Estupefacció al Centre d’Estudis del Bages per «l’artefacte afegit al Col·legi Sant Ignasi»

Les obres per fer realitat el Museu del Barroc de Catalunya a l’antic Col·legi Sant Ignasi (s. XVIII-XIX) no només generen controvèrsia a nivell polític. El Centre d’Estudis del Bages (CEB) s’ha quedat estupefacte per la construcció metàl·lica aixecada al capdamunt de l’edifici a la banda del carrer de Viladordis, especialment visible quan s’entra al claustre neoclàssic de l’edifici en obres. El president de l’entitat, l’historiador Francesc Comas, ha criticat l’impacte visual que té «l’artefacte afegit al Col·legi Sant Ignasi». 

La construcció en qüestió és una petita torre d’aparença metàl·lica amb la part superior buida (a la foto a contrallum s’aprecia) que alberga instal·lacions del muntacàrregues i dels aires condicionats. A peu de carrer, si es dona la volta per l’edifici, pràcticament no es veu. Des de la plaça de Sant Ignasi només se’n pot intuir una punta des d’algun lloc molt concret. On sí que es veu sencera és només entrar al claustre -que amb les obres passarà a ser una zona d’ús públic- per la porta de la Via de Sant Ignasi, on esdevé la gran protagonista, tal com s’aprecia a la foto adjunta.

Al CEB, entitat cultural sense ànim de lucre fundada el 1978 dedicada al foment, divulgació i promoció de projectes d’investigació de les ciències humanes i socials al Bages, queden setmanalment a l’arxiu comarcal, situat en una ala de l’edifici en qüestió, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, des d’on també destaca especialment la nova construcció. 

El president de l’entitat comenta que, deixant de banda la funció que pugui tenir, que no posa gens en dubte, el que considera absolutament qüestionable és «el contrast amb el claustre neoclàssic. S’ha habilitat i recuperat, però, quan entres, només veus allò». Es pregunta «fins a quin punt calia» i si «no es podria haver fet d’una altra manera més discreta». Recorda que amb el cos que s’ha afegit a la façana oest, per la banda de la plaça de Sant Ignasi, amb l’objectiu d’habilitar una nova entrada a l’equipament, ja s’ha perdut un bon tram de la façana original. 

Un altre interrogant que posa damunt la taula fruit de la crítica a l’impacte visual del cos afegit a l’edifici original és «fins a quin punt tenen més poder els tècnics que els polítics». El redactor del projecte d’ordenació general i dels nous accessos del futur Museu del Barroc de Catalunya a l’antic col·legi dels jesuïtes és l’arquitecte David Closes, autor, també, del projecte d’urbanització del Parc del Pintor Vila Closes. És cap de Servei de Projectes Urbans i Infraestructures Territorials de l’Ajuntament. 

Ahir, els operaris continuaven treballant en les obres. A la part exterior, les jardineres al voltant de la capella del Rapte, seguint el projecte de Batlle i Roig per al nou espai de la plaça Sant Ignasi guanyat amb l’enderroc de Sala Ciutat, mostraven una bona florida. 

Les obres van arrencar el 2016

La intervenció per convertir el Museu Comarcal de Manresa en el Museu del Barroc de Catalunya va començar el 2016 amb la mirada posada en la celebració dels 500 anys de l’arribada de sant Ignasi a Manresa, el 2022. No va poder ser i la inauguració no s’espera fins a l’any vinent.  

Les deficiències estructurals que van aflorar fruit de l’esfondrament d’un sostre un cop es van posar en marxa les obres; la rescissió del contracte a l’empresa que va iniciar els nous accessos i la contractació d’una altra, i la pandèmia i l’encariment dels materials, no han ajudat la intervenció, amb un cost de 9 milions d’euros. 

Subscriu-te per seguir llegint