«No tenim penyores amb ningú»

L’alcaldable de Junts a Manresa, Ramon Bacardit Reguant (Manresa, 1974), ha contribuït a fer pujar la temperatura de la campanya electoral. En aquesta entrevista explica per què.

Per què va reclamar fa uns dies que la campanya fos neta. Que no ho és?

Perquè no m’agraden les manipulacions.

Quines?

Quan he fet crítiques ha sortit Esquerra dient-me que era deslleial perquè critico regidors de Junts. Em diuen que com puc criticar si estic al govern, i això és una manipulació flagrant de l’opinió pública, perquè lleials són els 8 regidors de Junts que conformen el 50% d’aquest govern que han vist perfectament com l’alcalde i Esquerra patrimonialitzaven l’acció de govern i s’apropiaven de la comunicació. Jo vaig dir als regidors de Junts que fossin lleials a l’acord de govern i que jo ja faria la campanya. Per això s’ha aprovat un pla de mobilitat, amb el qual no estic d’acord, perquè no he interferit en el govern. Els consensos dels quals presumeix l’alcalde són mèrit, en gran mesura, d’aquesta lleialtat. Així que de lliçons de lleialtat les justes quan el que volien era que jo estigués lligat i no fes campanya.

L’han fet callar?

No, no ho han aconseguit perquè democràcia és opinar, debatre, contrastar, convèncer i canviar d’opinió. Aquest és el model que jo plantejo per a la ciutat i és absolutament oposat al que Esquerra ha plantejat els darrers 28 anys, dels quals ha estat 24 al govern.

En què es diferencia?

Cal retornar el protagonisme a les entitats socials, culturals i econòmiques. El nostre model passa per parlar obertament, anar de cara, parlar les coses i prendre decisions i no diferir responsabilitats.

Posi un exemple.

La gestió del Guimerà ha estat absolutament nefasta. Jo vaig fer les dues consultes vinculants que s’han portat a terme a la ciutat, la del Conservatori i la del parc Vila Closes. Després se n’ha volgut fer una altra, la del Guimerà, i l’han plantejat amb una pregunta perversa sobre si es vol o no autobús passant pel Guimerà. I, clar, si això es demana als usuaris del bus diran que sí i és una manipulació, perquè el que volien és que sortís que sí. Quan es va denunciar que el tema s’encarava perquè sortís que sí van haver de demanar també als no usuaris del bus i llavors va sortir que no. I han muntat un pollastre que no vegis, perquè no saben com implantar el resultat i invertiran més diners a fora del Guimerà per fer canvis de sentit i treure places de zona blava, més d’una desena, que al propi Guimerà, que no serà de vianants fins al 2026 o 2027. És una gestió nefasta, perquè utilitzen la participació per amagar la decisió política.

Des del seu punt de vista què s’hauria d’haver fet?

Si l’alcalde tenia una idea clara havia d’haver implantat el model que defensava. I si volia fer una consulta neta, transparent i de cara havia de demanar: Voleu peatonalitzar sí o no?

Més diferències de model.

No ser valent a l’hora de prendre decisions. Sota el barret del consens quan l’aixeques el que trobes és que, pel que fa a la carretera C-55, s’agafen uns projectes, es posen en un calaix i comencen a redactar uns altres projectes que no són de desdoblament. Jo, si sóc alcalde faré tot el que pugui perquè tinguem una autovia d’Abrera a Manresa amb dos carrils per banda. Em diuen que trenco el consens, però després resulta que això tothom ho vol, així que potser el consens és un altre oi? Més que no pas allò que es vol fer passar per consens. I jo em posaré al davant a liderar-ho.

Segons les seves pròpies paraules l’alcaldable d’ERC, Marc Aloy, és un home anunci que viu en una realitat paral·lela i si vostè és alcalde el primer que farà serà desmuntar el servei d’Urbanisme d’un alcalde que és arquitecte com vostè. Plantejat així no sembla molt factible l’acord no?

Soc un home de diàleg, de debatre, de convèncer i de deixar-me convèncer. En aquesta campanya he trobat a faltar debat de veritat per contrastar models i per això vaig oferir al candidat Aloy aquesta possibilitat. Jo continuo esperant. Crec que si jo plantejo que hi ha 1.100 habitatges ocupats i la resposta és que no és veritat i es fa el silenci. Crec que si plantejo que la ciutat té un problema de percepció de la seguretat i la resposta és que soc un deslleial, però al cap d’uns mesos veus l’alcalde parlant de seguretat. Tot plegat indica que si hi hagués comunicació tot seria més senzill. Quan l’alcalde m’adverteix que calli o els ponts d’entesa estan dinamitats, jo el que responc és que no pateixi que jo en sé molt de fer ponts sòlids, més sòlids que els antics. Per part meva la voluntat hi és. Però hi ha d’haver diàleg, debat i confrontació d’idees.

