Alerten que un enderroc al Centre Històric ha afectat un tram de la muralla medieval

L’enderroc de les cases entre els carrers de Galceran Andreu i de la Codinella on anirà la futura seu de la Generalitat a Manresa ha fet posar el crit al cel i els pèls de punta al Centre d’Estudis del Bages (CEB), que ha alertat que les obres d’aterrament han afectat un tram de la muralla medieval. Els Amics de l’Art Romànic del Bages s’hi han afegit.

El CEB recorda que «el tram conegut com la muralla d’en Jaffa en època medieval, on encara queda l’arrencada del portal de la muralla conegut històricament amb els noms de mossèn Bosch (en honor a Miquel del Bosch i Sallent), de na Paula (en honor a Paula Sallent, molt possiblement tia materna de l’anterior) i més comunament de Galceran o Francesc Andreu, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) pel decret de 22/04/1949»; que el Departament de Cultura de la Generalitat el té classificat en la categoria de monument històric; que el Ministeri de Cultura també el té registrat, i que el Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic, Paleontològic, Geològic i Paisatgístic de Manresa recull que es tracta d’un BCIN a la fitxa corresponent.

De seguida que se’n va adonar, l’entitat va alertar l’Ajuntament i la Generalitat dels possibles danys al mur medieval. Malgrat el que fan pensar les imatges, les dues administracions han respost que la muralla no ha patit perquè hi ha unes fustes a sota de la runa que l’han protegit. 

Un arqueòleg vigilarà l’enderroc a partir d'ara

Preguntat per aquest diari, Francesc Serra, cap dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central, considerava avui que el tram de mur pot estar intacte i que, tot i que aparenta que la runa ha caigut al damunt, potser només «s’han desplaçat dues o tres pedres». Dit això, ha anunciat que el Departament de Cultura ha ordenat que, a partir d’ara, es destini un arqueòleg perquè vigili de prop els treballs d’enderroc per evitar possibles ensurts. 

Serra ha assenyalat que, de la reunió feta amb els responsables de les obres, s'apunta el el retard a l’hora de traslladar uns fils elèctrics que penjaven dels edificis enrunats com la causa que la casa que ha anat a terra perillés amb esfondrar-se, la qual cosa ha obligat l’empresa responsable de l’enderroc a canviar de plans. A banda, per accelerar la intervenció, el que havia de ser un enderroc manual s’ha acabat fent amb màquines.

Ha insistit, sempre segons les informacions proporcionades pels responsables de l'obra, que la «demora de mig any» en aquest trasllat de la xarxa elèctrica aèria a una de soterrada per part d’Endesa «ha fet que l’edifici estigués a punt de col·lapsar» i que «l’empresa d’enderrocs no comencés per on tenien previst i canviés l’angle de l’excavació». A nivell de tenir cura amb el patrimoni, però, ha afirmat que tot s’ha fet correctament. L’Ajuntament també ha corroborat que la muralla no ha rebut.

Fonts d’Endesa ho han desmentit categòricament. Han explicat que la demora no va ser culpa seva sinó de la Generalitat a l’hora d’assignar l’arqueòleg responsable que havia de seguir el trasllat de les línies perquè s’havia de fer una rasa a terra en una zona d’expectativa arqueològica i que, finalment, va ser Endesa la que va proposar una solució per desencallar-ho. El que va fer va ser instal·lar uns suports de fusta i un cablejat aeri provisional per tal que l’empresa d’enderrocs pogués començar a treballar, com així va poder fer el mes passat.