Incendi de salut mental amb preavís

Els incendis s’apaguen a l’hivern. L’explosió de casos de persones, sobretot joves, amb problemes de salut mental es va començar a gestar fa anys i ara crema de forma tan evident que ja no es pot mirar cap a una altra banda.

Es va fer palès ahir en l’atípic acte de campanya electoral organitzat per Junts per Manresa, en el qual l’alcaldable Ramon Bacardit va conversar amb l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon i amb Jordi Morillo, director de la Comunitat Terapèutica Can Coll, que ofereix assistència professional a persones amb dependència de l’alcohol, cocaïna i altres substàncies associades.

Què està passant amb la salut mental?

L’exconseller de Salut, que es va fer famós amb la pandèmia, va evidenciar que calen més recursos per fer front als dèficits d’atenció en salut mental. Recursos que han de venir d’un millor finançament. No va pronunciar les paraules espoli fiscal, però sí que la «solidaritat ha de tenir un límit».

Argimon va palesar que a Catalunya i a l’Estat espanyol «l’ascensor social s’ha trencat» i que tenim la dissort de ser, conjuntament amb el Regne Unit, una de les societats més desiguals d’Europa. I aquesta desigualtat social s’ha aguditzat en el cas dels joves.

No va dir que això passa amb uns joves que passen bona part de la seva vida a les xarxes socials farcides de persones aparentment felices i satisfetes. Que es fotografien molt més somrient i en moments de gaudi és un fet.

Morillo va dir que «la tristor no està ben vista» i que davant d’ella s’ha generat el clixé del canvi d’actitud, de la positivitat, quan el que no és normal és estar sempre bé, feliç i preparat per afrontar tot el que vingui. «Cal normalitzar les oscil·lacions» en els estats d’ànim, perquè són el més normal del món.

En un escenari de pressió en el que conflueixen tots aquesta factors i al qual cal sumar una pandèmia que ha tingut els joves a casa i sobreutilitzant els continguts telemàtics quan el que havien de fer era experimentar de primera mà el que els tocava per l’edat que tenien, «el malestar emocional ha evolucionat de forma estranya».

Altre aspecte a tenir en compta és com ha evolucionat una societat que abans volia que els fills fossin bones persones i, ara, que siguin feliços. Que es basava en l’esforç i l’aprenentatge i que ha patit una tempesta perfecta de circumstàncies que fa més mal allà on hi ha persones que encara no tenen la seva personalitat acabada de formar.

Alguna persona baixament sensible?

Morillo va constatar que «es posen de moda patologies i diagnòstics» i va posar dos exemples. El primer que a França no hi ha Trastorns per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i que els que serien assimilables es tracten no amb psicofarmacologia sinó amb intervenció social per anar a l’arrel del problema. Després va parlar del PAS, Persona Altament Sensible, i va demanar si a la sala hi havia alguna baixament sensible. Ningú va aixecar la mà.

«Amb la salut mental anem molt tard», va asseverar i quan l’esgotament i la desadaptació propiciada per la pandèmia va derivar en ansietat i depressió es va generar una altra epidèmia, en aquest cas de salut mental, que avança pels «contagis de simptomatologia» que es produeixen.

I que està mossegant especialment els joves que tenen accés a una gran varietat de drogues, amb més poder psicoactiu que en dècades anteriors. El problema ha emergit amb tanta força que s’espera que sigui un punt d’inflexió amb més recursos i prevenció.

Ramon Bacardit, per la seva part, va dir que la ciutat ha de millorar en tots aquells aspectes que contribueixen al benestar físic i psicològic dels ciutadans i que aquest és l'objectiu que vol assolir.

Subscriu-te per seguir llegint