Antoni Junyent, pacient de Cardiologia: "Em trobo bé i no he tingut cap sensació que el marcapàs fallés"

Fa dos mesos que Antoni Junyent Fígols, veí de Súria, porta un marcapàs. Sota la clavícula, com tothom, on se li dibuixa un petit bony. Els cables del marcapàs arriben el cor a través d’una vena. És dels dispositius que es controlen a distància via telemàtica, amb la qual cosa «t’estalvies haver de baixar a l’hospital i si hi ha algun problema ells ho veuen abans».

Junyent patia bradicàrdies. És a dir, el cor li anava a un ritme cardíac inferior al normal amb el perill que arribés a patir un bloqueig, i un síncope, una pèrdua de coneixement momentània. Just el contrari d’una taquicàrdia.

A l’estiu passat li van implantar a Sant Joan de Déu un holter per controlar el ritme cardíac, «i a la revisió que em van fer el febrer en van detectar que havia tingut dues crisi, una al setembre i una el gener», ha explicat a Regió7. En cap cas va perdre el coneixement. Amb la família van lligar caps. La crisi del setembre va ser durant el sopar. «Parlàvem d’alguna cosa i vaig perdre el fil, em vaig despistar, però no vaig perdre el coneixement. Tot i així el holter va identificar una aturada de 3 o 4 segons». El gener era a casa areglant una porta «i em va caure una caixa que tenia entre les mans. Tampoc no vaig caure ni vaig tenir cap síncope».

A la revisió amb Cardiologia de la Fundació Althaia el febrer passat «em van dir que el més indicat seria portar un marcapàs per evitar aquestes aturades». El van operar el 22 de febrer per implantar-li el dispositiu.

Junyent ja havia tingut altres episodis d’aquest tipus que en un primer moment es van relacionar amb atacs d’epilèpsia. El juliol passat , estant-se a casa, sí que va patir un síncope. Va perdre el coneixent, va caure a terra i es va fracturar la mandíbula. Va ser llavors quan els metges van decidir fer la prova amb el holter.

«És la solució si així assegurem que s’evitin aquests síncopes. Venen sense avisar ni et dona cap alerta, cap alarma prèvia que et pugui passar alguna cosa. Jo no me n’adono. Quan em desperto m’ho expliquen». Continua dient que «si amb el marcapàs ho controlem, doncs és un pas endavant. S’havia de trobar una solució no tan sols perquè et puguis fer mal a tu mateix, sinó fer-ho a tercers». No ha patit més crisis. «Em trobo bé i no he tingut cap sensació que fallés».

Ha de tenir certes precaucions, explica. Per exemple si s’ha de fer una ressonància ho ha de fer saber, aparells com una trepant no se’l pot posar a l’alçada del marcapàs, igual que un mòbil, i ha d’evitar els arcs de seguretat dels aeroports.

Subscriu-te per seguir llegint