Entrevista | Andrés Rojo Hernández Alcaldable de Ciutadans a Manresa

«Podem sorprendre a l’hora de pactar»

Andrés Rojo assegura no entendre que la capital del Bages no s'hagi escarrassat més per tenir millors trens i carreteres

Andrés Rojo Hernández, alcaldable de Ciutadans

Andrés Rojo Hernández, alcaldable de Ciutadans / MIREIA ARSO

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Andrés Rojo Hernández (Zamora, 1975), cap de llista de Ciutadans a Manresa, és Director de compres d’ICL per a les plantes d’Espanya i pilot d’aviació comercial.

Músic, toca el baix elèctric, de compartir escenari amb Héroes del silencio, Magneto, Los secretos, Los inhumanos, No me pises que llevo chanclas, Los albañiles, Mikel Erentxun, Seguridad Social, David Santisteban, Los piratas i Los parachoques ha passat a compartir el saló de plens durant 8 anys amb representants d’altres formacions polítiques a les quals no els acostumen a agradar ni la música ni la lletra de les seves intervencions.

Es torna a postular com alcaldable de Ciutadans a l’Ajuntament de Manresa just quan afirma que torna a assajar amb el seu grup de pop Wanted i a fer nous temes amb els antics companys.

Vostè apareix com a defensor de consensos, però fa 4 anys Ciutadans va aconseguir 2 regidors a Manresa i només queda un, vostè, perquè Miguel Cerezo, ha deixat el grup per passar a ser no adscrit. Aquí els consens no ha funcionat, oi?

Està clar que el partit no passa pel seu millor moment hi ha hagut persones, a Manresa i en altres llocs, que han decidit saltar del vaixell. Jo no, jo em quedo. A més, aquest senyor es va presentar a un procés intern per participar a la junta de govern de l’agrupació. No va ser refrendat pels militants i va acabar optant per deixar el partit.

Què faria amb el català a l’escola si manés?

El millor per als nostres fills i filles és que hi hagués una escolarització trilingüe. Crec que l’error que està cometent el govern català és convertir la llengua en una imposició i si hi ha una baixada de l’ús social de la llengua crec que és atribuïble a això. No es pot intentar polititzar l’idioma forçant el sistema d’implantació. Crec sincerament que aniria millor si s’actués amb més naturalitat.

Què li agrada tant del nou pla de mobilitat de Manresa, liderat per ERC, per donar-li un suport més sense fissures que el propi soci de govern Junts?

Molt fàcil, d’entrada el pla de mobilitat es va estar treballant durant molt de temps en trobades en les quals tots els grups polítics municipals vam participar. El pla recull propostes que Ciutadans va posar sobre la taula. I no només recull propostes nostres sinó també d’altres formacions polítiques.

Amb això n’hi ha prou?

Nosaltres som un partit en el qual es pot confiar. Nosaltres hem donat la nostra paraula, hem fet feina i hem acordat un manifest polític que acompanyi el document. El que no entenc ni comparteixo és que si s’havia acordat entre tots aquest pla de plans i s’havien debatut les mesures i el contingut després es faci marxa enrere. Nosaltres no canviem de parer per la proximitat d’una campanya electoral, som com son en campanya, sense i cada dia.

Cal canviar-li el nom a la plaça de Crist Rei pel de Neus Català?

Crec que allò més important a l’hora d’establir canvis de nomenclatura és comptar amb el consens de les persones que viuen en els indrets afectats. Els canvis poden estar justificats si molesten perquè històricament representen altres moments polítics de Catalunya i d’Espanya amb els quals avui dia cap demòcrata se sent identificat.

Però vostè va votar a favor del canvi de nom de la plaça Montserrat, oi? 

Sí.

I com es diu ara?

No ho sé. 

Es diu Palmira Jaquetti Isant.

Sí, és veritat. Vaig mirar la seva biografia quan es va plantejar el canvi de nom i em va semblar espectacular. He de dir que no formo part de la junta del nomenclàtor ni he estat convidat a cap reunió, personalment. El que se suposa és que per aplicar un canvi de nom hi ha d’haver un consens polític i ciutadà.

Vostè amb qui pactaria i amb qui no pactaria després de les eleccions?

Nosaltres podem donar suports puntuals a molts partits. El que té de bo ser al centre de l’espectre polític és que podem pactar temes puntuals que provinguin de dreta o d’esquerra sempre que ens semblin adequats. No tinc problemes a tractar temes amb ERC, PSC o fins i tot amb Fem ni em posaria d’esquena a escoltar partits com Junts, Impulsem o el PP. I aquí em quedo.

