Un científic manresà alerta de senyals de desestabilització en ecosistemes

Un estudi en el qual ha participat l’investigador manresà Jordi Sardans publicat a la prestigiosa revista Natura demostra que en algunes zones del planeta la diferència entre el carboni que capturen i alliberen els ecosistemes a l’atmosfera ha variat molt els darrers anys. Els autors alerten que aquesta variabilitat és un senyal que els ecosistemes podrien estar en risc de desestabilitzar-se i entrar en una espiral que els allunyés de la situació actual i els portés a canvis abruptes.

«Per exemple, als ecosistemes mediterranis hi podríem veure boscos que passarien a ser matollars sense capacitat de retornar a la forma original de bosc», comenta Marcos Fernández, primer autor de l’estudi.

«Poder predir el cicle del carboni és clau en la lluita contra el canvi climàtic», afegeix Jordi Sardans, també autor i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

L’estudi confirma que les zones que més risc presenten de desestabilitzar-se tenen menys boscos, més conreus, són més càlides i han patit augments més grans en la variabilitat de les seves temperatures, fet que podria estar relacionat amb un augment dels episodis de temps extrem com ara onades de calor i de fred.

En el mapa, aquestes regions serien la zona mediterrània, la zona est d’Àfrica oriental, les costes occidentals d’Amèrica del Nord Amèrica i Centreamèrica, Índia i Pakistan i el sud-est asiàtic.

L’estudi fa palès que les regions amb un potencial més elevat de desestabilitzar-se els darrers anys han vist compromesa la seva capacitat de segrestar carboni.

Al contrari, les zones que han tendit a ser menys variables (Amazones o regions del centre i nord d’Europa, entre d’altres) han augmentat la seva capacitat de segrestar carboni.

«En el cas de l’Amazones, veiem concretament que, tot i que durant el període d’estudi, de mitjana, ha perdut carboni, cada cop en perd menys perquè el sistema és ara menys variable que abans», complementa Josep Peñuelas, professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques al CREAF.

L’article ha estat liderat pel CREAF i la Universitat d’Antwerp, Bèlgica, ha tingut la col·laboració d’un equip amb membres del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, de la Universitat de Barcelona; la Universitat Paris-Saclay, de França; de l’International Institute for Applied Systems Analysis, d’Àustria; la Universitat d’Oxford, del Regne Unit; del Max Planck Institute for Biogeochemistry, d’Alemanya; de la Universitat d’Exeter, del Regne Unit; del Canadian Centre for Climate Modelling and Analysis, del Canadà; de la Universitat d’Illinois, d’EUA; del National Center for Atmospheric Research, d’EUA i del National Centre for Atmospheric Science, del Regne Unit.

Subscriu-te per seguir llegint