació o zoom proporciona, gràcies a la tecnologia, imatges que permeten identificar d’una forma més precisa una lesió, i decidir el tractament més adient en el mateix moment que es fa la colonoscòpia, sense haver d’esperar una cirurgia posterior o els resultats d’una biòpsia.

El que fa falta, però, és saber interpretar aquestes imatges. I això és el que Puig va aprendre al Japó, el que ha aplicat a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa i el que mostra al curs. «Si tens aquesta tecnologia disponible però no saps utilitzar-la no serveix de res». Comenta que a mesura que veus imatges de la colonoscòpia vans agafant un patró i una experiència, i «ja identifiques el que veus perquè n’has vist cent d’iguals».

Puig afirma que possiblement la nova estratègia per diagnosticar casos de càncer colorectal no havia creuar fronteres més enllà del Japó, i en alguns llocs de Corea del Sud, per qüestions culturals.

També perquè les multinacionals que han desenvolupat la tècnologia són japoneses, Fuji i Olympus.

Les primeres endoscòpies amb la tècnica de la magnificació es van fer el 2006, per tant «portem uns anys de desavantatge i, o venien ells o anaves tu allà a aprendre’n». Fins ara. A més a més les empreses tecnològiques han començat a trobar mercat internacional.

Es poden estalviar cirurgies als pacients amb pòlips benignes o bé càncers en fase incipients perquè aquestes lesions es poden extreure per via endoscòpica. No cal operar. Per altra part els pacients a qui es detecti un càncer maligne en un estadi més avançat són remesos a cirurgia directament perquè una extracció via endoscòpia pot generar riscos com hemorràgies o bé perforacions.

Exemples i dades

Puig posa exemples. «Els últims quatre anys, utilitzant aquesta tècnica, de tots els pòlips que hem enviat a operar tots han sigut càncer. No hem enviat cap pòlip benigne». En canvi en l’estudi internacional van dur a terme el 2019 es va detectar que entre un «40 i un 45 % dels pòlips que es van enviar a cirurgia eren benignes». No hagués fet falta operar. Aquestes dades indiquen que «anem bé».

Però, què és un pòlip?. És una berruga o una lesió que pot créixer, degenerar-se i tornar-se càncer. Llavors tots els càncers han sigut, primer, un pòlip que ha crescut i s’ha tornat dolent. «En diem lesió precursora, lesió premaligna. És veritat que un pòlip pot ser que no acabi tornant-se càncer», puntualitza. Si és benigne s’ha de treure igualment.

Els continguts del curs

Els continguts clínics del curs han estat desenvolupats per Ignasi Puig, adjunt al servei de Digestologia i coordinador del grup de recerca GOES, i pel Dr. João da Costa, investigador i digestòleg del Consorci Sanitari de Terrassa.

Subscriu-te per seguir llegint