«No he vingut perquè em regalin res, he vingut per treballar»

Lina Marcela és de Cali, Colòmbia. La situació econòmica i la inseguretat al seu país la van fer decidir a marxar-ne amb la seva filla de 7 anys. «Vaig venir a Manresa per un conegut. Vaig venir directament aquí perquè era el primer cop que viatjava a Espanya».

No té papers ni feina. Ha intentat trobar-ne, però no ho ha aconseguit perquè, «lògicament, em demanen documents perquè no volen contractar gent que no en tingui. Si no fos per les ajudes de la plataforma, la veritat és que em seria molt difícil menjar». Per ara, està vivint en un pis on la mestressa «no em fa pagar res mentre m’ubico perquè no tinc res per poder pagar un pis o una habitació». Hi va arribar a través de l’església on va. Voldria treballar del que fos. «Sé cuinar, sé netejar. Al meu país vaig estudiar infermeria».

Explica que va anar a Càritas, però que no la van poder ajudar perquè em van dir que tothom qui hi arriba ho fa a través dels serveis socials, però «allà no me’n van dir res. L’únic que em van dir és que em podien donar el full per venir a la plataforma d’aliments. La veritat és que vaig triar el pitjor país per venir. No he vingut perquè em regalin res, he vingut per tenir l’oportunitat de treballar».