Veïns de la Fàbrica Nova diuen que ja s'han acostumat a la parella de cabirols que hi ha als terrenys de l'antic complex fabril

Regió7 ha fotografiat aquest dimarts al matí un dels dos exemplars mentre voltava pel solar · L'altre, no s'ha deixat veure en cap moment, si bé, en teoria, n'hi ha dos

Veïns de la Fàbrica Nova diuen que ja s'han acostumat a la presència d'una parella de cabirols als terrenys de l'antic complex fabril

Arxiu particular / Mireia Arso

Gemma Camps

Gemma Camps

Veïns del carrer d'Ignasi Domènech Puigcercós, que és el que queda per sobre de la Fàbrica Nova de Manresa, estan molt al cas de la parella de cabirols que hi ha als terrenys de l'antic complex fabril. Els han gravat amb el mòbil des de casa seva i els han intentat fer fotografies. Regio7 va informar dissabte passat d'aquesta curiositat, tenint en compte que la Fàbrica Nova no és la Fàbrica dels Panyos, que està al costat del riu, on seria més fàcil que s'acostessin des de l'entorn natural. Per arribar a la Fàbrica Nova van haver de passar per un bon tros de la zona urbana; per entrar-hi, és probable que saltessin la tanca perimetral.

Veïns consultats per aquest diari explicaven aquest dimarts que s'han acostumat a la presència dels animals, que, per altra banda, els queden molt lluny de casa perquè el solar on hi ha la Fàbrica Nova té molta extensió. Al matí, aquest diari n'ha pogut retratar un des d'una casa. Només s'ha fet visible un dels dos exemplars, que s'ha dedicat a voltar per la part més feréstega del solar. Un veí de l'immoble comentava que ell només l'havia vist un cop; una altra veïna fins i tot el va enregistrar. Avui, només en votava un, si bé, en teoria, n'hi ha dos. Una tercera veïna reclamava la importància que la gent respecti les dues bestioles que, en el seu cas, ha vist en hores diferents del dia i en diferents llocs del recinte.

El 18 d'abril del 2017, segons el registre de la delegació al Bages de la Institució Catalana d'Història Natural, un cabirol va quedar enganxat en una tanca d'una casa del Passeig del Riu de Manresa, però quan hi van arribar els agents rurals ja s'havia pogut deslliurar i havia fugit. El biòleg de l'entitat que ha aportat aquesta dada comentava que és un fet constatable que cada cop s'acosten més a la ciutat. De fet, durant la pandèmia se'n va veure un per la zona de les Bases.

De moment, tal com va informar aquest diari el cap de setmana, els agents rurals, que n'estan al cas, han decidit deixar-los a la Fàbrica Nova després de comprovar que hi tenen menjar i aigua per poder subsistir i que, ara per ara, no hi fan cap nosa. Aquesta tarda explicaven que, igual com han entrat, els cabirols també poden sortir del recinte, la qual cosa podria explicar que només se n'hagi vist un. Per altra banda, han comentat que estan a disposició de l'Ajuntament, propietari de la finca, per si els demana intervenir en el cas que sigui necessari. Avui, a l'interior de la nau hi havia operaris treballant.

Manca de depredadors naturals

Segons informació de la Generalitat, l'expansió a Catalunya dels cabirols, que el Departament d'Acció Climàtica ja defineix com una plaga, té la causa en la gran quantitat d’hàbitat, aliment i tranquil·litat que troba a Catalunya, fet incrementat per la manca de grans depredadors naturals al nostre país. La funció d’intentar mantenir en equilibri les poblacions es regula principalment mitjançant la caça, tot i que es treballen altres aspectes com l’accés a l’aliment i a l’hàbitat que troben els cabirols que, igual que els porcs senglars, generen molts danys als cultius i molt sovint es veuen implicats en accidents de trànsit.

Un dels dos cabirols que hi ha als terrenys de la Fàbrica Nova retratat aquest mati

Un dels dos cabirols que hi ha als terrenys de la Fàbrica Nova retratat aquest mati / Mireia Arso

De fàbrica tèxtil a projecte comercial fallit

La Fàbrica Bertrand i Serra, coneguda com a Fàbrica Nova, va ser construïda entre el 1922 i el 1926, fruit de l’empenta de l’empresari Eusebi Bertrand i Serra. Durant prop de 70 anys va esdevenir un símbol del progrés i la prosperitat de Manresa, i de la potència del seu sector tèxtil. Un exemple d'això és que va ser un dels recintes fabrils urbans del tèxtil més grans del país i d’Europa, amb més de 3.000 treballadors, majoritàriament dones. Després d’una llarga crisi, va tancar portes el 1989.

L’espai resultant ha estat objecte de diverses iniciatives públiques i privades per a la seva recuperació. L’any 2000 el recinte va ser adquirit, a través de subhasta, per una propietat immobiliària que va plantejar un projecte basat en la construcció d’una gran superfície comercial, projecte que mai va tirar endavant.

Després de 33 anys del seu tancament i de 20 anys d’operacions fallides, el novembre del 2021 l'Ajuntament va anunciar l'adquisició de totes les propietats que Inmocaixa tenia en aquest complex amb la idea d'ubicar-hi un projecte universitari coliderat per la UPC basat en el coneixement i la tecnologia.

L’operació de compra per un valor de 12,3 milions d’euros inclou les quatre finques: la que conté la nau principal (5.777 m2), el solar de la part posterior (5.571 m2), el subsòl (9.123 m2) i la finca que fa cantonada entre la carretera del Pont de Vilomara i l’avinguda Bertrand Serra (943 m2). 

Subscriu-te per seguir llegint