Jordi ‘Jet’ Serra Morales, músic i activista cultural i social: «La cultura ha de ser un instrument de canvi»

El currículum acadèmic de Jordi Jet Serra Morales és dels que agradaria tenir a molts pares per lluir de fills. Sap parlar diferents idiomes, entre els quals el rus. Aquest manresà, nascut circumstancialment a Barcelona, és llicenciat en Història, ha fet un postgrau, un màster i altra formació complementària. La seva vida i valors no serien els mateixos si no hagués fet tots els papers possibles a l’agrupament escolta Cardenal Lluch. Des de fa deu anys, té una notable projecció pública com a músic, sempre fent duo amb Maria Ribot. Ha estat al davant d’activitats socials i culturals, gairebé sempre al Centre Històric, com el festival FABA i la cooperativa Cultura pel bé Comú. L’han reconegut amb premis literaris, musicals i per treballs de recerca. És un personatge amb talent amb un notable present i un futur encara més prometedor.

Ens consta que és polifacètic, però digui’ns qui és Jordi Jet Serra Morales?

Em defineixo com una persona amb dues cares, si més no a Manresa. Tinc el vessant musical, que se’m coneix força més fora de la ciutat que no pas a diferents cercles urbans. L’altra cara és la d’activista i desenvolupador de projectes culturals, sempre vinculats a la transformació social i al Centre Històric de Manresa.

És de les persones que sovint té a la boca el concepte ‘cultura transformadora’. Expliqui’ns el significat?

Justament ara, amb un grup de gent ens estem organitzant per parlar més a fons de la cultura transformadora. Aquest concepte es va començar a escampar fa prop d’una dècada. Sí que, genèricament, podríem dir que tots els àmbits culturals transformen posant al centre el fet artístic. Personalment, penso que la cultura ha de ser un instrument de canvi, més enllà de l’expressivitat artística.

Ens ho acaba d’explicar més detalladament?

Sí, hi veig quatre formes de mirar-ho. 1: Què? Entendre la cultura amb missatge. 2: Com ho fem? Amb processos que tinguin en compte la sostenibilitat, els temes de gènere. 3: Amb qui treballem? Posant al centre de la proposta cultural la transformació de persones i col·lectius. 4: Per què? Davant de qualsevol necessitat o problemes, plantejar la solució a través de la cultura. Són quatre visions que van més enllà del que, de forma consubstancial, ja transforma la cultura.

D’on li ve aquest fort activisme vinculat al Centre Històric?

La determinació va arribar en el moment que vaig tornar a Manresa després d’acabar els estudis universitaris. En aquella època vaig valorar quina era la ciutat que lligava més amb mi. Com a espai de socialització i creixement, vaig pensar que el Barri Antic era el millor lloc per viure-hi i implicar-m’hi. Hi havia tingut forts lligams perquè hi vivia una de les àvies i, perquè, he estat molt implicat en l’agrupament escolta Cardenal Lluch, que també té la seva seu al barri. El cau va ser molt important en l’època de la meva infància i adolescència. Com a persona que he estudiat història, hi pot haver hagut un punt de deformació professional.

Els debats sobre el Centre Històric són infinits. Si tingués una vareta màgica, què prioritzaria?

Habitatge, habitatge i habitatge. És la baula que ho podria desencadenar tot. Si parlem de potenciar el comerç, però no hi ha habitatge, perd el sentit. L’habitatge és un tema pendent. Potser haurem d’aparcar un cert romanticisme i, si cal enderrocar habitatges degradats, per construir-ne de nous, ho haurem d’entendre.

Algun moment s’havia parlat de gentrificació, però no s’ha produït. El que creix és l’hostaleria.

La restauració s’ha convertit en una de les cares més visibles del Barri Antic. L’increment d’aquests locals pot comportar una pujada dels preus dels lloguers, però no se’ls pot responsabilitzar.

Les administracions haurien de limitar els bars i restaurants als barris antics? En algunes ciutats ja es parla de fer-ho.

Es podria regular, però no penso que ens trobem en una situació preocupant, com sí que ho és el tema de l’habitatge. Un ajuntament que invertís en habitatge social al Centre Històric seria un regulador del possible fantasma de la gentrificació.

