Entrevista | Joan Vila Alcaldable per Impulsem Manresa

Joan Vila, candidat d'Impulsem: "Presentem una llista per governar"

Joan Vila opta a l'alcaldia amb ganes d'arribar a consensos i també per regirar les coses, diu

Joan Vila creu que el consistori i Manresa s'ha de sacsejar i proposa fer-ho des d'Impulsem

Joan Vila creu que el consistori i Manresa s'ha de sacsejar i proposa fer-ho des d'Impulsem / MIREIA ARSO

Jordi Morros

Jordi Morros

Joan Vila i Marta es presenta a l’entrevista un quart d’hora abans de l’hora prevista. «Prefereixo esperar que fer esperar», afirma. És el candidat a l’alcaldia de Manresa per Impulsem. Ha format un equip, explica, amb perfils tècnics de tots els àmbits per «regirar les coses. Presentem una llista per governar. Volem governar». Explica que va començar a donar voltes al projecte arran d’un plenari de la Cambra de Comerç farà dos anys, quan hi va haver gent que va assegurar que no reconeixia la ciutat i que no s’hi sentia representat. «I vaig començar a picar portes».

Quines portes?

A totes. Vaig demanar molts consells. En van advertir on em posava. Però si alguna cosa ens caracteritza als empresaris és la resiliència i la tossuderia.

El van advertir de què?

D’un món que ara estic descobrint, on moltes vegades els projectes queden en un segon terme i el que s’està fent és treballar i lluitar per ocupar uns espai sovint retribuïts. Això és el que mou a molta gent. No dic tothom.

És la primera campanya que viu. Com és?

És una campanya on s’estila el pim, pam pum. Sorprèn molt que tot circuli en base a titulars i a buscar elevar-te a una categoria que no et correspon. Nosaltres no hem canviat ni una coma, estem tenint una bona rebuda i això ens agrada.

Es diuen mentides en una campanya electoral?

Jo faria la pregunta al revés. Es diuen veritats?. He tingut el temps i ganes de llegir-me els programes de l’any 19 i de l’any 15, i en podríem fer un reguitzell molt llarg de mentides. Tu pots no poder complir una cosa, però com a mínim has d’explicar perquè no ho has fet. I això no es fa.

D’entrada es va guanyar amics: sor Lucía, els treballadors de l’Ajuntament...

El tema de sor Lucía crec que no es va entendre. El que nosaltres reclamaven era endreçar les cues al Banc d’Aliments. I vam parlar de la dignitat de la gent que té la pega de ser a la cua. De fet, s’està complint. Ara no n’hi ha. Ni tampoc cotxes aparcats a la via pública. He demanat de parlar amb sor Lucía i no ho ha acceptat. M’agrada poder parlar cara a cara amb algú que no interpreta de la mateixa manera el que jo dic. Amb els sindicats m’hi vaig reunir. Vam estar parlant i van entendre que anem a buscar més consensos que divergències.

El PdeCAT li va donar suport. És hereu de Convergència?.

El PDeCAT em va cedir la part administrativa, que són els drets electorals. Drets que en una campanya municipal tenen molt poca repercussió. L’espai que nosaltres movem és transversal com reflecteix la llista. Tenim gent de tots els àmbits. Hi ha un eix que possiblement ens faria estar més còmodes que és el centre. Però no anem a eixos, sinó al municipalisme.

És molt crític amb Bacardit. Creu que pot treure vots de Junts?

Ens preocupa que ens en pugui treure a nosaltres, que és diferent. Estan presentant molts pocs projectes. Tot són paraules.

Quina és, així a l’engròs, la seva fórmula per Manresa ?

Hem dibuixat un escenari: la Manresa que en diem 20-40, que és a llarg termini. En base a aquest escenari hem anat reculant en petites peces d’aquest trencaclosques, que són els projectes que hem anat presentant. Això no vol dir que ens oblidem, evidentment, del dia a dia. Però hem de dibuixar aquest escenari que ens ha de permetre poder dissenyar aquesta ciutat sense que l’haguem de fer dues vegades, que és el que alguns cops ens passa. És a dir, si hem d’arbrar la carretera de Cardona, fem-ho pensant que hi passarà el tramvia. Tots els projectes que presentem són projectes de ciutat i els cedim. El que ens agradaria és que fossinconsensuats . De fet hi ha coincidències amb alguns partits en determinats temes.

Parla d’un tramvia a la carretera de Cardona. El tramvia a Manresa és tècnicament possible?

Hi ha línies interiors i línies exteriors. Les de dins la ciutat passen per carretera de Vic i Cardona i també per les Bases. Intentem articular els barris i arribem fins Althaia. Busquem un mitjà eficient, ràpid i sostenible. Hi ha ajudes molt importants d’Europa per aconseguir aquests objectius. I sí, tècnicament és possible.

Manresa necessita un gran auditori a l’Agulla?. És una altra de les seves propostes...

No ens agrada o no trobem raonable que haguem de fer un concerts a l’avinguda dels Dolors. I no trobem raonable que no tinguem un espai on puguem fer una programació més o menys estable, per exemple a l’estiu, de música clàssica, etc... Tenint en compte que Agulla es vincularà amb el tren pot ser un entorn molt favorable.

