El debat electoral a Manresa sobre infraestructures i model de ciutat evidencia la manca de consensos

Lamentacions sobre mobilitat i problemes clau de futur, cadascú per la seva banda, al debat de la Taula de Territori

Francesc Galindo

Francesc Galindo

El debat de la Taula de Territori celebrat a la seu de la Cambra de Comerç de Manresa si alguna cosa va posar de manifest va ser la consciència de les mancances i greuges sobre infraestructures i model de ciutat i, alhora, la inconsciència que el camí per assolir victòries passa pels consensos.

En una autèntica calamarsada de pronunciaments -moderada per la periodista de RAC1 Mar Poyato- sobre carreteres, servei ferroviari, bus, urbanisme, centre històric i prioritats de govern no hi va haver cap eix de consens.

Gairebé acord amb el bus a Barcelona

La voluntat d’actuar perquè el transport en bus amb Barcelona deixi de generar queixes d’usuaris semblava que posava de bracet, més o menys, els representants de les nou candidatures convidades al debat fins que va intervenir l’alcaldable Marc Aloy (ERC) per fer notar que l’assumpció de l’exregidor republicà d’Urbanisme David Aaron López de la direcció dels Serveis Territorials de Territori a la delegació de la Catalunya Central havia coincidit amb l’acord perquè, partir del 15 de maig, el servei tingui quatre expedicions directes més d’anada i quatre més de tornada.

Es desactivava així la iniciativa que sumava adeptes per denunciar la concessionària Monbús per incompliment de contracte. També va dir, en un altre moment, que calia «menys frivolitat i més responsabilitat per no rebentar els consensos». Es referia a l’acord d’inversió de 30 milions d’euros per fer la redacció del projecte informatiu enguany d’una variant de la C-55 a Castellgalí. Aloy va respondre als que blasmaven la ratera en què s’ha convertit la C-55 que la contrapartida era que «no hi ha morts».

Pel que fa a la C-55, però no només, l’alcaldable de Junts, Ramon Bacardit, va assegurar que calia «posar-se el ganivet a la boca i anar a Barcelona i on calgui a exigir millores». Bacardit va lamentar la manca de «lideratge» que havia tingut la ciutat en matèria d’infraestructures i  i va reiterar la prioritat de reestructurar el departament d’Urbanisme de l’Ajuntament.

El soterrament en el punt de mira

Però també li va tocar el rebre quan l’alcaldable socialista, Anjo Valentí, va recordar que el primer que calia era explicar les coses i que el govern d’ERC i Junts a la Generalitat i a l’Ajuntament havien «amagat» que per una vegada que s’invertien unes desenes de milions d’euros per soterrar la via dels Ferrocarrils d e la Generalitat fos «com a contrapartida a que haguem de fer transbordament a Martorell», cosa que no millora sinó empitjora el panorama.

En aquest context, la número 2 de Fem Manresa, Gemma Boix, va fer notar que a la taula de debat estava «envoltada de partits que han governat i que no han fet res», sobretot pel que fa a apostar per la millora del ferrocarril. La número 3 de Manresa en Comú Podem, Laura Masana, també va apostar perquè «els milions del soterrament vagin a relligar la comarca» mitjançant el tren. 

«Un gol per l’esquadra» va ser la descripció que Joan Vila, alcaldable d’Impulsem Manresa, va fer del projecte de Ferrocarrils de «fer una estació molt maca a Manresa a canvi de que haguem de fer transbord a Martorell».

L’alcaldable de Ciutadans, Andrés Rojo, va constatar que «Manresa no ha tingut un projecte integral consensuat de llarg abast». Per la seva part, l’alcaldable del PP, Josep Lluís Javaloyes, constava que «la Catalunya central està deixada de la mà de Déu a nivell d’infraestructures» mentre que el candidat del Front Nacional, Sergi Perramon, somniava en «Convertir Manresa en la Girona de la Catalunya central».

Subscriu-te per seguir llegint