Fa quatre anys va donar la cara perquè l’Anònima es convertís en un espai de cultura. Sembla que, en bona part, serà així.

L’actual proposta la valoro molt positivament. És una demostració d’aquella dita que diu ‘ves amb compte amb el que somies perquè es pot fer realitat’. El 2018, a tot l’equip del FABA ens veien com uns utòpics que fèiem volar coloms quan reivindicàvem l’Anònima. Ens hi hem implicat força gent i tocarà veure com es fa realitat el projecte. Hi haurà un espai per a la creació artística, que fa falta, no només a Manresa, sinó a qualsevol ciutat mitjana del país.

Parlem de la faceta musical. Aviat farà deu anys que amb Maria Ribot us manteniu actius dalt l’escenari. Algun secret?

L’amistat hi té molt a veure. I un altre factor determinant és gaudir del que fem. Som formiguetes que juguem a la lliga del mig i busquem el nostre camí, la nostra escletxa. Sabem que no formem part de la lliga d’honor. Estem molt contents del públic que en segueix i valora la nostra proposta. Ells ens donen la gasolina que ens ajuda a tirar endavant. La carrera artística no està exempta de dificultats. Cal que els programadors ens facin confiança i cal la disponibilitat d’espais on actuar.

Li agradaria poder viure de la música.

Amb la Maria, sempre hem compartit la idea de poder viure de les coses que ens apassionen, i la música ho és. Ara per ara, la música és una part del nostre modus vivendi.

En els vostres treballs, al darrere hi ha molta poesia, molta subtilesa. També hi és en l’actual àlbum «Febrer/Agost»?

«Febrer/Agost» és una metàfora que ve a dir que som joves, però no som nous. Ja no som primerencs. Són dos mesos que simbolitzen el període final de l’hivern i de l’estiu. Crec nosaltres dos ja hem cobert diferents etapes amb energia i il·lusió, que no les volem perdre, però ho vivim i temporitzem diferent.

I la vostra música ha anat evolucionant.

Jo era molt talibà de la naturalitat, i en els primers discos es captaven els errors de tocar en directe. A hores d’ara, tot és més treballat.

La confluència del seu amor per la música i el Centre Històric és el festival FABA. Sempre hi ha apostat.

El FABA forma part d’un paquet, conjunt amb Cultura del Bé Comú, que vam fundar el 2018. El FABA s’ha fet realitat a partir de l’activisme i s’ha centrat en aquest festival, mentre que la cooperativa treballa en projectes de cultura transformadora allà on sigui i de forma professional.

La cooperativa també ha tingut continuïtat, com en el cas del FABA?

Sí, continua funcionant, encara que jo estic en una situació d’excedència perquè em vaig incorporar temporalment a l’Ajuntament i no es pot estar a tot arreu i al mateix temps. La cooperativa té diferents projectes entre mans i assoleix bons resultats. Un, amb projecció, és el que es diu «Llums a l’ombra», que es va visualitzar per les festes de Nadal al carrer del Cap del Rec. Té un objectiu social, a partir de propostes creatives i culturals. Em consta que hi ha altres iniciatives interessants.

A l’Ajuntament, una de les feines que ha fet ha estat integrar-se amb equips de ciutats europees que revitalitzen nuclis antics.

El principal aprenentatge és que el que passa al Centre Històric de Manresa no és únic, és semblant a moltes de les ciutat mitjanes i petites del continent. El nostre és enorme i amb peculiaritats, però, excepte en habitatge, estem millor del que sembla.

Som a les portes de les eleccions municipals i es busquen persones amb perfils com el seu. L’han temptat?

No m’han arribat propostes. És un tema que en un futur no descarto, però crec que ara no és el moment.

La política no passa pel seu millor moment i aparenta que es degrada.

Jo no ho veig així. Políticament, soc fill de la generació del 15-M. Abans no havia tingut cap interès per la política. Encara que el sistema no sigui perfecte, no crec que puguem dir que anem a pitjor.

Subscriu-te per seguir llegint