El manresà Jaume Llussà, que va ser condemnat a vuit mesos de presó per pertànyer a Terra Lliure, mor als 61 anys

El manresà Jaume Llussà Llorens, condemnat els anys vuitantes com a membre de Terra Lliure, ha mort als 61 anys. La seva detenció i judici va generar una gran commoció a Manresa.

Va ser jutjat en el primer judici contra Terra Lliure, celebrat el 30 de juny i el 8 de juliol de 1983, en què va ser processat juntament amb el també manresà Pere Bascompte. Aquest va ser condemnat a nou anys de presó i Llussà, a vuit mesos. Els van jutjar acusats de pertànyer a la banda armada i d'haver portat a terme el segrest i l'agressió -un tret a la cama- a Federico Giménez Losantos, un dels signants del Manifest dels 2300 que, entre d'altres, atacava la immersió lingüística i s'oposava a la normalització del català.

La cerimònia de comiat de Llussà tindrà lloc aquest diumenge, a les 12 del migdia, a l'oratori de Mémora, a les instal·lacions properes al cementiri de Manresa.

Terra Lliure va ser una banda armada d'ideologia independentista catalana i socialista. Fundada el 1978, va cometre més de 200 atemptats, amb un balanç de cinc víctimes mortals, quatre de les quals membres de l'organització, i desenes de ferits. Es va dissoldre el 1991. Fins aleshores, les forces de seguretat de l'estat van detenir 300 persones que hi estaven vinculades, entre les quals Llussà, que en va ser un militant històric.

El manresà, que patia una greu discapacitat visual, ha mort a conseqüència d’un vessament cerebral.

Les detencions, el 1981

El 3 desembre de 1981 a la matinada, una operació a emparada per la llei antiterrorista va portar als calabossos de Madrid cinc joves manresans. Tres van ser alliberats al cap de pocs dies, però n'hi ha haver dos, Bascompte i Llussà, que van ser retinguts a la presó de Carabanchel, jutjats l'any 1983 i condemnats perquè el tribunal va considerar provat que havien segrestat l'intel·lectual espanyolista Federico Giménez Losantos.

Llussà tenia quan el van detenir 20 anys i treballava en el sector de l'ensenyament.

Les detencions dels cinc joves va generar mobilitzacions a la capital del Bages, amb la recollida d'adhesions a un document en el qual es defensava que tots ells havien mostrat una "provada trajectòria ciutadana". El van signar la majoria de les associacions de barri i també nombroses entitats culturals, a més a més de 2.000 persones a títol personal.

Als dos manresans que no va deixar anar, Bascompte i Llussà, també els van acusar de participar directament en atemptats contra la caserna de la Guàrdia Civil a Terrassa, ala delegació d'Hisenda de Tarragona i a l'empresa Fecsa a Tarragona, a banda de vincular-los a Terra Lliure.

Subscriu-te per seguir llegint