Quin govern desitjaria per a Manresa el proper mandat? Amb quines formacions, sense tirar pilotes fora: Ciutadans i qui més?

Un de Ciutadans seria un canvia real.

Ciutadans i qui més?

Ciutadans i Ciutadans. La resta seria haver d’adaptar-se i tractar de fer el millor amb les cartes que hi hagi sobre la taula. Això sí, ha d’entendre que som ciutat d’acollida, però hem de fer les polítiques correctes perquè totes les persones que venen d’altres parts d’Espanya o de fora d’Espanya puguin integrar-se correctament i tenir una vida plena i satisfactòria. Hem de posar totes les eines, perquè sinó no és que sigui dolent per a la ciutat, que probablement també, sinó sobretot per aquestes persones i les seves famílies.

D’acord, però qui seria el soci prioritari?

Jo no tinc una prioritat. No és que jo digui que podria anar de bracet del Partit Popular, el que dic és que podríem arribar a sorprendre amb qui podríem pactar. Tot dependrà de seure en una taula, confrontar programes, treure temes que és palla -temes identitaris que no van amb la defensa del municipalisme- i a partir d’aquí parlem-ne.

Parli’m dels altres alcaldables molt breument, amb una frase:

Marc Aloy és una persona molt tècnica; Ramon Bacardit representa el passat, Anjo Valentí és la intransigència; Roser Alegre, combativa en la lluita pels propis ideals; Ana Querol forma part de la política més populista; Josep Lluís Javaloyes representa la dreta clàssica de l’Estat; Joan Vila crec que cercaria consensos; Sergi Perramon és una persona preparada però equivocada.

Què li diuen pel carrer? L’animen, el critiquen, l'animen...

Sincerament quan muntem un event o una carpa, per exemple el dia de Sant Jordi, se’ns acosten molts ciutadans a animar-nos, més dels que esperàvem.

Pensaven que amb la desfeta del partit la cosa aniria encara pitjor?

A la gent li agrada que continuem en el combat. Hi ha una part molt important de la ciutadania que no se sent representada per molts dels partits que hi ha en l’actualitat. I la nostra gran bossa de collida de vots correspon a persones que no estan molt polaritzades ideològicament i que cerquen polítiques equilibrades. Persones que defugen del teatre de la política, de les exageracions que veiem en període electoral i que es troben còmodes amb representants en els quals puguin confiar i respecte als quals tinguin la seguretat que respectaran les normes i tècnicament es troben preparats per aportar en positiu. 

Fa 4 anys l’entrevistava i deia que l’Ajuntament havia claudicat en la millora de les infraestructures. Durant els darrers 4 anys s’han donat passos endavant?

Òbviament seguim igual que fa 4 anys en aquest tema. Nosaltres sempre hem brandat la bandera del desdoblament de la carretera C-55, que s’aixequin les barreres de la C-16 i que el servei ferroviari sigui el que correspon al segle en el qual ens trobem.

No els han fet cas.

No, no ens han fet cas. Caldria recordar que a Manresa l’alcalde és d’Esquerra i del mateix color polític que el president de la Generalitat. Resulta molt evident que no hi ha hagut prou pressió política des del territori.

Per què creu que no hi ha hagut aquesta pressió política suficient des del territori sobre la millora de les infraestructures de comunicació?

Més que respostes sobre aquest fet jo tinc preguntes: què ens amaguen realment? Per què no avancem a l’hora de donar solucions a necessitats evidents?

Esperava que tingués respostes i no preguntes...

Nosaltres no governem. Considerem necessari un desdoblament complet de la C-55. Crec que la gent cada cop és més conscient del que està passat en direcció Solsona, amb la quantitat de sinistres en la carretera. Sí que és veritat que amb les mesures aplicades a la C-55 s’ha reduït el nombre de morts, però no podem ser una ciutat que estigui a l’avantguarda de Catalunya amb les infraestructures per carretera i ferroviàries que tenim. Això ho veu tothom i, també, que no hi ha solucions a la vista.

Insisteixo a demanar per què ens trobem en aquesta situació?

No s’ha tingut ni la capacitat ni la convicció per exercir la pressió necessària per canviar aquesta realitat. Un canvi que resulta completament necessari. El que més em sorprèn és que Manresa tingui clar que un dels seus valors és la posició geogràfica central que té en relació al conjunt de Catalunya, però, al mateix temps no aprofiti aquesta potencialitat per créixer, per arribar a altres punts de Catalunya de forma competitiva. Si les infraestructures fossin diferents el territori també ho seria.

Digui’m una proposta programàtica.

Cal canviar el model econòmic industrialitzant la ciutat en comptes d’anar pujant la pressió fiscal ciutadana.

Subscriu-te per seguir llegint