"Quan estem pensant, les neurones fan química"

«Tot és química» diu Miquel Pons (Manresa , 1956). El manresà és doctor en Ciències Químiques, professor a la Universitat de Barcelona (UB) i coordinador d’un projecte de recerca pioner i únic a Europa. Gestiona un aparell de ressonància magnètica nuclear únic valorat en prop de 9 milions d’euros. D’ell n’ha de sortir, per exemple, medicaments diana o de precisió. Només n’hi ha dos a tot el món. Un a la UB, i l’altre al Japó. Pons va estudiar als «hermanos», com es deia abans i ha explicat a Regió7. A La Salle. Després al Lluís de Peguera. A partir d’aquí, universitat, estades a l’estranger, més química i ressonància magnètica nuclear per observar molècules i els seus àtoms. Manté vincles familiars amb Manresa tot i que confessa que s’hi deixa caure poc. La família paterna era de cal Boter, al carrer Puigterrà de Dalt, perquè hi feien botes. El seu pare era el Pons de les Calculadores Pons.

De les calculadors Pons a la química. Tot un viatge...

Jo de sempre havia volgut ser biòleg, i vaig començar biologia a la universitat. El primer any em vaig adonar que no es podia entendre la biologia sense saber molta química. Llavors vaig començar a estudiar química, també. Vaig acabar les dues carreres i, per tant, estic en una interfase entre la química i la biologia. El que nosaltres fem és parlar amb els àtoms. I quan s'uneixen els uns amb els altres se'n diu química. Les coses que passen que fan que la gent estigui viva se'n diu biologia, i si vols estudiar les regles per les quals això passa se'n diu física. Tot ve a ser el mateix. La ciència no té barreres. I ha uns principis bàsics, i relativament hi ha poques coses. Un cop li van demanar a l'Einstein que què feia quan tenia una idea. Va contestar que no ho sabia perquè n'havia tingut molt poques. Hi ha molt poques coses originals a la vida perquè gairebé tot s'assembla amb tot.

La química és l'origen de tot?

Tot és química. Però té mala fama. En el context de l'alimentació, de l'ecologia, del menjar saludable o del viure correctament, s'associa la química a coses no naturals i potencialment perilloses com derivats del petroli, contaminació, atacs contra la salut. Tant les coses bones, com les coses dolentes també tenen química, perquè tot és química. Si prens un antibiòtic és química, i si emets CO2 és química. Quan cremes petroli és una reacció química, i quan estàs pensant les teves neurones també fan química.

Què és la ciència?

La ciència és una manera d'interrogar el món. Quan no ens posem d'acord en alguna cosa establim les regles del joc. La ciència són les regles del joc. Les ciències bàsiques estan a tot arreu. En sí mateixes no són ni bones ni dolentes. En ciència rarament es pot dir que una cosa és veritat i això posa molt nerviosa a la gent. La gent associa que el científic ha de donar resposta al que tu vols. Els científics tendim a dir segurament és així o sí, però... La gent el que voldria és una religió: això és així, i en el fons l'objectiu de la ciència és intentar demostrar en què t'has equivocat. Aquest missatge costa de transmetre.

La ciència no ho explica tot, doncs?. Sovint creiem que sí...

Una cosa que guanyes amb els anys és descobrir que quan més coses saps, més coses hi ha per descobrir. Als meus estudiants els hi dic que quan fan un experiment i surt el que s'esperaven estan perdent el temps. L'únic que demostra és que teníem raó i tenir raó només satisfà l'ego personal. Però vol dir que no hem après res i que tan sols hem confirmat que el que sabíem era correcte. Quan fas un experiment i no surt, o surt diferent al que has predit, això és interessant perquè vol dir que el que creies que entenies, no ho entenies tant bé. Aquí hi ha la frontera i aquí és on s'ha de picar pedra.

Sembla que parli més de de filosofia, no pas del que entenem com ciència...

I quina diferència hi ha? (riu). La qüestió és entendre el món i estem parlant d'eines per entendre el món.

L'aparell de ressonància magnètica nuclear és una eina per entendre el món i millorar-lo?

Tot el coneixement té la capacitat de millorar el món. Per fer-ho hem de prendre decisions i fer coses basades en el coneixement. Si sabem el que tenim, on som i què fem, és més fàcil prendre decisions per millorar. La ressonància magnètica nuclear és una tècnica que ens permet estudiar molècules a nivell dels àtoms. Hi ha moltes maneres de fer química, i aquesta ens permet comunicar-nos amb els àtoms individuals d'una molècula.

El dia de la inauguració ho va comparar amb una orquestra...

Una molècula, la de la insulina o l'hormona el creixement, està formada per àtoms. Et pots imaginar que una molècula és una orquestra. Els àtoms individuals actuen perquè formen part del conjunt i el so de l'orquestra és el resultat final. Si vols fer que soni millor hi ha d'haver un bon director que ha d'escoltar cadascun dels músics individuals i ajustar-los si no estan a to o fora de tempo. Amb la ressonància cadascun dels àtoms és un músic, i sonen lleugerament diferent uns dels altres tot i que s'assemblin o tots siguin els primers violins. L'aparell té la capacitat de fer distincions entre coses que s'assemblen molt, i en aquest cas les petites diferències es fan importants.

És un aparell, doncs, per observar els àtoms...

Per observar, i a partir d'aquí les preguntes que li fem poden ser de molts tipus. Saber si algú no fa la feina, si una proteïna té una mutació i no funciona bé perquè no funciona bé i com es podria millorar, millorar molècules, o fer molècules que no existeixen. Es pot fer servir com una eina per dissenyar, millorar, entendre el que no funciona o fer coses noves. És una eina com internet. És bo internet?. Per bé o per mal ha canviat el món. La ressonància ens permet tenir informació extremadament detallada dels àtoms que formen les molècules. Com que les molècules estan a tot arreu, la pregunta que facis és el que farà millorar el món o no.

Com hi va anar a parar a coordinar aquest projecte?

Fa molts anys que treballo en aquest camp. Quan vaig decidir fer el doctorat hi havia dos àmbits que m'interessaven. Un era la ressonància magnètica nuclear, que en aquell moment era una cosa que estava començant. L'altra eren les membranes. Havia de decidir i triar si anar a Londres o a París per entrar en un món o en l'altre. I vaig anar a Londres tot i que llavors en sabíem poquíssim d'aquesta tècnica.

I com va sorgir la possibilitat que Barcelona tingués un aparell pràcticament únic al món?

De tant en tant surten oportunitats. L'important és que t'agafin preparat. Ja fa 10 i 15 anys que treballem en aquest projecte. No ha sigut una cosa d'ara. Sempre havíem topat amb el problema dels diners. Els fons europeus Next Generation va obrir la possibilitat que hi hagués una injecció important i ens hi vam posar.

En el projecte hi ha participat, indirectament, un altre científic de Manresa, Xavier Obradors. L'aparell fa servir materials superconductors, que és precisament l'especialitat d'Obradors.

Som molt amics de fa molts anys. Jo li explico la ressonància magnètica nuclear i ell m'explica com funcionen els superconductors. Ha estat un dels pioners en aplicacions de superconductors d'alta temperatura. D'alguna manera ha contribuït a la gènesi d'això.

Subscriu-te per seguir llegint