Ana Querol: «Unir En Comú i Podem és un encert»

Ana Querol encapçala per segona vegada consecutiva una candidatura. Si el 2019 va ser amb Manresa En Comú, ara és amb Manresa En Comú-Podem. En aquest temps, ha guanyat experiència i seguretat, però no ha perdut el to pausat quan parla. El timbre de la veu només se li endureix quan es refereix als dos partits d’extrema dreta que participen en la contesa electoral.

L’únic regidor de Podem que hi ha hagut a l’Ajuntament de Manresa va ser al mandat del 2015. Els dos darrers no hi han entrat. Creu que, amb el ressò de la presència de Podem al Govern estatal i amb la davallada de la febrada independentista, poden trobar-hi un lloc?

Crec que és important, d’una banda, que la candidatura sigui Manresa En Comú-Podem, units. Això és un encert: unir forces i formes de fer. I haver demostrat en l’àmbit estatal com n’és d’útil el nostre espai polític i com realment es poden fer les coses bé. Allò del «sí se puede». Hi ha propostes com la pujada del salari mínim interprofessional que deien que generaria atur. Doncs no. L’està reduint, per tant, ens ajuda a poder dir que a Manresa les coses també es poden fer bé. Que també les podem fer des de la justícia social, el feminisme i l’ecologisme, i el que plantegem és ambiciós però toca de peus a terra.

Li parlava del tema de la independència. Creu que els va penalitzar en les eleccions anteriors?

El Procés, que no és el mateix que l’independentisme; la polarització de postures molt radicals, i que això ho impregnés tot, perquè hi havia qüestions de política municipal que no tenien res a veure amb la forma d’estat, va intoxicar la política en general i, de vegades, fins i tot altres aspectes de la vida. Segur que en aquests moments no som en aquesta situació.

Digui una cosa que creu que l’Ajuntament ha fet bé aquest mandat i una que consideri que ha estat un error garrafal.

Una cosa que ha fet bé és augmentar el servei d’atenció domiciliària, que fa quatre anys estava per sota de la meitat del que havia de ser. Nosaltres també plantejàvem que es zonifiqués en superilles socials, i això, que era un plantejament de Manresa En Comú, la regidora actual s’ho ha fet seu tímidament, però una mica ho està implantant. Lògicament, si ho proposàvem és perquè pensem que és molt positiu, tot i que queda molt camí per recórrer en aquests temes. I, sobre una cosa que han fet malament, crec que la mobilitat s’ha encarat totalment malament. Tant el plantejament del soterrament dels FGC, que no té cap ni peus, ni té res a veure amb mobilitat sostenible, com les accions concretes en el trànsit, que encara s’estan fent amb el cotxe en el centre de tot i, si no, mirem el cas dels Països Catalans, que no té carril bici, que no té bones voreres, que està pensada per anar amb cotxe i, en general, el nou pla de mobilitat, que té coses positives, és clar que sí, però que neix obsolet.

Perdoni, però a l’avinguda dels Països Catalans hi ha un tros de vorera, no ampla, amplíssima.

Aquest és el problema. Tenim carrers sense voreres o amb voreres molt petites, i d’altres amb una vorera gegant però sense a l’altra banda. No hi ha una coherència. Si l’avinguda dels Països Catalans la vols fer sencera a peu, no és un lloc amable. En absolut. I, a més, per fer-la, s’han carregat el jardí de la residència La Font.

Què l’ha feta decidir a tornar a encapçalar la llista?

És una decisió que no he pres sola, sinó que ha vingut, també, pel suport dels companys, que hi ha vegades que ho tenien més clar que jo. El que sí que tinc clar és que a l’Ajuntament calen persones treballadores, que creguem i posem al davant la ciutadania, i penso que jo ho puc ser i... per què no.

Se sent més preparada que fa quatre anys?

Em sento més còmoda en coses com aquesta entrevista (riu). Evidentment, aquests quatre anys, com a Comuns i també com a Podem Manresa, hem fet molta feina. Hem treballat molt, hem avançat molt i, lògicament, estic més acostumada a certs espais i a certes coses. Que tampoc no és el més important. M’explico. El més important és tenir clar què vols fer. Posar això al davant, les persones en el centre, la cura de la ciutat i dels seus barris, però sí que, segurament, se’m nota menys tensa i menys fora de lloc. Segur que sí.

Laura Massana, que el 2019 tancava la llista, ara va de número 3. Per què el 2019 no i ara sí?