Sap com es diu actualment l’antic carrer Lluís Argemí?

No ho sé.

Ignasi Domènch Puigcercós, cuiner. No tot s’haurà fet malament?

No. Aloy no ha estat un mal alcalde. És un bon alcalde amb un equip just. El tema de Fàbrica Nova, tot i que no hi creia, està bé. Només li recomanaria que s’hi posés de costat, no al davant. Qui ho ha de liderar és la UPC, que és qui té l’experiència i el coneixement per fer un campus. Nosaltres ens hem de preocupar de com ho vertebrem amb la resta de Manresa. Aloy entoma molt les coses en primera persona. El lideratge, en el seu cas, el porta molt a l’extrem, i en el món de l’empresa diem que un bon líder és el que s’envolta de líders que el fan més bo.

Vostè és independentista?

Sí.

I de pactar?

Soc de consensos però tampoc d’oblit. Si el fet de pactar implica silenci, no som de pacte. Si implica consens, parlem-ne. Fa temps que hi ha gent que se’ns aproxima, i això vol dir que deuen moure alguns números que ens situen en el mapa. Ens afalaga però ens fa ser responsables.

Anem al Centre Històric. Han proposa una ofensiva per aconseguir pisos. Com i amb quins recursos?

La fórmula que proposem no és nova. El nostre número 2 , Jesús Alonso, va poder fer-ho al barri turc de Berlín. També s’ha fet a Ciutat Vella de Barcelona o al cas antic de Vitòria. Plantegem anar a la cerca i captura de les propietats sense titularitat o de titularitat desconeguda. Són moltes. És una de les raons que fa que tinguem morositat perquè tampoc no els hi podem cobrar impostos. Ho volem fem aflorar. Si no hi ha titular es fa la immatriculació i, si en té, se li fa reconèixer. Si no vol l’habitatge, aquest pot passar a ser públic. Està molt incentivat des d’Europa. Aquests pisos haurien d’anar per a gent que es vol emancipar, pisos socials i locals per emprenedors. Som molt queixosos amb la proposta que han fet tres grups, tres, de carregar-se la caserna de la Guàrdia Civil o fer-hi habitatges per gent jove. La gent jove ha d’anar al Centre Històric per donar-li vida.

Manresa és una ciutat insegura?. Li he sentit a dir que farien la vida impossible a la gent sense bones intencions. Com es f això?

Manresa no és una ciutat insegura malgrat alguns episodis. El que hem d’evitar és que vagin in crescendo. L’arrel de molts problemes és l’incivisme. El que proposem és molta mà dura. Intentarem que els reincidents que no puguin anar pel carrer de manera tan lliure sinó que els interpel·larem molt sovint. Els molestarem, vaja.

Asseguren que les contribucions especials per pagar el carrer Guimerà i fer-lo illa de vianants són arbitràries i il·legals. Sí són il·legals perquè no ho denuncien?

Perquè no s’han aplicat. De moment hi ha una proposta de compartir despeses en un 55% per part del consistori i un 45% dels propietaris. El problema és que la llei deixa oberta l’opció que en determinades situacions no es poden demanar aquestes contribucions. Quines són?. Les que el benefici d’aquella millora no és només pels veïns, sinó per tothom. I és el cas del Guimerà. Si fem les coses, fem-les bé perquè ningú no ens reclami i ens costi 10 vegades més com el solar de les Saleses o l’edifici de la plaça Bages.

Vostè té negocis al Bages i a Osona. Què me’n diu de l’eterna rivalitat Manresa-Vic?

Ni Osona no és tant com diuen, ni Manresa tan poc com diuen. Manresa està en un impasse i dependrà de nosaltres què en volem fer. Que trobo a faltar a Manresa respecte Vic?. El sentiment d’identitat. A Vic son molt vigatans i a Manresa a vegades ens costa ser manresans. Manresa ha de sortir d’aquí i, sobretot, ens ho hem de creure.

Descrigui’m amb poques paraules els seus rivals polítics. Començant per Marc Aloy.

Jo diria que és un bon alcalde amb un mal equip. Ramon Bacardit, desubicat. Anjo Valentí, serà l’etern candidat. A Roser Alegre la conec poc però hauria de tenir més cintura. D’Andrés Rojo penso que és un bon element, molt treballador amb la pega de ser on és. Sergi Perramon és massa jove. A Ana Querol li diria que el món gira d’una altra manera. A Josep Lluís Javaloyes no el coneixia. M’ha sorprès. La veig una persona assenyada, coherent, educada i de bon tractar.

Biografia

Empresari del sector del comerç nascut a Manresa fa 51 anys, fins fa poc era membre de l’executiva de la Pimec i també de la Cambra de Comerç. Ho va deixar per posar-se al capdavant d’Impulsem Manresa. Precisament va ser en un ple de la Cambra fa un parell d’anys quan va començar a rumiar i a plantejar-se el projecte. No milita ni ha militat mai a cap partit.

Subscriu-te per seguir llegint