Un manresà impulsa un medicament que redueix dràsticament els danys dels ictus

David Segarra de la Peña (Manresa, 1969), cofundador i director general d’aptaTargets, amb seu a Madrid, és un enginyer convertit en emprenedor fruit d’un caràcter molt inquiet que ha tingut un gran protagonisme en el desenvolupament d’un medicament, encara en assaig, que pot ser vital per reduir els danys que causa l’ictus isquèmic, que va presentar en la darrera Conferència Internacional sobre l’Ictus, celebrada a Dallas, on van rebre l’enhorabona d’investigadors i metges participants pels resultats obtinguts.  

Agafar a temps un ictus quan es produeix és bàsic per reduir el dany que causa. Cada minut que passa moren dos milions de cèl·lules; és la primera causa de discapacitat i la primera causa de mort en les dones i «cada vegada afecta gent més jove», alerta el manresà, fruit dels mals hàbits. 

Segarra va estudiar a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa i va fer l’enginyeria de Camins a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i un màster a IESE amb el qual va poder cursar un semestre a la Universitat de Berkeley (Califòrnia). Més endavant, va fer formació específica en els àmbits de l’emprenedoria i de la biotecnologia. El seu pare, Joan Segarra Hernández, va ser director de l’Escola de Mines de Manresa (actual EPSEM-UPC), de la qual va ser el primer catedràtic de Física. Posteriorment, el van nomenar vicerector de la UPC. 

Segarra va viure fins als vint anys a Manresa, d’on va marxar a Barcelona. L’any 2000 es va instal·lar a Madrid amb la seva esposa, que és gallega i amb qui van decidir triar un punt mig al mapa entre Galícia i Catalunya. A la capital va treballar com a consultor d’estratègia, però no era un àmbit que l’engresqués prou. Amb un grup de socis i amics, el 2006-2007 van fundar Igen Biotech, un projecte que, tot i que no va quallar, li va permetre entrar en l’apassionant món de biotecnologia. 

Els aptàmers

El 2011, amb científics del centre d’investigació de l’Hospital Ramon i Cajal, van crear l’empresa Aptus Biotec, una plataforma tecnològica multiprojecte «centrada en un tipus de molècula sintètica molt innovadora», els aptàmers. «Quan d’una cadena d’ADN o d’ARN en trenques un tros, obtenim un aptàmer». El que fa la biotecnologia és buscar una aplicació diagnòstica o terapèutica específica d’aquests fragments. 

Fruit de la col·laboració amb la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid per trobar un tractament terapèutic per a l’ictus en va néixer ApTOLL, el medicament que ara està en assaig. La biofarmacèutica aptaTargets, dirigida actualment pel manresà, és una empresa derivada d’Aptus creada específicament per desenvolupar ApTOLL, un antiinflamatori per a la fase aguda de l’ictus. És on va decidir centrar els esforços a partir de 2017, un cop obtingut el finançament i reclutat l’equip necessari. El 2019 es va iniciar el primer assaig clínic. 

Quan el temps és or més que mai

Quan hi ha un ictus isquèmic, explica, «el cos genera un tap que fa un bloqueig de les artèries que van al cervell, de manera que una part queda sense oxigen» i el teixit que envolta la part central de les cèl·lules es comença a danyar. En aquest cas més que mai, el temps és or. Cal identificar on s’ha produït el coàgul i injectar un trombolític per dissoldre’l abans de quatre hores perquè, en cas contrari, els efectes secundaris són pitjors. Una altra tècnica és la trombectomia, un tractament endovascular que consisteix a absorbir el coàgul. No tots els hospitals el poden oferir, però. És el cas de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, esmenta. 

Protegir el teixit en risc

Segarra comenta que, tot i que aquesta tècnica «ha suposat un salt important en el tractament, no és suficient» perquè, igualment, un 90% dels pacients que han rebut aquest tractament acaben tenint alguna discapacitat o no se’n surten directament. És per això, remarca, que «els metges estan buscant tractaments complementaris per protegir el teixit en risc». El problema és que «molts assaigs que s’han fet els últims anys han fallat». Fins ara. 

La seva molècula, que en la fase 1b/2a dels assaigs clínics ha donat resultats «molt positius de seguretat i d'eficàcia» i que ara passa a la fase 3, «es dirigeix directament a la inflamació». 

Un 50% de reducció del dany

Les següents 48-72 hores de l’ictus isquèmic, en la fase aguda, es produeix una gran inflamació provocada per la manca d’oxigen. El que fa ApTOLL, el neuroprotector desenvolupat per la companyia biofarmacèutica de Segarra, és «reduir i controlar aquesta resposta inflamatòria», amb la qual cosa «redueix el dany al cervell». 

Al cap de tres dies, mitjançant una ressonància magnètica, es pot mesurar i, en la fase 2 dels assaigs, s’ha comprovat que hi ha un 50% de reducció del dany i, el que encara és més important, que al cap de tres mesos, en un test funcional als pacients, sense el neuroprotector, no n’hi ha cap que no tingui cap conseqüència. «El nostre fàrmac ha demostrat que redueix significativament la discapacitat funcional a llarg termini i la mortalitat del 18% al 5%». 

En l’assaig de fase 1b/2a hi han participat 151 pacients de 14 hospitals, dels quals quatre són de Catalunya, i l’ha dirigit el Dr. Marc Ribó, de l’Hospital Vall d’Hebron. L’objectiu és que ApTOLL es pugui comercialitzar el 2027, de manera que es pugui administrar a les persones que han patit un ictus quan entren a l’hospital i, fins i tot, a les ambulàncies que els porten a l’hospital.

Subscriu-te per seguir llegint