En general, aquesta llista té a veure amb la feina que hem fet aquests quatre anys, que n’hem fet molta. La Laura sempre n’ha fet molta, però aquest cop tothom vam tenir clar que havia de tenir un lloc molt alt i, de fet, és el més alt que li podíem donar des de Catalunya En Comú. No només s’ho mereix, sinó que tindria una capacitat enorme de fer coses positives per a la ciutat.

I per què el 2019 no? Tot i que tancava la llista, que és un lloc especial, de reconeixement.

Són llistes diferents. Són formes de treballar diferents. No em facis dir que una llista és millor que l’altra. Són moments diferents i era el paper que la Laura ha volgut jugar en aquests darrers temps i que tenim clar que pot jugar en els propers quatre anys.

Aquesta vegada van junts En Comú i Podem. En la contesa electoral anterior no, i hi va haver una mica d’estira-i-arronsa per la propietat de Podem, amb Carmelo López, que era de Manresa En Comú. Què ha canviat?

Ha canviat la voluntat de treballar junts. Això és el més important, i trobar l’espai i la forma de fer-ho.

De fet, que anirien junts ho van dir fa molt, el juny del 2022.

Sí. Home, una candidatura no es fa en quinze dies i no és en absolut el que nosaltres hem plantejat. Hi ha molta feina prèvia i anar-nos trobant pel camí. No és una coalició que ens hem repartit uns números i cadascú ha posat els seus, sinó que hem trobat un espai comú i això és molt positiu.

Tenint en compte que a Manresa en Comú hi ha la mateixa persona, vostè, i que a Podem Manresa ha canviat, potser és que el problema era a l’altra banda?

La feina és col·lectiva i jo crec en la política com una lluita col·lectiva d’una organització, d’un grup de persones, i no de personalismes. A mi no em toca explicar com funciona l’altra organització. El que em toca és estar agraïda i veure com a positiu que estem en aquest moment en què segurament totes dues organitzacions i equips de treball, amb els canvis que cadascú hagi tingut, hem avançat per trobar aquest espai en comú.

Fa quatre anys va assenyalar com un tema prioritari el del lloguer i l’habitatge. Ho continua sent?

Sí. Sobretot perquè la Generalitat no ha fet la seva feina. Fins fa uns dies tampoc no teníem una Llei d’habitatge estatal que donés totes les eines que podíem tenir i, a més, l’Ajuntament de Manresa no ha fet tot el que podia fer, ni de bon tros. Altres ajuntaments han fet molt més. Aquesta combinació ens posa en una situació més difícil i precària que fa quatre anys.

A Manresa hi ha nou blocs ocupats per la PAHC, que és simptomàtic. Digui alguna mesura que faria només entrar a la casa gran?

La primera és la persecució dels fons voltors i dels bancs, que estan especulant, tancant pisos i no posant-los de lloguer. Se’ls ha d’obligar a fer lloguer social. D’altra banda, s’ha de donar resposta a molta gent. Per tant, necessitem habitatge social també públic. Les noves promocions han de destinar un 30% al lloguer social, i el que ens permet la Llei actual és topar el preu del lloguer en determinades zones, i a Manresa n’hi ha unes quantes on està disparat. Algunes propostes són aquestes. En tenim moltes més perquè és un tema molt greu i molt complex.

Parli’m dels altres alcaldables molt breument, amb una frase. Comencem per Marc Aloy:

Políticament, té idees positives per a la ciutat, però no ha prioritzat les persones, entre altres coses, pels companys de viatge;

Ramon Bacardit:

Ha demostrat que no es responsabilitza ni de la feina que ha fet ell ni la dels seus i, a més, culpabilitza les persones més vulnerables de la situació precària de la ciutat;

Anjo Valentí:

Com sol passar amb el PSC, és un misteri què farà després del 28 de maig i, en política, jo crec que l’honestedat passa perquè tothom sàpiga què pensa fer amb el seu vot;

Roser Alegre:

Fins ara, la CUP no ha estat realment útil per a la ciutat. Són gent amb molt bones idees i propostes, però amb poca empenta per portar-les a la realitat;

Andrés Rojo:

És un senyor molt amable i molt simpàtic, però molt de dretes;

Josep Lluís Javaloyes:

Jo crec que és tan desconegut a Manresa com Manresa li és desconeguda a ell, i això és el que hem vist aquests dies;

Joan Vila:

El que sé d’ell, que no és gaire, és que fa grans propostes de macroprojectes, però, després, desconeix la realitat del dia a dia de les persones de Manresa. Això no sembla preocupar-lo;

Sergi Perramon:

És un senyor que sap molt bé com dir coses molt terribles. És molt curós per dir de forma molt elegant coses molt terribles i mentides molt grosses;

Inma Cervilla:

No la conec.

Subscriu-te per seguir llegint