«A Manresa hi ha un descontrol amb el padró»

Sergi Perramon Subirana (Manresa, 1993) és nascut al barri de les Escodines de Manresa. Va estudiar Ciències Polítiques, es va graduar en Dret a la UOC i va fer estada a la Universitat Portucalense, a Portugal, per especialitzar-se en Dret Internacional. Treballa de comerciant al negoci familiar, a l’empresa Uniplant. 

Qui és Sergi Perramon? 

És un home que sempre ha crescut a la zona de Santa Clara, al carrer del Peix. Encara que a casa s’ha parlat de política, ningú hi ha tingut una implicació directa i jo, a partir de llegir llibres de Prat de la Riba, de Macià, em vaig impregnar de la consciència nacional i m’hi vaig involucrar. Vaig començar a militar a la JNC per lluitar per la independència, però vaig veure que era una empresa de col·locació per a càrrecs públics de gent jove i no una lluita patriòtica de veritat. A partir de l’1 d’octubre em vaig desenganyar molt, fins que, durant el confinament, vaig dir: el país s’ensorra, el català perd parlants, en el tema de la independència ens han enganyat. Si algun dia tinc fills no m’ho puc mirar des del sofà. Necessito tornar a participar, i qui coincidia més amb aquests postulats és el FNC. 

...definit com xenòfob i independentista. Discuteixi-m’ho.

I tant que li discuteixo! De fet, sempre dic que ja ningú s’ho creu perquè, gràcies a les municipals, ens hem pogut donar a conèixer i el que diem és el que diem els catalans quan anem a fer un cafè, als dinars de Nadal. No estem en contra de la immigració, estem a favor que hi hagi un altre tipus de gestió, com fan els països desenvolupats d’Europa. Qui vingui aquí ha de venir a treballar i a integrar-se a la cultura catalana. 

Primer els de casa?

Aquest és un lema amb el qual va començar la campanya una persona que sí que és xenòfoba, que és Josep Anglada, i nosaltres, més que primer els de casa, mirem pels de casa, i també són els que volen venir i respectar les nostres normes i costums i aportar a aquesta casa.

I els que no? 

Bé, hi ha persones que segueixen els tràmits legals per pertànyer a la nostra societat i d’altres que venen de forma il·legal i salten a la cua dels que estan fent les coses bé. Aquests, igual que un català que se’n va a Noruega i no segueix les normatives d’allà, han de tornar a treballar al seu lloc d’origen. 

Què faria primer si fos alcalde?

Posar-me en contacte amb les entitats, associacions, per recuperar aquesta ciutat, que ha entrat en una espiral de decadència. I, sobretot, tractar la gent com adulta i posar sobre la taula els problemes que hi ha a Manresa, que són molts i alguns molt espinosos. 

Què en pensa de la plataforma d’aliments?

Que no hauria d’existir, en una societat que funciona. Que una mica respon al que deia abans. Nosaltres creiem que la millor política social és crear riquesa. El que és millor per a tothom és donar la canya en comptes del peix i aquí s’està donant el peix.   

En el qüestionari ha dit que de Manresa n'eliminaria la inseguretat. Posi tres exemples.

En primer lloc, hi ha un descontrol amb el padró. Moltes persones de ciutats on hi ha mesures més granítiques i de control del padró venen aquí i poden empadronar-se a habitatges ocupats, i això fa que normalment siguin persones conflictives que porten problemes al carrer. L’altre són les ocupacions, sobretot les que afecten habitatges de particulars. Solen portar problemes de convivència, brutícia i, moltes vegades, tràfic de drogues. I l’altra és que creiem que falta més policia al carrer i menys a les oficines. 

Faci’m un perfil de la persona que considera que està generant aquesta inseguretat.

Hem importat una criminalitat més propera als països del Tercer Món que a Europa occidental.

La independència, per què?

Per què Catalunya som una nació mil·lenària i tenim el dret a existir, a preservar la nostra identitat i a ser la societat més pròspera del sud d’Europa.  

Defineixi amb una frase els altres candidats. Marc Aloy: És un coneixedor de Manresa que si no estigués al partit que està podria fer millor les coses; Ramon Bacardit: És un entusiasta, tenim bastants punts en comú; Anjo Valentí: És una persona propera que representa aquell socialisme atàvic i caspós. Roser Alegre: Crec que seria una persona preparada si no defensés idees més pròpies de jocs de rol de pati de col·legi i molt dogmàtiques que fer efectives polítiques que vagin bé a la gent; Andrés Rojo: S’abandera com una persona de consens, però el seu partit va trencar el consens amb el català al nostre país; Ana Querol: És la policia de la moral; Josep Lluís Javaloyes: És una persona senzilla i gens ostentosa en les maneres, però que representa la política més espanyolista dels anys 70 i 80; i Joan Vila: És un perfil d’empresari tècnic, però a la política també has de baixar al carrer i ser molt proper amb la gent.  

Subscriu-te per seguir llegint