Així que seria possible un nou acord entre ERC i Junts?

Caldria que Esquerra deixés aquesta voluntat d’hegemonia política a tots els nivells, tant als ajuntaments com a la Generalitat. A Manresa hi ha hagut una clara patrimonialització de l’acció de govern conjunta per part d’Esquerra. En un govern de coalició, l’alcalde Marc Aloy s’ha apropiat de tota la comunicació del govern i l’ha patrimonialitzat a favor dels interessos electorals del seu partit. I això ho ha vist tothom. S’ha passat mesos anunciat coses que passaran al llarg dels pròxims 8 anys. Ha inaugurat tres vegades la mateixa comissaria, que no està ni acabada. L’arxiu on l’han posat és una caixa morta que no atraurà gent. Home anunci no és un insult, és una constatació. També ho és que estan fent unes coses que no toquen de peus a terra.

Per què vostè s’ha declarat hereu de l’alcalde Sanclimens i no de l’alcalde Junyent?

Perquè l’alcalde Sanclimens va transformar la ciutat, va fer aportacions espectaculars amb la compra del Casino, del Kursaal i el trasllat de línies elèctriques per fer possible les Bases. Va ser un alcalde transformador, com ho va ser en el seu moment l’alcalde Soldevila. També ho va ser l’alcalde Valls, però des del meu punt de vista no va estar tan encertat. A l’alcalde Junyent, per desgràcia, li van tocar 4 anys duríssims amb un deute brutal i el que va fer molt bé va ser clarificar, depurar i resoldre per reflotar unes finances municipals que es trobaven en fallida tècnica intervingudes per l’Estat amb el 125% d’endeutament. Jo valoro, i ho he dit molts cops, la boníssima feina de gestió econòmica de l’alcalde Junyent, però si m’he d’emmirallar amb algú serà amb algú que va transformar la ciutat.

Digui una frase sobre cada rival polític.

Marc Aloy és una persona molt del seu partit; l’Anjo Valentí és algú afable en un projecte nacional equivocat; a la Roser Alegre la veig sempre enfadada i era una persona alegre quan jo la coneixia; Andrés Rojo s’ho passa molt bé a la política; Ana Querol és una sucursal de Podemos; Josep Lluís Javaloyes és una persona afable que no conec; Joan Vila és un oportunista amb molt poca credibilitat, i Sergi Perramon té vocació política però s’ha equivocat de partit.

Vostè ha tingut les topades principals amb Aloy i amb Vila. Amb Aloy perquè és l’alcalde i el rival a batre per a tothom, però amb Vila, per què?

Perquè és el prototip de trumpista de dalt a baix. En el sentit que aprofita una oportunitat, un forat per tirar endavant un projecte personal. Es presenta dient que no creu en els partits, però defensa a capa i espasa els drets electorals que li va cedir en herència un partit que és mort, que és el PDeCAT, sense explicar els acords als quals van arribar ni sobre això ni sobre els diners del grup municipal de Junts, bona part dels regidors del qual van a la meva llista. I cap de les dues coses no li pertoquen, sobretot si és antipartits. Ens agradaria que expliqués aquesta transacció que el fa encara més oportunista i més contradictori. Els drets electorals i els diners del grup municipal haurien de correspondre als regidors que han estat 4 anys treballant. Dels vuit regidors actuals sis repeteixen a la llista de Junts i una setena, Rosa Maria Ortega, és militant del partit. En comptes d’això, la injustícia és que Vila es quedi diners i drets i la seva preocupació sigui seure al costat d’Aloy als debats electorals. Si Vila va amb els drets electorals del PEDeCat és el PDeCAT i es presenta a les eleccions com un partit que té penyores. Deu coses a un altre partit, igual que entre socialistes i Esquerra. Vila-PDeCat aspira a treure un regidor per poder estar al govern d’ERC. Jo he denunciat aquesta pinça.

Quines penyores hi ha entre socialistes i ERC?

Unes aprovacions de pressupostos al Parlament a canvi de res, d’un 5% de català a Netflix que no trobem enlloc. Quan ERC aprova uns pressupostos generals de l’Estat alguna penyora hi ha pel mig. 

I vostè quina en té?

Som l’únic partit amb opcions de governar Manresa que es presenta lliure. Nosaltres no tenim penyores amb ningú. Som l’única alternativa i la garantia que no es reeditarà el tripartit ni hi haurà un pacte de govern entre ERC, CUP i Podem.

Subscriu-te per seguir llegint